Riera de Rajadell: la Girada

Triangle modernista a l’entorn del Grog Blau

Entre la falda del Collbaix i la carena del Servitge, la riera de Rajadell descriu un parell de meandres, un d’ells «la Girada» molt pronunciat. És una zona d’alt valor paisatgístic i mediambiental, al costat del paratge del Suanya, malgrat el gran impacte que suposà la construcció dels eixos Transversal i Diagonal. Correspon als termes municipals de Manresa i Rajadell.
A les darreries del XIX i primers del XX, tres industrials manresans ―Gallifa, Portabella i Lluvià― varen encomanar a l’arquitecte Ignasi Oms la construcció o reforma de sengles torres sobre masos preexistents de la contrada. Les obres s’executaren seguint els cànons modernistes de l’època.
Entremig de tot plegat el Grog Blau, on la riera s’obre camí erosionant l’aflorament de gresos i conglomerats tot modelant un bell paratge. Malgrat el nom, les aigües acostumen a prendre una tonalitat rogenca, probablement pels materials que arrosseguen i el llot.
L’itinerari proposat és fàcil i, en general, planer. Tots els camins són ben fressats i, en bona part, senyalitzats. La millor època per visitar l’indret és a la tardor: en condicions «normals» el cabal de la riera ha de ser constant a més de que hi ha varietat d’arbres de ribera (àlbers,...) i també roures.

Accés
Per la C-25, tant en sentit Cervera com Girona, cal prendre la sortida 131 a Sant Joan de Vilatorrada i, a la rotonda, el Camí Vell de Rajadell en direcció a Rajadell. Cal deixar-lo per un camí a mà esquerra indicada per la Torre del Lluvià que ressalta entremig de les feixes de conreu. Hi ha bon espai d’aparcament.

Torre del Lluvià (264m)
La Vil·la Emília o Torre del Lluvià és una casa senyorial, de caràcter residencial-rural, dissenyada per l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa l'any 1896 per a l’industrial manresà del tèxtil Josep Lluvià i Vidal. És una construcció modernista, catalogada com a bé cultural d'interès local del municipi del Manresa, situada en un entorn rural d'alt interès paisatgístic.
Després del 1954 l’edifici canvià diverses vegades de mans i anà degradant-se fins a presentar un estat ruïnós. El 2012 l’Ajuntament de Manresa va adquirir-lo i restaurar-lo.
Es comença l’itinerari desfent el camí d’arribada per girar aviat a l’esquerra, pujant en direcció a la Morera. Es deixa la pista per un corriol a mà esquerra per guanyar un turonet sobre el que s’hi localitza «la Taula» una formació tabular reforçada amb pedra seca. De nou sobre el camí es continua guanyant alçària i es creua per sobre el túnel de la C-37.

La Morera (314m)
Just abans de començar a davallar és un bon punt on observar l’edifici al bell mig d’una finca protegida per un bon filat perimetral.
Originalment era un mas propietat del Convent de Sant Domènec de Manresa que fou venut a particulars després de la Desamortització. Entre 1903 i 1905, Ignasi Oms va convertir-lo en residència senyorial per a l'industrial tèxtil Josep Portabella i Cots. Ha canviat de mans en diverses ocasions però s’ha conservat en bon estat. Actualment pertany a una parella de cantants.
Consta de dos edificis, el més antic d’estil neoclàssic i el més nou modernista, del que en destaca la magnífica tribuna a la façana de llevant protegida totalment per una vidriera i coberta amb una cúpula.
Es comença a davallar cap a la riera tot creuant un pont sobre la via de la línia Manresa-Lleida.

Riera de Rajadell. Gual de la Morera. (250m)
Neix a l'altiplà de Calaf per la unió de diversos torrents des de les poblacions de la Llavinera fins al castell de Boixadors. Passa pels termes d'Aguilar de Segarra i Rajadell i, després de 30 quilòmetres, tributa al marge dret del Cardener, ja en terme de Manresa, al paratge anomenat albereda de Can Poc Oli.
Es creua per unes passeres i es segueix contracorrent per un camí pel marge dret (un altre al marge esquerre mena al mateix punt).

La Girada (260m)
Es puja per una pista a l’esquerra per deixar-la més amunt per un corriol a mà dreta fins atènyer el cim d’un turó, al costat d’una feixa de conreu. És un bon mirador de la Noguera. El corriol continua pel marge de la feixa fins a sortir a un dipòsit a la Carena del Servitge per on es passarà més endavant.

La Noguera
La pairalia coneguda com Cal Noguera fou adquirida l'any 1862 per l'industrial tèxtil manresà Francesc Gallifa i Parera al Capítol de la Seu de Manresa, que se'n havia apropiat per endeutament de la família Noguera. A partir de llavors es va conèixer com a Torre de cal Gallifa, tot i que l'actual propietat va recuperar i impulsar el nom de La Noguera (la façana llueix el rètol modernista «Manso Noguera»).
Ignasi Oms va rebre l'encàrrec de la família Gallifa, el 1901, de remodelar la casa. L'any 1914, arran de la mort d'Oms, continuà les obres, que es varen allargar fins al 1920, l'arquitecte valencià Marcel·lí Coquillat.
El resultat fou un casal o torre residencial modernista de dimensions considerables, estructurat en diferents cossos, un del quals una capella dedicada a la Verge dels Àngels, dins d’un clos tancat amb 80.000m2 de jardí.
Durant uns anys hi va funcionar un hotel i restaurant. Actualment és propietat i residència d’una coneguda família de joiers manresans.
Es retorna a la riera i es continua per un corriol encara pel marge dret per l’obaga de la Carena de Can Servitge. Al bell mig de la Girada hi ha la monumental font del mateix nom, arranjada per la família Gallifa. Es surt al solell i, per una altra passera, es canvia de marge tot passant per dessota d’un altre pont de la via. Just creuat el pont es pren un corriol a mà esquerra paral·lel a la riera que mena al pont i resclosa de cal Gallifa.
Aquí es continua pujant per camí enquitranat, es passa pel costat del Molí de cal Gallifa fins als dipòsits. El molí de vent bombava l’aigua de la resclosa als dipòsits que la subministren al casal.
Pocs metres més amunt es surt a la carretera pavimentada de Rajadell al Servitge i es pren a mà esquerra, en pujada.

Carena del Servitge (362m)
Es deixa el paviment i es continua sobre terra propers al carener amb bones vistes de tota la contrada als peus de Punta-sabata i Collbaix. Es va davallant fins a un dipòsit contra incendis on es deixa la pista per un corriol. Prou més avall, al costat del camí, s’alça una fita termenal amb l’escut de Manresa a una banda i la inscripció «Vallformosa» a l’altra. És el partió entre els termes municipals de Manresa i Rajadell a on correspon des de fa segles la Vallformosa.
Poc més enllà surt a mà esquerra el camí que baixa prop de la font de l’Arrel. Per anar-hi és preferible seguir-lo per comptes de l’enregistrat en el traç del GPS que baixa al camí de Castellfollit del Boix atès que el darrer tram de camí és molt envaït de malesa.
Font de l’Arrel (252m)
Surgència al costat de la llera del Torrent de l’Infern (prop d’aquí desguassa a la riera de Rajadell desprès de travessa tota la Vallformosa). Es continua pel marge dret de la riera de Rajadell fins al Gorg Blau on es continua en direcció als Plans de la Torre del Lluvià, creuant de nou la via per un pont per davall del viaducte de la C-37 i el camí de cal Cuques.

Camí de cal Cuques (275m)
Restes d’una estructura viària antiga quin traçat sembla suggerir que unia les terres de Manresa amb la vil·la romana de Sant Amanç (Rajadell) i el nucli romà de Prats de Rei (antiga Sigarra).
Per aquest camí es retorna al punt de partida de l’itinerari.

Recursos consultats:
- Wikipèdia
-Mapes del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona)

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/fpDjLpPqnBLGtuV76