Riells del Fai i Sant Feliu de Codines pel Parc Usart i el Racó del Bosc
near Riells del Fai, Catalunya (España)
Viewed 327 times, downloaded 17 times
Trail photos
Itinerary description
Descripció
De la plaça de Riells sortim pel carrer de la Sagrera i creuem la carretera BV-1483 per seguir per l'ampla pista de la Madella. Quan aquesta s'encara cap a la Vall de Sant Miquel, la deixem per l'esquerra per un corriol amb un pal indicador (0.5km; 302m; 0:07h) que, a través d'unes feixes, mena a La Pineda (0.7km; 280m; 0:11h), on prenem cap al nord la pista de la Font de la Pineda, a l'accés del qual (0.8km; 277m; 0:13h) baixem a l'esquerra en direcció al riu per una pista. Abans d'arribar-hi, es desprèn un camí a l'esquerra (0.9km; 272m; 0:14h) que creua el Tenes a gual (1.0km; 262m; 0:16h) -caldrà anar amb compte si baixa molta aigua-.
Ja a l'altra riba del riu, comencem a remuntar-lo per una pista que puja i que no deixem. Surt de la vegetació pròpia de ribera i, sempre a mestral, s'endinsa en una zona d'oliveres fins trobar un mur de pedra seca (1.5km; 326m; 0:28h), on es gira a garbí i comença a enfilar-se cap els Cingles del Perer, en un corriol que fins al Parc Usart transita a mitja alçada de la cinglera alternant trams de pedra nua amb trams de corriol. Fins a sota la Cara de l'Indi (2.7km; 393m; 0:55h) els trams de corriol tenen una vegetació més frondosa, i els trams de pedra regalen vistes sobre les curioses formacions vermelloses que semblen desprendre's de la cinglera i la vall de Riells, Vallderrós, Puiggraciós i els Cingles de Bertí. A la Cara de l'Indi girem cap a ponent, on la vista queda centralitzada per la urbanització del Racó del Bosc i la vegetació canvia, ara són matolls i herbes baixes. Deixem el corriol que baixa a l'Elefant (3.0km; 395m; 1:06h) i seguim a mitja alçada de la cinglera, deixant enrere el Cagarro del Diable, i sempre amb vistes molt agraïdes. Al torrent de la Bassella (3.5km; 363m; 1:22h) ens orientem novament a migjorn i comencem a guanyar alçada fins a trobar una pista (4.0km; 445m; 1:36h), que seguim a tramuntana. Poc després, un corriol s'enfila a l'esquerra (4.2km; 449m; 1:38h) fins al Parc Usart, però abans d'arribar-hi (4.3km; 475m; 1:41h) val la pena fer una volta cap a uns bonics bancs de ferro per gaudir d'una immillorable vista de la Vall del Tenes. Ara sí, arribem al Parc Usart (4.5km; 483m; 1:44h), bon lloc per esmorzar.
Del Parc Usart a Sant Feliu de Codines no hi ha pèrdua, ja que seguim el pas de vianants paral·lela a la carretera BV-1485 que va a Sant Miquel del Fai. Un cop al poble, passat el Tanatori Municipal i una font que queda a la dreta de la carretera, la deixem per seguir pel carrer del Joncar (5.8km; 485m; 1:58h), que ens porta al centre del poble després de creuar la C-59 (6.1km; 477m; 2:01h). A la plaça de l'Ajuntament (6.2km; 472m; 2:02h) podem fer un cafè i seguim pel carrer del rector Tomàs Vila, que correspon a la carretera BP-1421, en un tram amb alguns exemples modernistes i amb vistes a l'església de Sant Feliu. Deixem la carretera al carrer de la Sagrera (6.7km; 472m; 2:08h), passem pel costat de l'església i per un túnel baixem a la petita explanada que hi ha entre l'antiga fàbrica Roca Umbert i el Centre Cívic la Fonteta (6.9km; 463m; 2:13h). Sortim per l'altra banda, pugem unes escales i un carreró a la dreta mena a la Torre del Rellotge (7.1km; 475m; 2:15h), davant de la qual tornem a creuar la C-59 i baixem per unes escales per seguir a la dreta el carrer de Sant Joan. Seguim el carrer de les Figueretes (7.2km; 467m; 2:16h) en baixada primer i el de l'Onze de Setembre després (7.3km; 459m; 2:17h) per sortir del nucli antic de Sant Feliu de Codines.
Seguim unes escales que baixen a la dreta (7.4km; 453m; 2:19h) que acaben amb un camí planer a gregal que mena a un carrer asfaltat que seguim en descens fins arribar al camí de Lloberes (7.7km; 412m; 2:23h). És un camí asfaltat en descens que seguim a llevant, deixant una nau a l'esquerra. A partir de les Aldees Infantils (8.0km; 381m; 2:27h), es van alternant els trams d'asfalt amb els de terra, sent més llargs aquests darrers, fins arribar al Racó del Bosc (9.4km; 331m; 2:42h) després de deixar enrere la Roca de Corbins. Seguim en descens pel Carrer dels Ocells i planegem pel carrer del Parlament fins a trobar el carrer del Torrent Fondo, per on sortim de la urbanització.
En el darrer tram gaudim del camí d'anada però des de baix, veient per on hem anat. Així, tot just sortim de la urbanització, seguim el camí que baixa de front (10.0km; 298m; 2:49h) i creuem el Torrent de la Bassella. La pista puja a llevant i en una bifurcació (10.3km; 307m; 2:52h) prenem el camí de l'esquerra, que presenta més desnivell però que és més agraït en vistes. La Cara de l'Indi se'ns presenta al davant i arribem a una cruïlla (11.0km; 270m; 3:01h) amb Riells i la seva vall al davant. D'aquí al final és tot molt suau, seguim a tramuntana passant pel costat del Roc Belloter i no deixem la pista, que creua els Camps del Corb fins al Molí de l'Altra Banda (11.6km; 265m; 3:07h), situat just abans de creuar el Tenes per un altre gual. Ja a l'altra riba, seguim a llevant una pista que puja (11.8km; 263m; 3:11h) que surt davant el Molí de la Pineda (11.9km; 269m; 3:12h). Seguim la pista que creua el Torrent de Vallderrós per un magnífic pont i després de la darrera casa que queda a l'esquerra del camí (12.1km; 280m; 3:15h) ens enfilem per un corriol que creua la carretera BV-1483 just davant del carrer del Picardell, a xaloc. Aquest carrer mor al Passeig de Mossèn Jaume Plans (12.3km; 287m; 3:19h), que ens retorna al punt d'origen de l'itinerari (12.7km; 304m; 3:23h). La cervesa reglamentària del final de l'excursió ens l'hem ben guanyat!
Índex IBP: 48.
Waypoints
Riells del Fai (Església parroquial)
De l’edifici original de l'església de Sant Vicenç de Riells només resta el mur nord-oest, que es troba sota el campanar, de torre, que es troba construït sobre l'antiga espadanya. És rectangular fins al segon pis, on després pres forma ortogonal de cantons desiguals. L'alçada aproximada és de 25 metres, amb una base que mesura, aproximadament, 5'5 x 3'5 metres. Els gruix de les parets és desigual, però oscil·la al voltant dels 90 centímetres. Com a curiositat cal destacar que a la coberta del campanar hi ha arrelada una figuera, que sembla que ja existia a mitjans del segle XIX, segons una tradició oral que ha passat de pares a fills.
La Pineda
La Pineda és una masia antiga que forma part de les cases pairals del municipi del municipi de Bigues i Riells amb interès arquitectònic. Actualment habitada en relació amb explotació agrícola, també funciona com a turisme rural i educació en el lleure. És una masia de grans dimensions, amb molts edificis annexes, de diferents èpoques (segles XI-XVI). La construcció principal és de planta baixa, pis i golfes, amb tres cossos perpendiculars a la façana i coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener també perpendicular a façana. Tot el recinte està protegit per un muret o, en els punts on no és necessari, pels mateixos cossos annexos.
El Tenes
El Tenes neix als altiplans del Moianès, a la serra de la Sauva Negra, rebent en els seus orígens el nom de riera de Castellcir, ja que passa just per davant de l'església romànica de Sant Andreu de Castellcir. Per la pròpia natura del terreny (roques calcàries fàcilment erosionables), s'encaixa molt ràpidament, formant pintorescs gorgs i saltants d'aigua, els més destacats dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja i Riells del Fai, destacant els de l'entorn de Sant Miquel del Fai, on rep, per l'esquerra, després de tres espectaculars saltants d'uns centenar de metres d'alçada en el seu conjunt, el Rossinyol. A partir d'aquest punt s'obre a la depressió del Vallès per unir-se per la dreta al Besòs entre Montmeló i Mollet del Vallès, destacant el torrent de Vallderròs, tributari per l'esquerra a l'alçada de Riells, després de la unió de diversos torrents que baixen del Bertí i zones properes en el Gorg de Vallderròs, lloc d'una singularitat especial i font de moltes de les llegendes del lloc, com la típica de les dones d'aigua.
Sota la Cara de l'Indi
L'època geològica més important per als Cingles de Bertí és la terciària, quan van originar-se i la podem dividir en dues etapes. Els materials de l'eocè inferior són conglomerats rojos, que són els que provoquen les tonalitats roges de la part baixa. El color blanc de la part alta ve donat pels estrats marins de l'eocè mitjà gràcies a les capes calcàries que contenen nummulites. Aquests sectors són rics en fòssils marins, on cal destacar mol·luscs, corals i algun crustaci. Les roques calcàries són poc favorables a la vegetació i a l'agricultura, pels seus components i perquè l'erosió afavoreix la formació de cingleres verticals. Al fons de les valls, quan es descomponen amb el contacte amb l'aigua, formen la terra vermella, com pot veure's clarament a la vall de Riells. Cap al Serrat de la Codina i el castell de Centelles, els materials són margues sorrenques i gresos de l'eocè superior. Prop del límit entre els dos estrats, en l'angle que l'obre cap a Sant Feliu de Codines, l'erosió dels anys ha generat una curiosa formació que la cultura local ha batejat amb el nom de la cara de l'indi.
Cagarro del Diable
Agulla situada sobre la plataforma calcària dels Cingles del Perer, fàcilment identificable.
Torrent de la Bassella
Torrent habitualment sec. El camí i la cinglera fan un canvi d'orientació.
Pista
Pista que cal seguir de front. Poc després, un viarany s'enfila a l'esquerra de la mateixa cap al Parc Usart.
Parc Usart
Des dels orígens, als anys 20 del segle XX, per part de Nicolau Usart, de qui pren el nom, el parc va ser una atracció per incentivar el turisme barceloní. Inicialment s'hi va celebrar la Festa de la Llar, on es recuperaven fills del poble que vivien a Barcelona, en una època en què Sant Feliu era un important centre d'estiueig. Més endavant, molts santfeliuencs recorden els aplecs de sardanes, que des de mitjans de la dècada dels 90 del segle XX es deixaren de fer, entre altres coses per la quantitat de cotxes que volien arribar al parc.
Sant Feliu de Codines (Carrer del Joncar)
Llarg carrer estret, molt típic, que ens permet evitar un tram de la carretera de Sant Miquel del Fai i de la carretera de Mollet a Moià.
Sant Feliu de Codines (Ajuntament)
Plaça on es situa l'Ajuntament actual, amb equipaments culturals com la Biblioteca. En el carrer del Rector Tomàs Vilar hi podem veure alguns dels exemples de modernisme que podem trobar a Sant Feliu i a la Plaça dels Àlbers trobem un recordatori al passat històric de Sant Feliu de Codines, amb la seva pertinença i posterior independència de la Baronia de Montbui.
Sant Feliu de Codines (La Sagrera)
La Sagrera és un barri del nucli de Sant Feliu de Codines. El nucli primitiu de Sant Feliu de Codines és el de la Sagrera, nascut a ponent de l'Església i que té encara una fisonomia peculiar i arcaica amb els seus carrerons i tortuosos. La Sagrera està integrada, urbanament, per la Sagrera Alta i la Sagrera Baixa, el Carreró de la Sagrera i la plaça de la Sagrera. Hi ha notables cases amb portals adovellats i finestrals, exemplars l'arquitectura popular dels segles XV, XVI i XVII. Cal destacar com a cases més rellevants: Can Sunyer i Cal Coronel a la Sagrera Baixa, Cal Sant Pere a la Sagrera Alta i Can Petit a la Plaça de la Sagrera.
Sant Feliu de Codines (Torre del Rellotge)
La torre del rellotge va ser construïda l’any 1796, quan la població estava dividida per un torrent que impedia escoltar el campanar religiós d’una banda a l’altra de la població. Durant molts anys s'hi ha celebrat la Fira del Rellotge per tal de commemorar aquesta data.
Camí de Lloberes
Correspon al camí antic que unia Riells del Fai amb Sant Feliu de Codines. Actualment té trams asfaltats, però en conserva de terra.
Aldeas Infantiles
Des de 1972 a Sant Feliu de Codines, primera de Catalunya i de tot l’Estat,l’Aldea atén infants i joves que es troben en situació de vulnerabilitat per a impulsar el seu desenvolupament i autonomia, mitjançant l’acolliment en un entorn familiar protector i l’enfortiment de les seves xarxes familiars i socials.
Depuradora de Sant Feliu
L’estació depuradora de Sant Feliu de Codines recull les aigües residuals d’aquesta població. Està dissenyada per tractar 2.900 m³/dia per una població de 14.500 habitants equivalents. La xarxa de col·lectors, amb uns 4 km de longitud, disposa de dues estacions de bombament i té capacitat per conduir el cabal màxim futur generat per Sant Feliu de Codines.Aquesta EDAR és de tipus biològic d’aeració prolongada i consta bàsicament de tamisat de fins, dessorrador-desgreixatdor, tanc d’aeració, decantació secundaria, recirculació de fangs, espessidor i centrífugues per a la deshidratació de fangs.Les aigües tractades són abocades a la riera de Villar (riu Tenes).
Roca de Corbins
Es tracta d'un aflorament singulars de conglomerats vermells del Paleocè de forma característica.
El Racó del Bosc
El Racó del Bosc és el nom d'una urbanització a cavall dels termes municipals de Bigues i Riells i de Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental. És una urbanització molt petita i de poca població, ja que el 2018 tenia 180 habitants, comptant la població del terme de Bigues i Riells i de Sant Feliu de Codines. Tanmateix destaca per la seva activitat social, ja que cada any se celebra la festa major de primavera a l'abril i una a l'estiu durant el juliol.
Bifurcació
Seguir el camí de l'esquerra.
Cruïlla
Amb vistes a Riells del Fai i el seu entorn, seguir a l'esquerra, cap a tramuntana.
Roc de Belloter
Es tracta d'un aflorament singulars de conglomerats vermells del Paleocè de forma característica.
Molí de l'Altra Banda
El Molí de l'Altra Banda és un petit edifici del segle XVIII d'estil popular que només té planta baixa, d'un sol cos, amb coberta a dues aigües. Disposava de bassa, de la qual en queden vestigis i un petit refugi enterrat, per a deixar-hi eines. L'estructura és de parets de càrrega de paredat amb cantonades de carreus escairats. Les aigües s'escolaven per una canalització, anant a parar al riu Tenes. El carcavà està situat uns metres més enllà de l'edifici. Actualment és l'estudi d'un artista.
El Tenes
El Tenes neix als altiplans del Moianès, a la serra de la Sauva Negra, rebent en els seus orígens el nom de riera de Castellcir, ja que passa just per davant de l'església romànica de Sant Andreu de Castellcir. Per la pròpia natura del terreny (roques calcàries fàcilment erosionables), s'encaixa molt ràpidament, formant pintorescs gorgs i saltants d'aigua, els més destacats dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja i Riells del Fai, destacant els de l'entorn de Sant Miquel del Fai, on rep, per l'esquerra, després de tres espectaculars saltants d'uns centenar de metres d'alçada en el seu conjunt, el Rossinyol. A partir d'aquest punt s'obre a la depressió del Vallès per unir-se per la dreta al Besòs entre Montmeló i Mollet del Vallès, destacant el torrent de Vallderròs, tributari per l'esquerra a l'alçada de Riells, després de la unió de diversos torrents que baixen del Bertí i zones properes en el Gorg de Vallderròs, lloc d'una singularitat especial i font de moltes de les llegendes del lloc, com la típica de les dones d'aigua.
Molí de la Pineda
El molí de la Pineda és un conjunt d'edificis de Riells del Fai aproximadament del segle XVII formats per un molí aïllat, més recent, i un edifici que era l'antic molí i que ara és habitatge, amb construccions annexes. En l'extrem dret de la façana d'aquest edifici, s'hi observa una construcció de planta baixa i pis, probablement anterior, ja que conserva les llindes i brancals de les obertures de pedra escairada. Poden ser els vestigis del molí anterior. A l'esquerra, per un camí que baixa a través d'una cadena.
Riells del Fai (Carrer del Picardell)
Conjunt de cases de cos, situades a banda i banda del Carrer del Picardell, amb una estructura que recorda els veïnats de Bigues o de la Vall Blanca. Són cases de planta baixa i pis, la majoria, i algunes conserven en façana part dels elements que conformaven les obertures originals, com ara llindes i brancals de pedra, amb dates del segle XVIII gravades. Destaquen Can Lau, amb modificacions de principis de segle en la façana principal, i Can Sastre, posterior, situada al costat, que conserva la façana sense revestir. A l'altra banda del carrer queden parts dels coberts per a guardar eines del camp, també de pedra i obra vista, però en força mal estat. La resta d'edificis han estat molt reformats.
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Molt variada
Sí que ho és