Roca Alta, Puig del Camí Ramader i Tossal de Mirapallars des de l'ermita de la M. de D. del Puig de Meià, Montsec de Rúbies

Sortida moderada per la distància i per algún tram, tant de pujada com de baixada. La part carenera és molt fàcil.
Surto de prop de l’Ermita de la Mare de Déu del Puig de Meià, 920 m, on s’arriba per pista forestal apta per tot tipus de vehicles, després d’un recorregut d’uns 4,5 km. La mateixa s’agafa poc abans del km 3 de la carretera L-913 tot venint de Llimiana. Baixo del Puig de Meià (tot passant al costat de les ruïnes de la Vila Vella) fins una granja situada al Coll de Meià, i segueixo per la pista de la dreta uns 400 m, desviant-me a l’esquerra per un corriol. Les altives parets del Montsec seran una constant a l’excursió d’avui. El corriol em porta a la pista que segueixo uns pocs metres a la dreta en baixada i torno a agafar un altre corriol a l’esquerra. El mateix baixa a cercar un petit barranc, després cal anar a tocar de camps de conreu i finalment un altre cop per corriol comença a enfilar-se de valent. Arribo així al Graell de Paús, on el camí fa unes bones llaçades per assolir la part superior dels cingles, el Pas de Nerill, on vaig a l’esquerra per sender fressat. Aquest passa per sota les formidables parets de la Roca Alta. Més endavant vaig a la dreta, a nord, passant pel fàcil Graell de la Roca Alta que còmodament em deixa a la carena. Vaig a la dreta per terreny fàcil fins la fita cimera de la Roca Alta, 1437 m. Grans vistes des d’aquest punt. A l’oest, la llarga carena cap el Tossal de Mirapallars. Unes cabres silvestres s’acosten, són molt grosses i van molt ben armades. Torno voltant al punt on he sortit des del Graell de la Roca Alta i segueixo el corriol a l’oest. Aquest és força clar, sempre hi ha fites. El mateix va resseguint la cinglera per la seva part alta fins la zona anomenada Pas de les Eugues on cal baixar fins un bosquet. A partir d’aquí segueixo per sota les parets, per les feixes, per corriol igualment clar (en algún moment em despisto, ja que n’hi ha més d’un). Arribat a un punt deixo que el camí se’n vagi a l’oest i vaig amunt, a la dreta, per pujada molt rosta fins arribar a la part alta de la carena, que vaig seguint a l’esquerra, fàcilment fins el cim del Puig del Camí Ramader, 1637 m, amb una petita fita. Val a dir que en tota la sortida les vistes són immenses. Toca baixar una mica i passar pel punt on arriba el camí “normal”. El camí carener ara s’enlaira fins una cota secundària i innominada per tornar a devallar fins el coll del Pas Ramader (on tornaré). Segueixo el marcat corriol a l’oest fins el cim de la màxima alçada d’avui, el Tossal de Mirapallars, 1672 m. Hi trobo una bústia plena de papers a dins, tipus llibre de registres, però fet un petit desastre. Aquí giro cua i torno al Pas Ramader començant a baixar el Grau Ample, que al principi és de bon fer i a mida que baixes és de anar amb compte ja que és sumament relliscós per la quantitat de petites pedres. Arribat ben avall i a la vista de la Pista del Camí dels Petrolers, opto per no anar-hi i fer un camp a través a l’esquerra, a l’est. Segueixo corriolets a tocar dels camps vallats de conreu fins que puc accedir a l’esmentada pista, que segueixo uns bons 2 km fins anar a la dreta per un corriol que ja no deixaré fins el Coll de Meià. Pel camí em desvio una mica per veure les restes d’uns dòlmens. Passo per la descurada granja que és a tocar del coll i em toca sortir escalant la porta. Abans però ja he vist un rètol que indicaba “Vilanova de Meià i l’ermita”, i el camí a aquesta he suposat que feia una bona marrada per no passar per la granja). Ara, segueixo una mica la pista amunt fins les restes del Castell de Meia, una bona balconada a la vall. Segueixo fins la ermita que és a tocar, i fins el punt d'inici.