Refugi de Malniu - Puigpedrós (100 cims) - Pedró de la Tossa - Estany de Malniu

Sortida pirenaica espectacular. Es tracta d'un cim especial per a mi, perquè es el que fa 100. Si, ja tinc els 100 cims. Però en queden encara molts.

Ascensió, doncs, al Puigpedrós (2914 m), el cim més alt de les comarques gironines, fronterer amb França, des de el Refugi de Malnius. Es tracta d'un recorregut clàssic i conegut, que transcorre per indrets amb vistes espectacular per totes bandes.

Arribem al refugi, on es pot deixar el cotxer tranquil·lament. L'accés es fa per una pista ampla, de bastant bon transitar per qualsevol cotxe. Son les 8:00 del matí i està tot calmat i solitari. Fa fresca. Veiem l'indicador on ens indica 2:30 h fins el Puigpedrós. De seguida passem pel "Estany Sec" que no està gens sec. Un aigua neta i quieta, arres-arada del vent per las muntanyes, que convertia la superfície del estany en un autèntic mirall. Vistes precioses, i a aquella hora, entorn absolutament solitari.

Comencem a caminar en lleugera pujada, creuant prats amb alguna tenda d'acampada. De seguida la pendent s'enfila. Darrera tenim tota la carena del Cadí, il·luminada amb l'encisadora llum del matí. Convé anar girant el cap de tant en tant. La pujada es fa feixuga. Es llarga i costeruda, però poc a poc vas fent via. La pujada te el sender bastant desdibuixat i de vegades perds les passes correctes. Però no es problema, doncs enseguida trobes un altre via més marcada. A més, l'objectiu es anar sempre amunt...

I si. Arribem a dalt on s'acaben les fortes pujades, per dirigir-nos cap a les Molleres de Puigpedrós. Una mena de sorprenents aiguamolls, però a 2700 m d'altura. Aigua por tot arreu que discorre en ocasions per sota del terreny. No es difícil creuar-ho, encara que pots sortir una mica mullat i brut de fang si no trepitges be. Ara ja veiem sempre el cim, allà davant.

El Puigpedrós sembla un munt de rocs i pedres grosses mal amuntegades. L'aspecte, des de lluny, es d'una muntanya amb forma cònica clàssica, poc elevada sobre el terreny.

Per tant, l'objectiu es ara clar i no hi ha pèrdua. Ara trobem fites de pedra que ens ajuden a trobar la millor via de pujada.

Arribem a dalt, amb el temps que mes o menys ens deia l’indicador a la sortida. I això que jo soc lent i camino tranquil. Allà trobem el vèrtex, algun recordatori i un pal de senyera, ara tombat. El dia es summament clar, i les vistes son espectaculars. Tot el cadi perfectament perfilat amb grans núvols amenaçadors a la banda del Berguedà i Ripollès. Per darrera núvols esporàdics ens amaguen els cims, però guarneixen esplèndidament el cel.

Ens disposem a baixar per l'altre banda, per anar a la fita de pedres que veiem davant. Desprès caminem força estona en baixada agradable i suau per la Planella de Campcardós, creuant algun remat de cavalls, i acostant-nos a fortes depressions o valls com el Bac de Malforat, o mes tard el Clot de Malniu, on les magnifiques vistes t'obliguen aturar-te per contemplar-les força estona. Que immens es tot i que petit sembla!.

Creuem una mica més de Molleres i el torrent de Malforat, per pujar desprès, sense més dificultat, al Pedró de la Tossa. Aquest punt esdevé un fantàstic mirador on gaudirem d'unes magnifiques panoràmiques de tota la Cerdanya. Seguim, travessant el Plà de la Vila, i ben aviat se'ns obre el clot de Malniu, amb l'Estany de Malniu allà abaix, dominant el paisatge.

Ja a partir d’ara començarem a baixar cap l’estany. Nombroses fites de pedres ens guiaran sense problemes durant tota baixada. Primer en còmoda pendent, però desprès trobem un tram on la pendent es desploma fortament. Amb precaució es baixa molt bé. Finalment arribem al preciós estany de Malniu que invita a aturar-se una estona i reposar amb el magnífic paisatge que ens obsequia. A partir d’aquí, prenem el sender ben marcat -i ara ben transitat- fins el refugi de Malniu, on a aquesta hora l’entorn ja no es tan tranquil com quan hem sortit pel matí.

*** track gravat amb Garmin eTrek 30. Index IBP 127 ***