Roca Foradada de Vallromanes.

Carrer de la Mimosa.

Aqui comença la gravació de la ruta. Pero continua una mica més per el carrer de Vilassar fins a la pista que surt a l'esquerra a uns 100 metres.

Plana de Cal Cabrit

Al acabar la pujada continuada s'arriba a la plana de Cal Cabrit, que es reconeix per les dos pedres que afloren en la plana . Aquestos afloraments de pedres s'anomenen codines.

Corriol per anar a la Roca Foradada

Aquesta es la entrada a la zona boscosa, on a uns 50 metres es troba la Roca. La pedra a la part inferior a l'esquerra li veig una forma curiosa com si fos una guineu. Es veuen el dos ulls i el nas , i de la boca sembla que hi porti una branca de falguera.

Cami a la Roca Foradada

Roca Foradada

La cambra (de planta aproximadament ovalada i sostre esfèric) mesura 1,45 x 0,90 metres de base i 1,10 m d'alçària màxima. El forat d'entrada, gairebé circular, fa 0,90 m de diàmetre. La cara frontal té unes incisions que podrien formar part del sistema de tancament. Podria haver format part d'un complex megalític, ja que a prop s'hi poden veure tot un seguit de grans roques i és una àrea d'indubtable ocupació prehistòrica, com ho demostren les petites restes trobades a les terres de Cal Cabrit, tot i que són de difícil interpretació i atribució. El 1948 s'hi documentà la troballa de dues destrals de pedra polida (actualment en parador desconegut) i una prospecció superficial més moderna no va donar cap més troballa. Font: Wiquipèdia.

Roca Foradada

La primera publicació sobre la roca, feta el 1976, la considerava un forn, funció que li atribuïa la gent de Vallromanes (encara que no hi ha senyals d'haver estat sotmesa a altes temperatures). L'any 1991 es va classificar finalment com a cova sepulcral artificial. El febrer del 2003, l'Ajuntament de Vallromanes la va declarar BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) i va delimitar-hi una àrea de protecció en un perímetre de 30 metres

Roca Foradada

Arbre

Un cop visitada la Roca, la ruta segueix per la part llevant per allargar una mica la ruta i anar al torrent de Can Maymó que creua el camp de pitch and putt Vallromanes. Durant el cami fem diverses observacions naturals ( falgueras, pins, bolets, llentiscles, i bosc de riera.

Bassa?

Una possible bassa que recull aigua natural

Intersecció

Bolets

Donada l'epoca de la travesía es fácil trobar diversos tipus de bolets i falgueres.

Corriol de baixada al Torrent de Can Maimó

Arbre habitat per uns quans sapròfits ( bolets )

Intersecció

Bosc de ribera

Pitch and putt Vallromanes

Actualment tancat per les restriccions de la pandèmia

Can Maimó

Can Maimó és una obra del municipi de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'un edifici civil. Fou un antiga masia amb la teulada de dues vessants i amb un cos central més elevat de carener perpendicular a la façana. La porta principal d'accés és dovellada i no es troba centralitzada respecte a l'eix de simetria, a diferència d'una senzilla finestra d'estil conopial (de fet és una llinda en dues parts). El lateral dret fou construït posteriorment.

Camp de Pitchandputt Vallromanes

Bolet

Panoràmica de la Vall de Vallromanes

Panoràmica de la Vall de Vallromanes

Tornada al punt d'inici.