Ribera d'Ebre: Camí de Sirga - Pas de l'Ase - Pic de l'Àliga - Parc eòlic Barbers - Cresta de l'Àliga - Barranc de Barbers

Ruta sensacional, molt variada i aventurera per la Ribera d'Ebre: grimparàs i desgrimparàs per una estreta cresta, recorreràs el preciós marge del riu Ebre, ascendiràs per una carena amb vistes sensacionals, superaràs passos equipats amb cadenes, resseguiràs un barranc per la seva llera, accediràs al peu d'un parc eòlic, visitaràs un observatori de fauna, veuràs diverses balmes, ... és una ruta amb molts al·licients.

La majoria de rutes que passen per aquesta zona eviten la cresta de l'Àliga o només recorren un curt tram d'aquesta. Aquesta ruta, pel contrari, recorre la cresta en la seva integritat.

La cresta de l'Àliga és desafiant però molt aventurera. T'obliga a concentrar-te al màxim i posar mans i peus als llocs adients per anar progressant. Jo l'he gaudit molt. Si t'agraden els reptes i l'aventura, aquesta ruta t'encantarà.

La cresta és opcional. Es pot obviar fàcilment resseguint una pista forestal paral·lela a la cresta, just al peu d'aquesta.

La ruta té quatre trams diferenciats:
- Tram 1: riu Ebre pel Pas de l'Ase i carena de Barbers fins el Pic de l'Àliga
- Tram 2: descens del Pic de l'Àliga i ascensió al parc eòlic de Barbers
- Tram 3: cresta de l'Àliga (opcional)
- Tram 4: barranc de Barbers i ermita de Santa Paulina

El tram 1 i el tram 4 són de nivell de dificultat "fàcil". No tenen cap complicació. Els passos equipats són molt senzills.

El tram 2 és de nivell de dificultat moderat, perquè cal fer alguna desgrimpada per un corriol de pendent pronunciat.

El tram 3 és de nivell de dificultat "difícil" o "molt difícil", perquè cal fer algunes grimpades i desgrimpades exposades i aèries.

Encara que el tram 3 és opcional, he considerat que el nivell de dificultat de la ruta és "difícil", per si vols fer la cresta. Ara bé, si decideixes no fer-la, el nivell de dificultat és "moderat".

___________________________

A TENIR PRESENT:

Al punt d'inici de la ruta no hi ha cobertura de mòbil. Si vas a utilitzar wikiloc per navegar durant la ruta, recomano que et descarreguis la ruta al wikiloc abans de desplaçar-te en cotxe cap al punt d'inici.

Per fer la cresta de l'Àliga no cal dur cordes, ni cordinos, ni anar equipat. Però convé dur sabates de muntanya que s'arrapin bé a la roca i que no estiguin gastades.

Cal abstenir-se de fer la cresta si no s'està acostumat a grimpar i desgrimpar, o si es té vertigen.

El vent sol bufar fort en aquest indret. Cal anar amb cura als trams més estrets de la cresta de l'Àliga per evitar que el vent t'empenyi i et desequilibri.

____________________________

RESSENYA:

- Tram 1: riu Ebre pel Pas de l'Ase i carena de Barbers fins el Pic de l'Àliga

Aparquem al punt final del barranc de Barquers, a prop d'un rètol de la Unió Europea que indica els treballs que s'han fet per acondicionar el Camí de Sirga.

Travessem un bonic túnel de pedra que passa per sota les vies del tren i ens acostem primer al marge del riu Ebre, a tocar de l'aigua.

Tornem sobre les nostres passes, passem de nou pel túnel i girem a mà esquerra per iniciar el Camí de Sirga, en direcció al mirador del Pas de l'Ase.

Ben aviat ens trobem amb una bifurcació senyalitzada amb un pal indicador. Prenem el camí de la dreta, que puja primer per unes escales de fusta i després es converteix en un bonic corriol protegit per unes baranes de fusta.

Trobem una balma a mà dreta, uns 3 metres per sobre del corriol, i després una petita cova just al cantó dret del corriol.

Prosseguim pel corriol, en alguns trams protegit per una bonica barana de pedres, i arribem a un bonic mirador envoltat de baranes de fusta. Les vistes de l'Ebre i del Pas de l'Ase són sensacionals.

Continuem pel corriol i arribem al mirador del Pas de l'Ase, novament amb magnífiques vistes.

Retrocedim uns metres per on hem vingut i, en el punt on trobem un pal indicador, girem a mà esquerra i resseguim un corriol-sender costerut en direcció a la carena de Barbers.

El camí està molt ben senyalitzat amb marques grogues. El pendent en alguns trams és pronunciat.

En un punt determinat, el camí es converteix en una bonica carena, amb vistes esplèndides a banda i banda. All llarg de la carena trobem alguns miradors naturals des d'on gaudim de vistes fabuloses sobre el riu Ebre, el Pas de l'Ase, la cresta de Lo Tormo i la cresta de Los Morers.

Trobem un pas descendent equipat amb cadenes i uns metres després dos passos ascendents equipats amb cadenes. Són poc necessàries, perquè els dos passos no són difícils. Probablement siguin més útils si es camina en sentit contrari al que estem seguint.

Continuem ascendint i anem albirant a la llunyania el Pic de l'Àliga i les hèlix dels aerogeneradors del parc eòlic de Barbers.

Passem per un coll i iniciem l'ascensió al Pic de l'Àliga per un corriol serpentejant.

Culminem el cim de l'Àliga, coronat per una estelada metàl·lica. Allà gaudim de la magnífica panoràmica de 360 graus. Si el dia és clar, la vista arriba a molts kilòmetres a la rodona.

Des del cim, veiem la cresta de l'Àliga, que recorrerem en el tram tercer de la ruta.



- Tram 2: descens del Pic de l'Àliga i ascensió al parc eòlic de Barbers

Iniciem el descens del Pic de l'Àliga pel seu vessant sud resseguint un camí inicialment poc definit, marcat amb fites, que es converteix en pocs metres en un estret corriol. Aquest corriol té algun tram de fort pendent descendent, on cal posar les mans per ajudar-nos a baixar.

Trobem una petita cova a mà dreta i després arribem a una repisa-esperó de roca amb unes vistes sensacionals.

Continuem corriol avall i baixem un tram per una tartera, per la que podem baixar fent saltirons esmorteïts per les pedres de la tartera.

Seguim les fites i arribem a una pista forestal sense pendent, que resseguim en sentit oest fins arribar al Mas de Barqueret (ruïnes). Allà retrocedim uns metres i girem a l’esquerra corriol amunt.

El corriol ens duu per un tram de rocater, una mica costerut i marcat amb fites, i després travessa una bonica pineda.

A mida que ens acostem al peu del parc eòlic, es va obrint el bosc. El corriol desemboca en una gran esplanada on s'hi alça el primer dels aerogeneradors del parc eòlic de Barbers. Aquest parc consta de 12 aerogeneradors de 2,5 MW de potència cadascun.

Si vols fer la cresta de l'Àliga, has de seguir la traça, per un corriol en sentit est que ascendeix amb poc pendent dirigint-se a la part superior de la cresta.

Si no vols fer la cresta de l'Àliga, has de seguir la pista forestal descendent que va paral·lela a la cresta però en sentit oest.


- Tram 3: cresta de l'Àliga (opcional)

Si has decidit fer la cresta de l'Àliga, vol dir que t'agrada l'aventura. De ben segur que en tindràs.

El tram final del corriol que ascendeix a la cresta té 3 passos seguits equipats amb cadenes. Són divertits i força fàcils de superar. El primer i el segon pas fan les funcions de passamans, i el tercer ajudar a la grimpada final per ascendir a la cresta.

Un cop som dalt de la cresta, la resseguim en sentit oest.

La cresta és realment espectacular, sembla una espinada aixecada del terra per forces immenses. Pel cantó sud, el pati fa força impressió. Pel cantó nord, la inclinació és menor, però en alguns punts de cresta molt estrets, també hi ha un pati notable.

Els primers 400 metres de cresta, fins arribar a l'esperó-mirador, són relativament senzills. Cal només fer algunes grimpades i desgrimpades i aguantar l'equilibri en els trams estrets, evitant que el vent (a vegades bufa fort) ens desequilibri. En algun punt on la cresta és punxeguda, cal fer un petit flanqueig.

A partir de l'esperó-mirador la cresta esdevé més complicada, amb passos exposats i aeris on cal desgrimpar amb cura, posant mans i peus als llocs adients per progressar amb seguretat.

En algun punt, cal agafar-se de l'aresta de la cresta amb les mans, i flanquejar posant els peus sobre la roca inclinada.

En algun altre punt, on la cresta cau gairebé verticalment, cal descendir per l'inclinat vessant nord, flanquejar, i tornar a pujar a la cresta.

En algun punt on l'aresta és molt molt estreta, cal seure a sobre de l'aresta de la cresta, posant un peu a una banda i l'altre peu a l'altra, i avançar a poc a poc.

És una cresta molt divertida i molt intensa. Exigeix concentració al 100%.

Anem trobant algunes fites per la cresta. Suposo que serveixen per animar la progressió, perquè el camí està força clar.

Un cop recorreguts 800 metres de cresta, arribem a un petit coll, on la cresta s'eixampla notablement i caminem uns metres sense cap dificultat.

Després del coll, la cresta es torna a estretar, amb trams realment estrets.

En un punt, la cresta torna a caure força verticalment. Pots desgrimpar-la per la caiguda (direcció oest), com he fet jo, o si prefereixes desgrimpar per un tram més fàcil, pots desgrimpar pel vessant nord.

A partir d'aquest punt, la dificultat de la cresta és menor, amb menys trams exposats i aeris. La cresta també s'eixampla, de forma que no és tan estreta.

Combinem alguna desgrimpada amb senderisme, resseguint les fites que ens trobem pel camí.

Finalment, descendim per un tram poc definit, força costerut, i arribem a la pista forestal del Camí del Mas de Prades. Ja hem finalitzat la cresta, el tram més aventurer d'aquesta ruta.

Si has fet la cresta, enhorabona!



- Tram 4: barranc de Barbers i ermita de Santa Paulina

Aquest tram de ruta és senderisme senzill, sense cap complicació. Només hi ha un tram de camí poc definit i uns passos amb cadenes força fàcils.

Resseguim primer la pista forestal del Camí del Mas de Prades. Al cap de 200 metres, ens desviem agafant un corriol a la dreta que travessa una pineda.

Aquest corriol convergeix de nou amb el Camí del Mas de Prades al cap d'uns 100 metres.

Ens desviem de nou del camí i alternem corriols i pista fins arribar a l'Era dels Pentinats, on trobem una petita casa de pedra en ruïnes.

Continuem per corriols entre pinedes i camps de conreu abandonats, caminant pel marge del barranc de Barbers.

Creuem el barranc de Barbers i entrem en una àrea de lleure, on hi ha cercles de pedres per aparentment fer foc.

Prenem una desviació a la dreta, per un corriol amb barana de fusta, per visitar les restes de dues trinxeres.

Reculem i tornem a l'àrea de lleure, que travessem i arribem a l'ermita de Santa Paulina. Santa Paulina és la patrona d'Ascó, el poble més proper. La devoció per aquesta verge era tan gran en aquesta població de la Ribera d'Ebre que no hi havia casa on no n'hi hagués alguna figura.

L'ermita fou construïda el 2003 per substituir l'antiga ermita que hi havia al costat del riu Ebre i que estava en runes.

A uns metres de l'ermita trobem una font d'aigua on ens podem refrescar.

Des de l'ermita, seguim un sender protegit amb una barana de fusta que ens duu a un punt d'observació de fauna dalt d'un petit penya-segat. Des de l'observatori albirem una petita bassa d'aigua avall al barranc de Barbers on hi venen a beure els animals salvatges de l'entorn.

Saltem per sobre de la barana de fusta i baixem sense camí definit cap al barranc de Barbers, buscant el punts on hi ha menys vegetació.

A partir d'aquí, la resta de la ruta ressegueix el barranc de Barbers, senyalitzat amb marques grogues.

En alguns trams, el barranc està flanquejat per altes parets de roca.

Anem resseguint la llera del barranc i hi trobem una balma, dos trams de cadenes sense cap dificultat i una bonica balma murada, a la que ens enfilem. Prosseguim pel barranc i hi trobem una cisterna buida i una font natural amb una mica d'aigua.

Continuem barranc avall i arribem al punt on hem aparcat el vehicle, finalitzant així aquesta esplèndida ruta.

Espero que la gaudeixis !!