Roc Melé del Port d'Envalira (100 cims)

Roc Meler 2811 metres.
El Roc Melé o Roc Meler es un pic de la frontera d’Andorra amb França, que queda just al nord de la Duana Franco - Andorrana desprès del Pas de la Casa.
S’hi pot accedir des la Vall d’Incles en un trajecte de força desnivell. Us proposem un altre amb menys desnivell, però que requereix també un cert esforç, com pertoca a una muntanya de 2811 metres.

Pugem al Port d'Envalira, i davant la benzinera comença una pista on a l’hivern hi ha trineus de gossos. La pista es asfaltada al principi, es passa una tanca per vaques i arriba per un camí de terra dolent fins el Pic de Maià. (ANTENA). Cal un TOT TERRENY.
Aparquem a la vora d’un gran cartell de fusta i comencem seguint la pista de terra fins el Pic d’Ortofà, deixant un alta antena al darrera. A partir del pic ja es un camínet de terra que va seguint la carena amb el GRP andorrà (vermell i groc).
Al arribar al Port Dret, on hi ha una gran fita amb un pal, ens arriba el GRT des el refugi de la Portella del fons dels Clots d’Ortafá i s’ajunta amb el GRP Andorra, que dona tota la volta al país passant pels diferents refugis i va cap el refugi Siscaró i el Juclar.
Deixem aquest camí principal i anem seguint la carena direcció NE per un corriol poc fressat cap el pic Cap de Port, amb una fita de pedres. Ja veiem al nord, sota nostre els estanys de Siscaró i de les Canals Roges. Costa de veure la cabana del refugi lliure Siscaró, mimetitzada amb la roca.
Anem fent un puja/baixa fins la Tossa del Cap de Siscaró (2818 m) que pugem una mica al dret, doncs ens la deixavem.
Ara seguirem sempre la carena direcció llevant, passem pel Pic de la Cabaneta , que potser es diu així per un aixopluc de pastors que hi ha, avui rodejat de flors. Un altre collet i una petita pujada fins el Roc Meler que reconeixem per un ferro (avui tombat) en una fita de pedres . A sota a la dreta destaca una gran roca i tenim la vall del riu Ariege fronterer amb França i la Douane a la carretera.
Molt bons vistes en totes direccions. Engegem la tornada pel camí on hem vingut intentant evitar pujades ens sortim del “camí “carener (cosa que no aconsello ) i ens costa retrobar-lo, especialment perquè comença a ploure i pedregar. Va molt bé portar GPS i anar seguint el track .Tenim també una boira espessa en el darrer tram fins arribar al auto.
Qualifico la excursió de dificultat moderada, al ser un camí poc marcat. Penso que no hi ha cap ascensió a 2800 metres que es pugui etiquetar de fàcil.