Roc de Sant Salvador des de Salines

Entre l’Alta Garrotxa i les Alberes, el Pirineu pren un aspecte escarpat, amb granits força degradats entapissats al sud (Alt Empordà) per alzines i castanyers i al nord (Vallespir) per faigs. Se la coneix com serra de Salines. Els punts més alts d’aquesta serra són els Rocs de la Campana, Frausa, Comptador i Moixer, tots ells per sobre dels 1400 m, entre 800 i 1000 metres per sobre dels pobles més propers: Tapís, Maçanet, La Vajol, Les Illes i Montalbà. Son cims que ofereixen grans panoràmiques, des del Canigó a les planes del golf de Roses i Rosselló i molt més enllà.

Però a la zona hi ha altres cims sense vistes tan àmplies però amb molt d’atractiu. És el cas del Roc de Sant Salvador al que pujarem en una excursió on no és, ni de lluny, el punt més alt del recorregut.
Comencem la nostra excursió al santuari de Salines. Per arribar, cal que deixem l’AP7 a Llers o a La Jonquera prenem l’autovia A2 (antiga N-II) fins que, a prop del quilòmetre 767 prenem la carretera GI-502 cap a Darnius (7 km) i continuem per la GI-503 en direcció a Maçanet de Cabrenys (9 km). A la vista de les primeres cases de Maçanet, a tocar del cementiri, ens desviarem a la dreta en direcció al Santuari de Les Salines. Seguim pel camí principal durant 12 km, primer sobre asfalt i seguidament sobre pista de sauló, per un camí prou bo per a cotxes una mica alts. En les cruïlles dubtoses la senyalització ens ajudarà a triar el camí, a la darrera cruïlla rebutgem una pista encimentada a l’esquerra cap a la carena per seguir, sobre sauló, cap al santuari perfectament senyalitzat.

El santuari de Salines és un lloc de trobada dels habitants de la zona i va ser lloc de pas destacat durant la retirada de l’any 39. Ara fa les funcions de refugi de muntanya gestionat pel Centre Excursionista Empordanès (https://www.cee.cat/refugis-les-salines/). Al davant del santuari hi ha un ample aparcament.

Sortim del santuari [1086 m] per la pista d’accés fins que després d’un centenar de metres, a la primera corba, prenem un corriol a la dreta (NO) que s’enfila a la muntanya de forma decidida fins a desembocar al coll dels Pous [17 min; 1238 m]. Deixem l’Empordà i entrem al Vallespir per on transita la resta de la nostra caminada. Al coll hi ha una cruïlla de pistes: la que arriba des de Maçanet, la que duu al Moixer i les seves antenes i la que baixa cap a Ceret. No en prendrem cap d’elles. Un cop creuat el pas canadenc ens desviem a la dreta (O) a buscar les fites blanc i vermell del GR-10, que seguirem.

El sender puja decidit uns minuts dins la fageda per tot seguit planejar entre els 1300 - 1350 m d’alt en un d’aquells característics puja-baixa d’aquest tipus de boscos. Un bosc d’aquells on, a cada corba, esperes creuar-te amb un cabirol, un cérvol o un follet. Seguint les fites de GR arribarem a una intersecció de camins [50 min; 1310 m], per un contrafort de la serra davalla (cap a N) un tram de la HRP, marcada amb pintura groga. Nosaltres girem a S i pugem cap a una gran roca. A la dreta de la roca, en una petita clotada suspesa, hi ha les restes d’un gran pou de glaç que nosaltres vam visitar a la tornada.
Seguim dins del bosc, hem rodejat pel nord Moixer, Comptador i Frausa, i el nostre camí surt a una clariana a prop de la carena. Continuem pel sender amb el cordal a la nostra esquerra per un tram una mica accidentat però sempre ben marcat després del qual hi ha una nova cruïlla senyalitzada, a l’esquerra (SO) cap al Roc de la Campana, a la dreta (NO) les marques de GR duen cap el Roc Saint Sauveur (Roc de Sant Salvador), el prenem [1 h 10 min; 1369 m].

Primer en curtes llaçades, després recte, al costat del torrent (Córrec de la Grifa) perdrem ràpidament alçada, gairebé 400 m. Cal vigilar on trepitgeu a la primera part de la baixada doncs el gruixut mantell de fullaraca amaga no pocs rocs. Quan els faigs s’obrin veureu el nostre objectiu, un penyal ben dret sobre la carena d’aquest contrafort. El sender ens deixa en un clap de prat, el Coll Cerdà [1h 40 min; 1048 m].
Aquí deixarem el GR que, cap a NNE, va a Montalbà i tampoc prendrem el sender al SSO cap al llogaret de Pujol, seguim pel llom excessivament marcat amb pintura groga i blava. Nosaltres optem per seguir les marques grogues flanquejant el primer ressalt per la dreta i rodejant el cim per l’esquerra. Una gran pintada amb triangle de perill inclosa desaconsella abordar el cim directament, grimpant, un de nosaltres, escalador, hi puja sense necessitat de corda ni altres elements de seguretat. La resta del grup creuem el collet de nord a sud [1 h 53 min; 1119 m] seguint les marques grogues, davallem uns pocs metres i flanquegem fins un nou replà amb vistes sobre la paret S de Sant Salvador [1h 57 min; 1123 m]. També des d’aquí trobem marques blaves i grogues. Optem ara pel blau que ens conduirà al cim girant, en sentit antihorari, salvant tres canals successives equipades amb passamà de corda. Per pujar, amb el terreny sec, potser podem prescindir de l’agafador. Per baixar, en especial amb el terreny relliscós, serà molt d'agrair. La tercera grimpada ens deixa en un estret coll [2 h 7 min; 1184 m] a la dreta del qual hi ha el darrer obstacle al cim, una paret arrodonida d’uns 10 m d’alt amb unes petites cavitats que podem usar d’estreps per grimpar (II a tot estirar). Aquí sería útil una sirga, però no n’hi ha.

Nosaltres, que sempre duem una corda (30 m, 7,5 mm) per casos com aquest, vam usar-la per assegurar la pujada i baixada d’alguns dels membres del grup.

El cim de Sant Salvador [2h 10 min; 1215 m], és presidit per una gran creu metàl·lica. Les vistes, ja ho hem dit, limitades pel cordal principal de les Salines, al sud, i el Canigó al nord; la major perspectiva és seguint la vall del Tec, cap a Ceret i fins la costa del Rosselló.
Iniciem el retorn desgrimpant els uns, rapel·lant els altres, el ressalt superior i seguim baixant pels successius passos equipats cap al replà on retrobem les fites grogues [2h 30 min; 1123 m], refem els flanqueigs successius cap a coll Cerdà [2 h 45 min; 1048 m], remuntem pel GR-10 per la fageda fins a retrobar el camí sota la carena [3 h 15 min; 1369 m] per on retornem bo i passant pel pou de gel [3h 30 min; 1324 m], el coll dels Pous [4 h; 1238 m] i el santuari de Salines [4h 14 min; 1086 m]. Final de la nostra caminada.

En tot el recorregut només vam trobar un punt d’aigua, la font de l’Avet, sobre el torrent de la Grifa a prop del límit inferior de la fageda.