Ribera de Cardós Surri Anàs Estaon Bonestarre Cassibrós. Vall de Cardós, Pallars Sobirà

La primavera ja despunta i ens en anem al Pallars Sobirà, concretament a la Vall de Cardós. Ha fet un hivern sec, la neu escasseja a les alçades. Gairebé no en veiem. Les vaques ja peixen pels prats i els lliris han començat a treure el cap. L’arbreda és més mandrosa i encara ens deixa
veure el blau del cel entre la seva brancada.

Aparquem al davant de l’entrada al càmping de la Borda del Pubill, passada la vila de Ribera de Cardós. Reculem una mica i agafem la pista de terra que s’enfila cap a la vall d’Estaon. Ben aviat trobem indicadors per a visitar testimoniatges de la passada guerra, que desgraciadament vam perdre contra el feixista rebel; el Pallars fou escenari cruent de la contesa.

Arribem a Surri pel còmode camí. Val la pena perdre’s pels tranquils llogarets. Poc després de sortir de la petita vila ens acostem a l’oratori de Sant Miquel, i continuem cap el següent poble, Anàs. Fem trams per carretera i a trams per corriol. La carretera s’ha menjat el vell camí. Tota l’estona albirem la carena del majestuós Pui de Tabaca.

Sobrepassem Anàs i aviat deixem la carretera per avançar a prop del riu, seguint les marques del sender local que puja fins Estaon. A la dreta a sota veiem el molí d’Amill i el canal que l’alimentava. Passem al costat esquerra del curs i un tros amunt tornem al costat dret, ambdós passos per sengles pontets.

A partir del segon pont ja enfilem per camí més dret i rocós. És la costa més feixuga de la ruta, tanmateix no és llarga. Aquí els lliris són gernació.

El primer que trobem és l’església nova d’Estaon d’advocació a Sant Jaume. Aviat ens internem pels tranquils i gairebé deserts carrerons del poble. Xerrem una estona amb la guarda del refugi, “git d’etapa” gairebé obligat del GR-11 transpirinenc. A destacar les fonts que ragen i alimenten abeuradors dins el poble. Visitem la vella i gairebé enrunada del tot església de Santa Eulàlia. Si voleu veure les pintures murals que hi havia al seu interior haureu de fer uns quants quilòmetres.

Abandonem Estaon i desfem el camí de pujada. Un cop travessat el pont enfilem a trobar la moderna carretera asfaltada. Una mica abans la deixem per agafar el ramal a Bonestarre. Allí admirem el temple de Santa Coloma i alguns detalls. Seguim per la pista que per l’altre costat del poble es baixava a la Ribera. Trobem un indicador i el corriol que marxa a l’esquerra i l’agafem.

Pel bonic i assolellat camí anem baixant i planejant fins el mirador del Pui de Bellero. Des d’allí admirem el Puig d’Urdosa, que és el que despunta en l’horitzó de Migdia, i altres topants.

Ara baixem, pugem i baixem per anar a trobar la carretera. Se’ns ha fet tard. La travessem i pugem a Cassibrós. Voregem la vinya i seguim pel costat de la Noguera de Cardós. Passem el pont medieval, i per la carretera atansem el punt d’on hem partit.

La ruta no presenta dificultats d’orientació. És una alegra passejada, una mica llarga i en algun moment un poc costeruda. El paisatge i el rialler brogit de l’aigua ens alleugeren.