Riudecanyes - Castell d'Escornalbou - L'Argentera - Duesaigües

Riudecanyes - Castell d'Escornalbou - L'Argentera - Duesaigües

AVIS IMPORTANT:
Aquesta ruta passa per una propietat privada que ara no es pot passar.
Cal evitar de passar-hi i desviar-se, una vegada passat el parc recreatiu, a uns 100 m. hi ha un corriol a l'esquerra amb marques groges que porta al castell.

Entretenida circular per anar a visitar el Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou amb sortida de l'aparcament vora la presa de Riudecanyes. Pasada l'urbanització del Mar de Riudecanyes trobem el camí de la Font de Vilamanya, a l'altura del Mas de la Palmera trobem les antigues instalacíons del Carrilet de Vilamanya, en aquesta zona del waypoint 3 cal pujar i agafar un sender amagat, desprès al waypoint 4 ens trobem amb una tanca i cal enfilar-se per sortir i trobar la pista de la TP3211 que passa més amunt, aquests son el dos punts conflictius d'aquesta ruta. Seguim per la pista i ens trobem amb les capelles d'entrada a la zona d'el monestir, pujarem pel coll de les Alzines Sureres i arribarem al Castell Monestir d'Escornalbou, desprès de visitar-lo farem la volta a St. Barbara agafant el Camí del Frares, seguidament baixarem pel camí empedrat amb direcció a l'Argentera, seguin pel Camí Reial arribarem a Duesaigües, continuarem pel Camí de Velles i retornarem a la zona del pantà de Riudecanyes i al lloc de sortida.

CASTELL MONESTIR D'ESCORNALBOU

Descripció:

Escornalbou (banya de bou, segons l'etimologia llatina) era el nom que rebia a l'antiguitat l'actual municipi de Riudecanyes. El nom li venia donat per la presència d'aquest magnífic edifici, construït damunt del que havien estat les ruïnes d'una fortalesa del segle III, en una muntanya de 700 metres d'alçària.

La part més antiga de l'edifici correspon al 1153, període al qual pertany l'església romànica de Sant Miquel, que juntament amb el claustre i la sala capitular formen el conjunt més interessant de l'edifici.

El recinte del castell era seu d'una important baronia, i tant per aquest com per l'espai eclesiàstic hi han passat amfitrions de tota mena: des de monjos agustinians i franciscans (aquests darrers expulsats l'any 1835 com a conseqüència de les famoses desamortitzacions) fins a famílies notables com les de John Bridgam o Eduard Toda, un rellevant diplomàtic i home de lletres.

Toda va adquirir el castell el 1911 i es va fer càrrec de les obres de reconstrucció i de restauració. A més, hi va aplegar una interessant col·lecció de peces artístiques i una no menys interessant biblioteca. Aquesta biblioteca conté un important fons documental sobre temes molt diversos, incloent-hi les obres de Toda sobre política, història o viatges.

Les estances pertanyents al cap de família es van restaurar per convertir-les en un il·lustratiu exemple de la vida notable de principis del segle XX. Disposa també d'una sala d'audiovisuals i d'equipaments preparats per a persones amb minusvalidesa.

Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, el monument és obert al públic i ofereix diferents visites guiades i activitats temàtiques: "Els guardins d'Escornalbou", "Juga amb les imatges", "Descobreix la història d'Escornalbou" i "Itineraris al voltant de Sant Miquel d'Escornalbou".

El castell monestir és, més enllà de l'indubtable valor arquitectònic que té, un immillorable mirador des d'on contemplar les extensions del Camp de Tarragona i de les muntanyes de Prades.

Font:
http://www.catalunya.com/castell-monestir-de-sant-miquel-descornalbou-17-16003-114