Refugi L Illa - Refugi Juclar

Segona etapa de la Coronallacs que ens porta des d el Refugi de L Illa fins el refugi de Juclar. Durant la ruta tenim dos pujades importants, la primera només sortir, fins el cim de Pessons i una segona que comença a les Bordes d Envalira fins el cim d Ortafa III.
Deixem enrera el refugi de L Illa i després de bordejar l Estany de l Illa, origen del riu Madriu, comença la pujada al cim de Pessons. A mida que es puja es va tenint una millor vista de l estany de l Illa i dels llacs mes petits que l alimenten. La pujada es feixuga, però poc a poc es va fent. Pasem pel costat del cim de Pessons, on hi ha l opció de pujar hi, però no es el cas, la ruta segueix per la collada del mateig nom fins que s obra als nostres ulls la vista del circ de Pessons amb tots els llacs, tot un espectacle per la vista. Val la pena aturar se una estona en aquest punt, en primer lloc per recuperar se de la pujada que acabem de fer, i, sobre tot, per gaudir del que s obre devant nostre.
Comença una llarga baixada que ens portara pel costat de bastants dels estanys que hem vist des de la collada: Estany del Cap dels Pessons, de les Fonts, Sisé, Meligar, Rodó, Forcat, Primer........La baixada es tota ella per una ruta plena de pedres, pel que cal anar en compte. Després del descens, arribem al refugi restaurant dels llacs de Pessons on ens podem avituallar i fer un descans mentres gaudim de les vistes sobre les muntanyes que acabem de baixar i del llac Primer que tenim al devant.
Continuem durant una estona per una pista, ja a l estació de Grau Roig, hem d anar en compte ja que en un dels revolts, haurem de deixar la pista per seguir per una trialera per la que anirem baixant cap a les Bordes d Envalira. Es aquest tram una mica liat, cal anar en compte, tot i que no hi ha perdua.
Ja a les Bordes d Envalira, comença el plat fort del dia, la pujada fins el pic Ortafa III. Cal revisar si portem prous provisions, sobre tot aigua, ja que no trobarem cap mes punt per avituallar fins al refugi, i el tram que ens espera es dur, molt dur
El primer tram, des d Envalira, es molt vertical, cal anar amb calma, doncs la pujada es llarga i tot i que la pendent es suavitza una mica mes endevant, el camí fins l Ortafa es molt exigent. Ja al Ortafa, tenim unes vistes espectaculars sobre les valls i podem descansar una mica i reposar forces. Seguim cap el Port Dret i el Pas de les Vaques, des d on comencem una baixada complicada ja que el cami, degut a una nevada del dia anterior amb un posterior desglas express, està enfangat i dificulta caminar. En plena vall d Incles, s arriba al estany de Siscaro, a la nostre esquerra veiem l estany de baix, sec. Seguim cami, per una ruta empedrada amb el riu Siscaró que neix a les muntanyes a la nostra dreta i que en aquest punt fa una postal preciosa. Deixem de costat la cabana del Siscaró i es travessa el riu per començar l ultim tram ja cap el refugi, tram que ens depara una sorpresa per la seva duresa.
Després d enfilar nos per un cami ben indicat, entrem en un tram en el que trobem cadenes per agafar nos en algun punt, caminem entre tarteres, pedres humides, aigua fruit del desglas de la neu del dia anterior, en algun punt amb precipici d uns quants metres. Es un tram molt exigent pel risc, s ha de fer amb els cinc sentits posats a la ruta. El desgast de la ruta que ja hem fet fa que no estiguem al 100%, el temps també comença a ser important, si es fa fosc, aquest tram es perillos, tot plegat es un final de ruta potent. Es fa llarg i feixuc, però finalment arribo a l estany de Juclar, on m espera el Roger amb uns spagetis que sabien a gloria ¡¡¡¡¡
Val a dir que el GPS marca 22,48 kms i no els 19 de la ruta oficial......i no vaig fer cap volta extra. Es una ruta que s ha de plantejar amb respecte, te tres punts durs, un d ells inclús amb cert risc, per tant poca broma. Atenció al avituallament: s ha d aprofitar el refugi dels llacs de Pessons i el pas per les Bordes d Envalirar per avituallar, crec que es necessari.
Tot aixó no treu que he pasat per indrets increibles i que ha gaudit de vistes espectaculars.
Mencio apart pel guarda del refugi de Juclar, en Roger, tot un crack ¡¡¡¡¡