Refugi de Pollineres -Estanys de la Pera - Monturull (100 cims)

Una sortida d'alta muntanya, per gaudir d'altres tipus de terrenys, vegetació, vistes i paisatges. Aquest cop pujarem al Monturulll (2.760 m), cim que està entre Andorra i Catalunya, en una ruta una mica personal i "sui generis", com descriuré.

Sortim des de el refugi de Pollineres (2.136 m), que s'arriba a través de 9 km de pista, de transitar bastant fàcil amb qualsevol cotxe, si es va amb cura. La pista surt del Refugi de Cap de Rec, on s'acaba la carretera asfaltada.

La llum de bon matí a la muntanya, l'aire net, la calma que es respira i la solitud, t'omplen d’energia i de bones vibracions. El dia es presenta net i clar, fresc però solejat, encara que es preveuen turmentes per la tarda. Així que engeguem aviat la caminada per un sender que surt de seguida de la pista, a mà esquerra. El sender, perdedor a vegades pel verd dels prats, s'enfila suaument creuant la pista varios cops. El paisatge es esplèndid. Tot verd, catifa rosada de 'neret', rierols d'aigua per tot arreu i el Perafita, sempre allà davant. Es temptador aturar-se, tombar-se, escoltar el remor del aigua i ocells, i gaudir del moment sense caminar ni fer res. Però el Monturull ens espera, i la pujada no perdona.

Arribem a la cruïlla amb el GR 11-10, -que agafarem a la tornada- i continuem, ara per la pista que voreja el Estany Petit. En un revolt de la pista, prenem un sender a mà esquerra. Un sender costerut que discorre paral•lel a un rierol d'aigua que baixa ufanós. Son pocs metres. Al arribar a dalt, se'ns presenta l'Estany Gran, al peu del Perafita, que vessa la seva aigua al rierol que hem deixat, cap a l'Estany Petit. L'entorn es magnífic.

Seguim pujant, per deixar els estanys avall. Ara per un agraït sender entre florits nerets fins arribar a dalt del monticle, on se'ns obre una nova vista. Perdem de moment els estanys, i veiem ara un enorme espai obert, un circ vorejat de cims, on campen tranquils ramats de cavalls i vaques. Ara si, tenim allà davant el Pic Nord i el Monturull. Travessem els prats, per terreny mes o menys planer, sense sender clar, fins arribar al Bassot de Claror, petit estany amb poca aigua, i que serà realment, el punt de partida de la pujada. Som al Juliol, però encara s'esbrinen clapes de neu i gel en alguns racons.

La pujada es per un sender pedregós, ben marcat amb fites de pedres, de pendent suau en general, absolutament pelat de vegetació, i exposat al implacable sol de muntanya. No obstant, bufa un vent mes aviat fred, que obliga a abrigar-nos, i que fa que la pujada sigui més agradable.

Conforme pugem, les vistes dels Estanys de la Pera, els cims pirenaics nevats al fons, el perfil del Perafita, ens configuren una preciosa postal de muntanya, que obliga a aturar-nos sovint per fotografiar-la.

Arribem al Pic Nord (2.662 m), des de on veiem ara l'altre banda de la carena, i les parets del Cadí. Sembla que tenim el Monturull a tocar. Ara ens ve un tram planer, passant pel Coll de Monturull, que s'agraeix desprès de la pujada. Però de seguida ens queda el darrer esforç per arriba a dalt. La pendent s'enfila, el sender esdevé rocós, i en ocasions ens em d'ajudar amb les mans. Realment arribem cansats a dalt.

El Monturull (2.760 m), es un cim planer, amb el seu vèrtex geodèsic i vistes de 360º, espectaculars. Trobem companys muntanyencs que han pujat pel altre banda. Intercanviem impressions sobre el que ens trobarem a les baixades. La meva intenció es no pujar al Perafita, per escurçar la ruta, doncs les cames ja no estan per masses alegries, desprès de dies de muntanya. I també evitar riscos de possibles turmentes previstes per la tarda. Encara no amenaça, però allà lluny s'aixequen núvols lletjos. M'aconsellen baixar per un canal de forta pendent al Coll de la Claror. Decidiré quan ho vegi.

La baixada del Monturull es delicada. No perillosa, però cal anar en compte. Forta pendent i molta pedra. A poc a poc arribem al coll, on, efectivament, à mà dreta, albirem la canal per baixar. La pendent sembla forta, entre pedres i herba, però assumible. Hi anem. Però finalment la baixada es fa feixuga i llarga, i hi han trams tarterosos, on rellisques i caus sobre pedres amb risc de rodolar. I la baixada no es tan curta com sembla. Jo destrosso el pantalons. En fi, he penjat el track, però no recomano baixar per aquí, sobre tot perquè no es gaudeix.

Un cop avall, la perspectiva es bona per orientar-se, i es van trobant senders més marcats. Cap problema fins arribar de nou a l'Estany Gran, on ara està ple de sorollosa gent. La pau del matí ha desaparegut per complert. Des d'allà, voltejo l'estany per arribar a la pista del Refugi els Estanys de la Pera, per on baixaré tranquil•lament -amb els pantalons trencats- per agafar el GR 11-10. El sender va baixant i vorejant el torrent de Claror. El camí es ben maco i fàcil de caminar, però massa concorregut. Passem per la bonica cascada Vel de Núvia, punt de humana saturació fotogràfica. Ara, el dia ja està ennuvolat però no amenaça pluja encara.

Baixant pel GR, arribem sense més dificultat al Refugi de Pollineres, on tenim el cotxe. Pel matí, érem tres cotxes al parking. Ara, fins i tot, tots els vorals son plens.

Una excursió magnífica. L'he classificat de moderada, perquè realment no es difícil. El desnivell acumulat es moderat i la distancia recorreguda tampoc no es gaire. Però la baixada des de el Coll de la Claror, millor evitar-la. Em queda pendent pujar al Perafita (o Tossal de la Truita). Força a les cames!.

*** track gravat amb Garmin eTrek 30. Index IBP 94 ***