Riudellots de la Selva - Bonmatí [17/08/2018]

Ruta des de Riudellots de la Selva fins a Bonmatí, passant per Can Calderó Nou, l'Onyar, Franciac, el terme de Vilobí d'Onyar, Salitja, l'ermita de la Mare de Déu de les Fonts, Estanyol, i Bescanó, fent el trajecte només d'anada.

La ruta comença a Riudellots de la Selva, i es dirigeix cap al sud per anar a buscar un indret on poder creuar les diverses carreteres d'alt trànsit (A-2, AP-7 i C-25) i la via del tren d'alta velocitat. Així, després de passar per davant l'Ajuntament de Riudellots, es continua recte pel pas de vianants que segueix paral·lel a la carretera, i a l'alçada de Can Banyes es pren el desviament cap a l'esquerra per acabar arribant a Can Calderó Nou, ja que el pas de vianants queda tallat en arribar a l'A-2. Des d'aquí, el recorregut s'encamina cap a l'Onyar, creuant-lo fàcilment per la nul·la presència d'aigua, una imatge força desoladora. Un cop creuat el "riu", el camí desemboca al Mas Salamanya i se segueix la carretera fins arribar al nucli de Franciac. Després de creuar el poble, i abans d'arribar a l'Hostal, cal desviar-se a la dreta seguint la direcció del veïnat de Santa Margarida i creuar la carretera A-2 pel pont, des d'on es pot albirar Franciac, el poble que s'acaba de visitar. La ruta continua per pista fins a Can Patxac, prop d'on es descobreix un pi descomunal i solitari, i pocs metres després un túnel permet creuar l'autopista AP-7 i l'Eix Transversal (C-25). Superades totes aquestes carreteres, i després de saludar uns rucs catalans entre Can Serra i Ca l'Hereu, es pren la carretera GIV-5341, una via amb marges estrets per caminar i per on el trànsit, malgrat ser més intens que fins ara, no sembla perillós. Després de creuar la via del tren d'alta velocitat per un altre túnel, la carretera es dirigeix directament al terme de Vilobí d'Onyar, podent-ne observar fàcilment el seu campanar. Tot i això, abans d'arribar al poble pròpiament dit, cal desviar-se a la dreta en direcció a Salitja. Tot i que aquesta carretera tampoc presenta un volum elevat de trànsit, una mica més endavant es decideix fer una petita volta i apartar-se'n tot passant per Can Carreres, Can Palaí i la Gramera, retornant de nou a la carretera principal (GI-534) només per creuar-la i arribar finalment al nucli de Salitja. Consultant el cartell de possibles rutes col·locat davant l'església, es decideix arribar fins l'ermita de la Mare de Déu de les Fonts. Seguint un camí preciós que ressegueix el Rec de les Fonts i està envoltat de diversos horts, molt ben indicat amb marques vermelles, s'arriba per fi a la zona dels Amaradors de Salitja, just a davant de l'ermita de la Mare de Déu de les Fonts, on es decideix parar per esmorzar tot gaudint d'aquest bonic indret.

Després de descansar una estona, el camí es dirigeix al nord i tomba a la dreta per tornar a seguir un bon tram de la carretera principal (de nou, amb marges estrets, però sense gaire trànsit). Al final de la carretera es troba una cruïlla on es pot decidir anar cap a Sant Dalmai (esquerra), cap a Aiguaviva (dreta), o cap a Estanyol (recte després de tombar momentàniament cap a l'esquerra). En aquest cas es decideix continuar recte cap a Estanyol, però sense passar per la carretera principal (GI-540). En canvi, i just a l'inici d'aquesta carretera, es decideix desviar-se cap a la dreta i passar per davant de Can Torrent, tot seguint una pista amb molt menys trànsit. Després de passar pel costat de diversos masos per aquesta bonica pista, s'arriba al poble d'Estanyol, que ja s'ha pogut veure a la distància enmig del camí. Des d'aquí, se segueix la Carretera de Bescanó a Estanyol fins que, just després de Cal Llarg, es pren un desviament a l'esquerra que porta cap a un corriol. Tot i que sembla que no porti enlloc, el corriol de seguida es converteix en pista i ajuda a fer un bon tram sense haver de passar per la carretera asfaltada; això sí, amb pocs metres més de desnivell. Des d'aquest tram, a més a més, es poden observar vistes de la ciutat de Girona. En tornar a trobar la Carretera de Bescanó a Estanyol, de seguida es pren de nou un desviament a la dreta que passa per davant de Can Tet Sureda, seguint una pista en molt bon estat. Molt poc més endavant, el camí es bifurca diverses vegades, i sempre es pren el camí de l'esquerra per evitar dirigir-se cap a Montfullà. Tot i això, en un punt concret el camí topa amb una cruïlla de cinc camins, tres dels quals són corriols. Tot i que la solució correcta seria possiblement escollir qualsevol dels dos corriols de l'esquerra, en aquest cas s'ha pres equivocadament el corriol de la dreta, molt més embardissat. Després d'aixafar i apartar diverses romegueres, el corriol embardissat s'acaba i cal grimpar pel mig del bosc per anar a trobar un camí que cau més a baix i que també està molt embardissat. Finalment s'acaba sortint a un rec prop de la Torre, a partir d'on ja es troba pista per arribar al poble de Bescanó, concretament al Pavelló Municipal. Aquí cal advertir molt clarament que el camí que s'ha pres a la cruïlla (corriol de la dreta) no és l'adequat, i que cal lluitar aferrissadament contra les bardisses i les branques per acabar arribant a bon port. L'alternativa seria provar algun dels dos corriols de l'esquerra, que semblaven en més bon estat, o directament seguir la Carretera de Bescanó a Estanyol. Deixant Bescanó enrere, es decideix no agafar el carril bici i seguir per camins secundaris, passant per Can Masgrau Nou o el Mas Ribes, per exemple. Tot i això, a l'alçada de la Central hidroelèctrica de Bescanó, es desconfia de la negror del cel i es decideix continuar pel carril bici fins a Bonmatí, abandonant el pla original, que corresponia a passar per camins i vies secundàries del terme de Vilanna. Poc després de seguir el carril bici, la desconfiança es converteix en raó, i comença a ploure a bots i barrals de manera continuada (al final del dia es descobreix que a la zona de Bescanó s'hi han acumulat més de 80 litres per metre quadrat). Tot i que la previsió del temps ja augurava la tempesta, no s'esperava tan aviat. En tot cas, la decisió de seguir el carril bici per anar més ràpids i segurs ha sigut bona, tot i que no ha pogut evitar que s'arribés a l'entrada de Bonmatí, punt final d'aquesta ruta, amb la roba ben xopa.

Es tracta d'una ruta variada, amb poc desnivell, i senzilla si es fa bé i s'escullen els camins correctes. En aquest cas s'ha catalogat com a difícil pel tram embardissat just abans d'arribar a Bescanó, ja que està ple de romegueres i cal grimpar pel mig del bosc, tot superant un tram de baixada esllavissadís i perillós, incloent un salt d'un parell de metres. Si no fos per aquest tram, caldria reduir el nivell de dificultat significativament. A part d'això, la ruta discorre per carreteres, pistes i corriols, variant sovint el tipus de recorregut, tot i que s'agraeixen més els trams on no hi ha trànsit. Malgrat això, bona part de la ruta passa per zones ombrívoles, exceptuant els trams de carreteres transitades. D'altra banda, la ruta també ha evidenciat la necessitat de dur sempre a sobre una capelina per protegir, almenys, la motxilla!