Riells i Sant Miquel del Fai des de Bigues (PAE Bigues 'Fem Poble', 6è de primària de l'escola El Turó)

Bigues - Parada autobús

El servei regular d'autobús entre Bigues i Riells del Fai és operat per l'empresa Sagalés. Podeu consultar-ne els horaris aquí.

Riells del Fai - Parada autobús

La parada de l'autobús de Riells es troba a la Plaça Viaplana, al costat de la casa que li dona nom, i amb una escultura de ferro que representa la llegenda de l'hereu Viaplana i la dona d'aigua.

Des d'aquí es veu l'església de Sant Vicenç de Riells del Fai, ja documentada al 971 com a basílica Sancti Vicencii, al 1045 és cedida pel Bisbe de Barcelona al monestir de Sant Miquel del Fai i al segle XVI, la poca població existent fa que se la vinculi amb Sant Pere de Bigues. Per un assumpte relatiu a Sant Miquel del Fai, que forma part de la parròquia de Riells, des de l'any 1957 pertany al bisbat de Vic. és consagrada a Sant Vicenç.

L'actual edifici data del 1618 i va ser ampliat durant el segle XVIII. De l'edifici original només resta el mur nord-oest, que es troba sota el campanar, de torre, que es troba construït sobre l'antiga espadanya. És rectangular fins al segon pis, on després pres forma ortogonal de cantons desiguals. L'alçada aproximada és de 25 metres, amb una base que mesura, aproximadament, 5'5 x 3'5 metres. Els gruix de les parets és desigual, però oscil.la al voltant dels 90 centímetres. Com a curiositat cal destacar que a la coberta del campanar hi ha arrelada una figuera, que sembla que ja existia a mitjans del segle XIX, segons una tradició oral que ha passat de pares a fills.

Vallderròs

Tancada vall originada pel torrent de la Llòbrega que té com a esplèndid marc septentrional els Cingles de Bertí i oriental el Turó de les Onze Hores. Està farcida de gorgs i coves, que molts d'ells tenen associats diferents llegendes. Des d'aquest punt es distingeixen fàcilment el torrent i el salt de la Llòbrega i les Paelles.

La Vall Blanca

La Vall Blanca és un petit veïnat de cases al voltant del qual ha crescut una urbanització del terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, dins del territori de Riells del Fai. Està situada al nord-est de Riells del Fai i al nord-oest de Vallderrós, als peus dels Cingles de Bertí, a la dreta del torrent de Llòbrega.

Les cases d'aquest veïnat són, de ponent a llevant: can Galló, can Panoi, can Balloté, can Nasset, can Jep, can Víctor, can Griera, can Corona i can Quelot. En acabar el carrer, es pot accedir a tres cases més per un camí lleugerament estret, que són: can Cadiraire, can Sau i can Miquel. Antigament, la gent del poble s'estranyava d'aquelles cases, ja que Riells era un poble en el qual els habitants vivien majoritàriament al nucli i en veure aquell petit barri mig abandonat i tan separat del poble els produïa un xic d'estranyesa.

Aquest nucli de cases va ser l'origen de la resta de cases que s'hi han construït posteriorment, en forma d'urbanització.

El nom d'aquest veïnat es deu al contrast de colors que es dóna en aquesta vall, dominada pels conglomerats rogencs, que contrasten amb la terra del fons de la vall, on és el veïnat.

Can Batlles

Can Batlles és una masia al poble de Riells del Fai, en el terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental. És a prop del poble, al nord, entre Riells del Fai i la Vall Blanca. És a la dreta del torrent de Llòbrega, a prop i a ponent de Can Peric. És al peu de la prolongació de la carretera BV-1483, entre el nucli principal de Riells del Fai i la Vall Blanca, uns 500 metres al nord de Riells del Fai.

La masia actual data del 1679, tot i que va ser reformada el 1855; a la casa també hi ha un pou datat l'any 1835 i un trull del 1860. Totes aquestes dates hi són gravades a la pedra o a la fusta, en el cas del trull. En formar-se Riells del Fai, estava constituït per vuit masies, entre elles Can Batlles. El cognom Batlles s'hi ha conservat des dels inicis de la masia; cosa que no ha passat en els altres masos. A Can Batlles sempre s'ha optat per viure de la ramaderia i l'agricultura, però actualment es compagina amb el turisme rural, per al qual s'ha adaptat un espai de la masia. La masia està catalogada com a Element d'interès municipal per l'ajuntament de Bigues i Riells. Està, igualment, inclosa en el «Catàleg de masies i cases rurals» de Bigues i Riells.

La Pineda

La Pineda és una masia antiga que forma part de les cases pairals del municipi del municipi de Bigues i Riells amb interès arquitectònic. Actualment habitada en relació amb explotació agrícola, també funciona com a turisme rural i educació en el lleure.

És una masia de grans dimensions, amb molts edificis annexes, de diferents èpoques (segles XI-XVI). La construcció principal és de planta baixa, pis i golfes, amb tres cossos perpendiculars a la façana i coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener també perpendicular a façana. Tot el recinte està protegit per un muret o, en els punts on no és necessari, pels mateixos cossos annexos.

Plataner i Font de la Pineda

Plàtan (Platanus hispanica) de la Font de la Pineda és un arbre de grans dimencions situat al davant de la font que li dóna nom, concretament al mig del camí de la Pineda (que va a Sant Miquel del Fai), on a l'alçada d'aquest arbre el camí es bifurca en dos i el plàtan queda al mig del camí dins d'un test de pedra. Té un perímetre de 4'72 metres, un DBH de 1'51 metres i està declarat com a Monumental pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca dins del Decret 214/1987 d'arbres Monumentals.

La Font de la Pineda, a diferència del seu entorn més immediat, aparentment està molt poc antropitzada. Únicament consta d'un broc metàl·lic.

Gorg d'en Jeroni

Al llarg de la vall de Sant Miquel, el Tenes forma tot un seguit de gorgs, alguns d'ells més fàcilment accessibles que d'altres. Quan el Tenes comença a deixar enrere els Cingles de Bertí, aproximadament a l'alçada de la Madella, hi ha el gorg d'en Jeroni, possiblement un dels més macos i fàcilment accessibles de la zona, un lloc sorprenent ple de pau i tranquilitat.

La Madella i molí de la Madella

La Madella és una masia d'estil gòtic tardà (segle XVII) amb diversos cossos afegits, situada en el recinte que tanca un barri, on a més hi trobem pallisses i estables per als animals. L'edifici principal és de grans dimensions, de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos d'amplada i coberta a dues aigües. Les obertures estan emmarcades amb carreus escairats de pedra sorrenca de la zona i el portal és d'arc de mig punt adovellat. El lloc és conegut per una llegenda relacionada amb un element que es pot trobar a la porta principal de la casa.

El Molí de la Madella és un edifici d'estil popular del gòtic tardà (segle XVII) de planta rectangular, de dues alçades, en un estat avançat d'enrunament. Conserva l'estructura de molí, amb els carcavans a la part inferior i algunes moles a dins. En una paret lateral encara s'endevina el forn de pa que tenien molts d'aquests edificis. Les llindes i brancals de les obertures són de carreus de pedra arenisca, ben treballats. Les parets exteriors eren de paredat, amb pedres de riu carejades.

Costes de Sant Miquel

L'antiga central elèctrica del Tenes, visible al fons de la vall, és un edifici de planta rectangular, de quatre plantes d'alçada i amb parets de càrrega de maó massís vist. Els forjats eren de bigueta metàl·lica i revoltó ceràmic, i les cobertes, a dues aigües i de teula àrab, descansaven sobre encavallades de fusta. Hi havia un annexe a aquest cos principal, de la mateixa alçada, però de menors dimensions en llargada i amplada. Encara es conserven parts de la canonada que duia l'aigua de l'embassament que es va construir abans dels saltants de Sant Miquel, així com el mateix embassament. És una mostra dels edificis industrials de principis de segle XX, molt auster i sense decoracions.

Roure de Sant Miquel del Fai

El roure martinenc (Quercus pubescens) és un arbre caducifoli mitjà que pot arribar als 25 metres. És el roure per excel·lència dels països submediterranis. A Catalunya es troba als boscos de muntanya mitjana. Tal com indica el seu nom llatí, els branquillons i les fulles són peluts. Està catalogat com a espècie vulnerable. El seu tronc és tort si l'arbre creix aïllat, però dret al bosc; l'escorça és marronosa i fissurada, presenta una capçada ampla i clara. Té les fulles de 5 a 10 cm de llargada, densament peludes, de joves per totes dues cares, però després mantenen els pèls només al revers. De dimensions mitjanes i gruixudes, les fulles tenen els marges profundament lobats. Als llocs de transició, es pot confondre amb el roure de fulla gran, amb el qual s'hibrida fàcilment. És una espècie termòfila, encara que suporta bé el fred, i heliòfila. És típic del clima medioeuropeu submediterrani o mediterrani muntanyenc i creix en tota mena de sols, encara que en prefereix els calcaris.

Sant Miquel del Fai

El priorat benedictí de Sant Miquel del Fai forma part del terme municipal de Bigues i Riells i de Sant Quirze Safaja, literalment penjat a la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en cascada, la darrera sobre l'església romànica construïda en una profunda balma.

Es troba en un bell paratge natural, a la capçalera d'una vall envoltada de cingleres, el Perer a una banda i el Bertí a l'altra. A l'any 997 va ser fundat el monestir per Gombau de Besora, que més endavant va passar a ser tutelat per Sant Víctor de Marsella, i va estar actiu, amb més o menys problemes, fins al 1835, coincidint amb la desamortització de Mendizábal.

Actualment és un lloc d'interès natural i turístic, ja que a banda de l'església troglodítica i l'enorme casal gòtic, els salts d'aigua del Rossinyol i, sobretot, el Tenes, són un focus d'atracció innegable.

Molí de la Pineda

El molí de la Pineda és un conjunt d'edificis de Riells del Fai aproximadament del segle XVII formats per un molí aïllat, més recent, i un edifici que era l'antic molí i que ara és habitatge, amb construccions annexes. En l'extrem dret de la façana d'aquest edifici, s'hi observa una construcció de planta baixa i pis, probablement anterior, ja que conserva les llindes i brancals de les obertures de pedra escairada. Poden ser els vestigis del molí anterior.

Molí del Regasol

L'edifici actual del Molí del Regasol segurament aprofita l'estructura d'un edifici anterior. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, de planta baixa i pis, destinant-se aquest últim a habitatge. La bassa queda situada darrera l'edifici, en una cota superior. L'estructura és de parets de càrrega de paredat i forjats de bigues de fusta, exceptuant el forjat de l'entrada, que està realitzat amb volta de mocador. La porta de l'entrada és de carreus i llinda plana, sense inscripcions. En la façana al riu Tenes hi podem veure una finestra de pedra treballada, probablement recuperada d'un altre edifici. La resta d'obertures estan realitzades en obra ceràmica. A l'interior de l'entrada, en l'arc de suport de la volta, hi podem llegir la data de 1854.

Pont i molí de Can Camp

Can Camp és un edifici renaixentista del segle XVII de planta baixa i pis, de forma allargada, situat en el desnivell del marge del riu Tenes. La bassa queda a l'alçada de la planta pis, destinada a habitatge, i d'allí queia cap al soterrani, on hi havia el molí. L'aigua s'escolava pel carcavà que avui encara és visible cap al riu, situat a sota. L'estructura del sostre de la planta destinada a molí era de volta ceràmica de mocador. Sembla un edifici reformat en diverses etapes. La part més antiga és d'un sol cos, i en la façana sud hi ha una portalada d'arc de mig punt adovellada i un rellotge de sol, probablement del segle XVIII. A la façana posterior, on hi ha el carcavà, les obertures són més senzilles. El cos on hi ha el molí elèctric és afegit a posteriori.

Pont força llarg que creua el Tenes. Consta de tres arcs rebaixats que arrenquen de contraforts de pedra a banda i banda del riu, i de dues pilastres centrals sobre el llit del Tenes. Tant els contraforts com les pilastres tenen els extrems de peces de pedra de grans dimensions, així com les dovelles de les arcades. També disposen d'una base i d'un remat superior diferenciat amb un ressalt. Els ronyons dels arcs són de pedres tallades de forma hexagonal, encintades per morter de calç, on podem veure dos medallons de pedra marcant l'any de construcció, 1895, en l'espai sobre les pilastres centrals. L'intradós de les voltes és d'obra de maó massís. La barana superior és contínua a la part central, de carreus de pedra, amb unes petites motllures que marquen els remats superior i inferior. Als extrems alterna pilones d'una sola peça i trams de carreus. La pedra utilitzada en la construcció del pont és arenisca, de la zona.

Torrent del Quirze

La carretera creua aquest torrent per un senzill pont d'un sol ull.

El torrent del Quirze, habitualment sec, és el límit tradicional de Bigues amb Riells del Fai.

Pont de can Noguera

El pont de can Noguera és un pont modern de Bigues que creua el riu Tenes a prop de les propietats de les quals pren el nom. El pont antic va quedar molt malmès per les riuades de l'octubre de 1994, fins al punt que el va deixar del tot inservible i es va haver de construir l'actual, més impersonal.

Can Noguera

Can Noguera és una masia del poble de Bigues, en el terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental. Es troba en el sector central del terme, a prop i al nord-oest del Rieral de Bigues, a la dreta del Tenes. El seu accés és des de la carretera BP-1432, en el punt quilomètric 23'4, des d'on una pista rural en bon estat travessa el riu just al nord de les Barbotes, i en uns 250 metres mena a Can Noguera. Al nord d'aquesta masia hi ha el Camp de Palau, a ponent, les Costes de Can Noguera, al sud-oest, la Quintana de Can Noguera i al nord-est la masia subsidiària de Can Noguereta.

És una de les masies històriques del terme. Data del segle XVII, amb nombroses modificacions al llarg del segle XX. És de planta basilical, corresponent a la part més antiga, però alhora té elements modernistes, en edificis annexos com la capella de la Mare de Déu de Montserrat, la granja i la porteria del conjunt arquitectònic, a més dels elements decoratius de la façana principal.

En els voltants, a més, hi ha tot d'edificis de dependències del mas, entre les quals destaca la casa dels masovers, una antiga planta embotelladora d'aigua, i diverses quadres i estables.

Al nord de la casa principal, a ran del Tenes, hi ha un petit parc, amb una font també construïda a principis del segle XX.

La capella de la Mare de Déu de Montserrat és exempta respecte de l'edifici principal del mas, situada al sud-est de la façana principal de la casa. És un temple d'una sola nau, de força alçada, d'unes dimensions notables per ser la capella d'un mas. Fou construïda, com el mas actual, dins de l'òrbita del modernisme.

Molí de la Torre

La Fàbrica Vella, antigament el Molí de la Torre i actualment hotel rural amb aquest nom, està situada a la riba dreta del riu Tenes i està orientada cap el sud buscant l'aprofitament de la llum del sol durant tot el dia, i la força de l'aigua, seguint la tendència que s'havia iniciat a Catalunya a arrel de la revolució industrial. La Fàbrica Vella forma part d’un conjunt històric situat al barri del Rieral de Bigues.

Aquest conjunt està format per la fàbrica com a edifici principal, la bassa adjacent, la masia el Molinet, la Porteria o Casa de la Fàbrica i la masia la Polvoreria.

En la construcció d'aquesta nau es va aprofitar part de l'estructura d'un molí anterior, que queda situat a l'extrem nord de la façana sud-est. En aquesta façana es poden veure el tipus constructiu del molí, de murs de pedra, i el carcavà situat a la part inferior, amb arc de mig punt i dovelles de pedra. També va aprofitar la bassa d'aquest molí, situada al darrera, amb unes arcades de pedra que reforçaven el mur de contenció. Tant la bassa com el rec, que ve des de Can Noguera, es conserven en relatiu bon estat. El lloc on està emplaçat s'anomena la Resclosa, i és un antic parc de principis de segle XX, avui abandonat. De la resclosa que encara es conserva en el riu Tenes en surt el rec que alimenta Ca l'Ainé, el molí situat més avall, i els camps de regants del Rieral.

Parc de Lluís Companys