Repte del Dr.Soler de juny 2023.

Can Nou - poble de Bassegoda - Pla de la Bateria - Puig Escaleró - Sant Joan de Mussols - Sant Martí de Corsavell - Can Nou.
Ruta basada en la publicada pel Repte del Dr.Soler el mes de juny 2023.
Hem seguit amb fidelitat la ruta marcada i a mes amb el track no hem tingut cap dificultat a nivell de orientació per poder-la seguir.
Si que hem tingut alguna dificultat per arribar a Can Nou des de Albanyà per que el Google Maps fallava al no tindre cobertura en tot aquest recorregut.
Donat que la previsió meteorològica ens senyalava possibilitat de tempesta a partir de les 14 hores, hem tingut la prudència de començar molt d'hora l'excursió.
Així abans de les 9 del matí ja començarem a caminar.
Des de Can Nou fins el refugi de Bassegoda en uns tres cents metres ja el trobem, per cert tancat.

Seguim pujant cap a Sant Miquel de Bassegoda, Can Sala i el poble de Bassegoda, o el que queda d'ell.
L'Església esta oberta i es pot veure que encara esta en força bon estat.

Seguim pujant, pel coll de Bassegoda i arribarem ala ruïna del mas de Can Cureia, petit però fortificat.
Seguim pujant pel les Marrades fins tocar el pla de la Bateria.
Aquí es pot girar a l'esquerra per pujar al Bassegoda, seguir recte per agafar el coll de Principi o girar a la dreta, direcció est per un camí de bon fer direcció Puig Escaleró.
Seguim per aquest camí que poc a poc es va fent mes estret i rocós, típic de la Serra de Corsavell, deixem el cim de Puig Escaleró, de 1166.90 m. passem devanit el Roc Major de 963.9 m. i pel coll de Daina passem el Puig dels Moros de 966m i el puig de Mussols on hi trobem les ruïnes en procés de reconstrucció de l'església fortificada, quasi un castell de Sant Joan de Mussols, val la pena aturar-si per admirar les vistes i el propi castell.
Baixem ara pel coll de Teia i algun tros per carretera i algun altre per camí, arribarem a l'Església de Sant Martí de Corsavell, perfectament conservada i a mes oberta per que podem admirar-la.
Seguim les senyals que ens fan pujar per una riera seca cap el puig de la Plana i tot seguit fins can Nou, on donem per acabada la ruta.
Tot i ser un lloc força solitari hem pogut dinar mes avall, a tocar Albanyà, al càmping Bassegoda que ja tenen les instal·lacions a punt de cara a l'estiu.
Una ruta molt interessant, amb unes vistes espectaculars i amb interès històric per les ermites trobades pel camí.
Altament recomanable.
SANT JOAN DE MUSSOLS
Coord.: 42° 19′ N, 2° 41′ E

Imatge
Façana occidental de l'església amb el portal d'accés. A la dreta de la imatge s'hi aprecien les restes del mur de la casa de l'ermità.
Dades
Tipus Església i edifici històric
Localitzat en l'àrea protegida Alta Garrotxa
Construcció segle xiv
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura gòtica
Altitud 905 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa Albanyà (Alt Empordà)
Localització A la banda de llevant del puig de Mussols, prop de BassegODA
MapWikimedia | © OpenStreetMap
42° 19′ N, 2° 41′ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC 17836
Activitat
Categoria Santuari de la Mare de Déu de la Paloma
Diòcesi bisbat de Girona (parròquia de Sant Pere d'Albanyà)
Religió catolicisme
Festivitat Sant Joan (antigament Santa Maria)
Sant Joan de Bossols, de Baussols o de Mussols, és una capella i antic santuari dalt d'una penya al municipi d'Albanyà protegit com a bé cultural d'interès local. És al nord-oest del nucli urbà d'Albanyà, al bell mig de les serres de Mussols i Corsavell, a la banda de llevant del puig de Mussols, en un terraplè escarpat.[1] La imatge gòtica de la Mare de Déu de la Paloma, que es portà a Lliurona, és originària d'aquí.[1]

Antigament pertanyia a l'extingit municipi de Bassegoda, pertanyent a la comarca de la Garrotxa.

Arquitectura

Detall d'un motiu pictòric a l'interior de l'església
Església d'una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta per una volta apuntada mentre que a l'absis és de quart d'esfera. Aquest espai s'obre a la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt. Les dues voltes recolzen damunt d'una cornisa motllurada que ressegueix els murs laterals de la nau i la conca absidal. La il·luminació del temple es fa mitjançant dues finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt, una situada a l'absis i l'altra al mur de migdia de la nau. En els paraments interiors, damunt del revestiment arrebossat, hi ha restes de pintures murals de color vermell. El paviment interior és la mateixa roca de la zona, adaptada per a circular-hi. L'accés principal es fa per ponent mitjançant un portal de mig punt adovellat que ha perdut bona part de les dovelles originals. Una motllura a manera de guardapols recorre la part superior de l'obertura. Damunt seu hi ha una finestra rectangular a manera d'espitllera i la façana està rematada per un campanar de cadireta d'una sola obertura del que es conserven les dues pilastres.[1]

La construcció és bastida en pedra desbastada i sense treballar de mida mitjana, lligada amb morter i amb carreus desbastats a les cantonades. Adossat a la façana de migdia hi ha les restes d'una gran edificació rectangular dividida en dues estances, que estava comunicada amb l'interior del temple.[1]

Història
El primer testimoniatge que es coneix és de l'any 1413, en el qual el vicari general del bisbat de Girona, Pere Garriat, feia publicar indulgències per tal d'adquirir ornaments litúrgics per a aquesta capella de "santa Maria" (posteriorment dedicada a sant Joan), recentment construïda al cim de la muntanya, anomenada llavors "Puig de Bauçolls". Per la seva situació al capdamunt d'un cingle, la gent s'hi referia com a Mare de Déu dels Corbs. El santuari fou habitat fins a l'any 1915, "però els llamps feren desallotjar l'ermità", així mateix "havent-hi caigut alguns llamps, foren llançats al foc els pocs mobles de la capella i estada de l'ermità".

Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan de Bossols
«Sant Joan de Bossols». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 gener 2014].
Bases d'informació
GEC (1)