Roc de Mallorca (100 cims) Sant Marti de Roca Serrat de Sant Marti, tot desde Castelnou

Bonica circular amb vistes fantàstiques
277è cim 179è (100 cims) Força Real 507 m
278è cim 180è (100 cims) Roc de Mallorca 443 m
279è cim Sant Marti de Roca 675 m
Força Real 1,5 km 33’ 98 metres de desnivell
Roc de Mallorca 10,3 km, 3:30’ 470 m de desnivell
Ahir dissabte sortida per la Catalunya nord, més concretament per el Rosselló. Anem a per dos 100 cims que teníem pendent el Força Real i el Roc de Mallorca i de passada ens apuntem un altre cim fora dels repte el fantàstic Sant Marti de la Roca.
De bon mati anem directa a fer el Força Real, aquest cop escollim un track molt fàcil i ràpid, necessitem fer-ho amb el menys temps possible perquè tenim la ruta principal del dia a 30’ en cotxe d’aquest. Aparcament a peu de carretera i enfilem per un corriol fins el cim, el cim es planer en un extrem i tenim les antenes i unes vistes fantàstiques del pla del Rosselló, amb molins eòlics, pobles, el mar el fons i el Pirineu que decau fins el mar amb altres 100 cims visibles Madeloc, Sallafort i Neuló , a l’altre banda i tenim l’església de Nostra Senyora de Força Real és una ermita del Rosselló comuna de Montner, just al límit amb la de Millars. Hi tenim també algunes restes del Castell de Força Real. La capella, que utilitza com a capçalera una antiga torre medieval de senyals, contemporània del castell proper, fou fundada el 1693 per Joana de Ros, baronessa de Montclar i senyora de Millars. Aquí podem veure en front i blanc a les seves cotes altes tota la zona del majestuós Canigó i companyia. Un cop fetes les fotos de rigor tornen a baixar per el mateix corriol i encarem amb el cotxe cap el preciós i turístic poble medieval de Castelnou origen de la nostra segona ruta, sortim del poble direcció contraria el cim que el tenim majestuós darrera i que s’enlaira vertical per la part est del poble la del castell, en comença per pista i ja ben aviat començarem a remuntar per corriols i ben dret fins la preciosa ermita de Sant Marti de la roca que a nosaltres ens sorprèn molt gratament amb unes vistes fantàstiques, Sant Marti és una capella aïllada del terme comunal de Cameles (Rosselló), es un cim de la muntanya del mateix nom de la capella, al sud del poble de Cameles. Tot i que la seva estructura i detalls constructius fan remuntar l'església al segle XI, no hi ha cap esment documental fins al 1259, any en què Guillem de Freixe, de Cameles, li concedí un llegat. La capella fou restaurada el 1637 pel capellà, fill de Cameles, Honorat Ciuró, qui s'hi retirà com a ermità. Un cop fet un boci amb un sol fantàstic que ens escalfa i ens fa gaudir encara més comencem a baixa direcció Roc de Mallorca, aquí ja el camí es planer i es fa per pista fins arribar a la carretera asfaltada que ens porta direcció Castelnou, abans d’arribar el castell de Castelnou girem a la dreta i enfilem per la carretera fins troba una cruïlla a l’esquerra que per corriol ben marcat ens enfilarà fins el Roc de Mallorca, cim de 443 m alt terme comunal també rossellonès de Castellnou dels Aspres, està situat al sud i damunt mateix del poble de Castellnou dels Aspres, antigament estava coronat per una torre des de la qual s'havien llançat atacs al poble i castell de Castellnou, ara es una planúria amb un altre copa vistes espectaculars del Canigó, del poble de Castelnou just a sota, i Sant Marti ben petit el fons d’allà on venim. Dalt fa molt de vent i marxem per on en vingut malauradament a mi una rafega forta de vent m’arranca literalment el mòbil de la mà i cau amb molt força sobre el pedregam... resultat 400€ de pantalla nova !!!. Arribem el poble i el visitem tot passejant per els sesu estrets carrers medievals molt ben conservats, veiem castell, carrers i l’església d’estil romànic apartada del centre del poble que data de 1259. Ens canviem una mica el pàrquing per anar a dinar el únic restaurant obert en aquestes èpoques “La poterie” però malauradament un de nosaltres no te la certificat COVID complert (França demanant 3 vacunes) i no ens podem quedar a dinar, com sabem que ens passarà el mateix a tot França agafem la xarxa i busquem reservar el primer poble de Catalunya evitant el bullici de La Jonquera, a les 14:45 arribem el gastrobar de la Elke i el Xavi a Cantallops “La Concòrida”, fantàstica elecció el petit bar de la plaça del poble molt ben decorat i relació qualtitat preu de 10, ben servits i ben menjats !!! El final ens ha anat be que no ens deixessin menjar a Castelnou. Com sempre quin petit gran país que tenim i que ens van robar una bona part d’ell en aquell fatídic mes de novembre de 1659 per tancar la guerra dels 30 anys (tractat dels Pirineus) on el Lluis XIV i el Felip IV ens van deixar els catalans sense la Catalunya Nord (Roselló, Conflent i Vallespir i una part de la Cerdanya.

Salut i muntanya i fins la propera.