Riu Llucena (passos ferrats)-Mas de les Roques Llises-Mas d'Arminyà

Excursió que comença bastant més amunt del naixement (amb aigua) del riu Llucena; l'accés amb cotxe convencional pot ser complicat. Amb les condicions de la pista a dia d'avui no es pot arribar més lluny d'on comença aquest itinerari a peu (abans es podia arribar fins a la pedrera).
El riu Llucena sol estar sec a partir del naixement. L'atractiu del recorregut és el trajecte, encaixonat entre parets i cingles, la vegetació, el pas entre grans blocs i les grimpades que, als salts més alts i a la zona de l'Estret, ens facilita la recent equipació amb cadenes i esglaons de ferro.
Després de l’Estret, seguint meandre rere meandre, s’arriba al camí que baixa de la lloma Bernat pel pou de l’Assor i que cal agafar a l’esquerra. Ara hi ha un indicador; cal seguir sempre cap al mas de les Roques Llises. El camí, antic, puja fort per dins d’un assagador; primer passa pel mas de Llomba i després, ja per pista, per sota del mas de la Noguereta. Cal seguir els camins cap a l’esquerra i evitar les pistes a favor de les sendes recentment marcades de color verd i blanc.
Abans d’arribar al mas de les Roques Llises, val la pena anar a l’aljub que hi ha a l’esquerra de la pista; l’aigua és bona de veure i des d’allí mateix ix l’antic camí empedrat que evita la pista per arribar al mas de les Roques Llises, ara restaurat. Val la pena fixar-se en el monumental saüc que hi ha al costat del mas.
Per poder continuar cal trobar el camí –senda sense senyalitzar allí mateix– que deixa els masos a la dreta i baixa, a esquerra, cap a una pallissa amb una era penjada sobre el barranc. El trajecte està molt malmès per les solsides i per la poca gent que hi passa –per això, per la recuperació de camins antics, especialment, penge aquest track en wikiloc. Cap al final de la baixada, ja prop del barranc, algú ha pintat senyals que no van pel camí antic, que es practicable i està ben bé a la vista. Per favor, aneu per on toca i eliminem la senyalització que hi van fer aficionats.
La senda continua per dins d’una ombrívola pineda on trobareu un ginebre monumental i, més endavant, a la dreta i fora de la senda, un roure enorme. En girar cap a la dreta, s’acaben els pins i sorgeixen les savines. A l’esquerra es veu la lloma Bernat, imponent, i el riu Llucena, enfonsat, per on hem passat; som a 1.000 m d’alçada abans d’entrar en els llaços empedrats, molt malmesos també, que descendeixen al mas d’Arminyà, on trobareu els senyals d’un PR que cal seguir a l’esquerra (a la dreta faríem cap al mas de la Costa).
El mas d’Arminyà, abandonat, conserva una era molt bonica i diversos masos. Cal atendre especialment el voladís de teules pintades amb diversos motius.
La senda continua per l’esquerra de l’era; està bastant perdut perquè hi passa poca gent i les marques de pintura groga i blanca es van perdent. El camí, que permet un descens tan gran des d’Arminyà fins al riu Llucena, és impressionant: llaços empedrats, vistes sobre cingles i balmes…; ara bé, si no es neteja aviat el coscoll i les argelagues l’acabaran tancant (no hi aneu amb pantaló curt).
En arribar al riu de Llucena, només cal retornar fins on hem deixat el cotxe.