Riudecanyes–Vilanova d’Escornalbou–Castell i monestir d’Escornalbou–Cim de Sta. Bàrbara–L’Argentera–Duesaigües–Pantà

Interessant i llarga caminada pel Baix Camp, en que sortint des de Riudecanyes, hem anat a pujar i contemplar la muntanya d’Escornalbou, on hi ha a la part superior, les restes d’un castell medieval i el monestir de sant Miquel, molt ben conservat. A la part superior, hi ha l’ermita de Santa Bàrbara, que dona nom al cim inclòs al repte dels 100 cims de la FEEC i on tenim bones vistes de tot el recorregut que hem fet.

Durant aquesta marxa, hem passat i visitat les poblacions de Vilanova d’Escornalbou, l’Argentera i Duesaigües, així com la de Riudecanyes, tant a la sortida com a la tornada. A ressaltar les imponents vistes que hem pogut gaudir durant tot el recorregut, doncs com que hem tingut un dia clar i ventós, hem pogut observar diferents indrets i/o muntanyes de les comarques del Baix Camp, Tarragonès, Alt Camp, Priorat, Baix Ebre, etc.

Ruta circular des de Riudecanyes passant per:
- Església Sant Joan Baptista de Vilanova d'Escornalbou (4.7 km)
- Coll dels Pins Vens (7.6 km)
- Castell d'Escornalbou (8.4 km)
- Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou (8,5 km)
- Cim i ermita de Sant Bàrbara d'Escornalbou (8,8 km)
- Camí dels Frares (9,0 km)
- Ermita de les Tres Verges (9.2 km)
- Puigferrós (9.7 km)
- Font del Galapat (10.7 km)
- Font Vella (11.9 km)
- L'Argentera (12,4 km)
- Rentadors (14.3 km)
- Església de Santa Maria de Duesaigües (14.7 km)
- Pantà de Riudecanyes (18.5 km)

El Castell Monestir d'Escornalbou.-
El Castell Monestir d’Escornalbou de Riudecanyes és una peculiar mansió senyorial de principis del segle XX. Està format per les restes de dos edificis medievals: el monestir de Sant Miquel, fundat el 1153, i un castell, construït al damunt de les restes d’una fortalesa romana. El seu propietari, el diplomàtic, egiptòleg i filàntrop Eduard Toda, va seguir la moda de l’època de convertir edificis històrics en residències burgeses.

El conjunt va conformar durant més de sis segles la Baronia d’Escornalbou. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835) va quedar pràcticament en ruïnes, fins que va ser adquirit per Toda el 1911. El va reformar seguint una interpretació molt personal. Fins i tot va decidir obviar les recomanacions i indicacions de Puig i Cadafalch. Així, es van enderrocar construccions, es van aixecar torres d’un exòtic estil medieval i es van reconvertir espais per adaptar-los a les necessitats i gustos del propietari.

El resultat és encara visible avui: de l’antic monestir només se’n conserva l’església romànica, algunes restes de la sala capitular i l’estructura del claustre, que es va convertir en un mirador-jardí amb vistes al Camp de Tarragona. Del castell, convertit en casa senyorial i escenari de trobades de les principals figures de la Renaixença catalana, en destaca la biblioteca i la rica col·lecció de gravats, ceràmica, mobles i peces de la col·lecció que Toda havia reunit en els seus viatges.