Refugi de l'Illa (Andorra) - Refugi de Malniu (GR 11 - Etapa 32 FEEC) [25/08/2021]

Ruta des del Refugi de l'Illa (Andorra) fins al Refugi de Malniu, seguint l'Etapa 32 (segons la FEEC) del GR 11, i passant per l'Estany de l'Illa, el Coll de l'Illa, el Pla de Vallcivera, el Riu de Vallcivera, la Cabana dels Esparvers, la Portella d'Engorgs, l'Estany dels Minyons, l'Estany dels Aparellats, el Refugi d'Engorgs (Joaquim Folch i Girona), el Forat del Bou, el Planell de l'Orri, el Torrent d'Envalls, i l'Estany Sec, fent el trajecte només d'anada.

La ruta comença al Refugi de l'Illa, just on s'acaba l'Etapa 31 (segons la FEEC) del mateix GR 11. Només d'iniciar el recorregut, cal enfilar-se uns metres per anar a trobar la Presa de l'Illa, una construcció amb molta història que aguanta la força del gran Estany de l'Illa. En aquest punt cal estar atents i no resseguir el camí que voreja l'estany, ja que, malgrat que estigui senyalitzat amb marques vermelles i blanques de GR, correspon al GR 7, i no al GR 11, que és el que se segueix en aquest cas. Cal desviar-se a la dreta, tal com diu el pal indicador, i seguir les marques vermelles i blanques de GR que apareixen cap a aquesta banda. Pocs metres després s'arriba al Coll de l'Illa, que ja fa de frontera entre Andorra i Catalunya, i el camí comença a davallar cap a la Vall Civera, primer de manera una mica més brusca, i llavors molt més suaument. La passejada pel Pla de Vallcivera és molt agradable i calmada, i la remor de l'eixerit Riu de Vallcivera és una bona acompanyant. Després que el camí intensifiqui una mica la baixada, s'arriba a la Cabana dels Esparvers, que també és un indret plàcid que amaga molt bé la duresa del tram que vindrà tot seguit. Anant amb compte de no desviar-se a la cruïlla de GR, la ruta inicia una pujada amb fort pendent i sense treves per superar el Clot de Malpartit que, a fe de món, fa honor al seu nom (uns 450 metres de desnivell en tan sols 2 quilòmetres). Primer va pujant sense descans entre roques i arbusts, mentre que l'última estacada la fa per un sender més esllavissadís a mode de tartera. El camí de pujada es va suavitzant i va arribant, de mica en mica i per un terreny herbós, a la Portella d'Engorgs, punt més alt d'aquesta ruta, i on un glop d'aigua és ben merescut.

Havent reposat, el camí continua amb un descens més brusc per arribar a l'Estany dels Minyons i a l'Estany dels Aparellats; aquest últim, tal com diu el nom, format per dos estanys enllaçats. A partir d'aquí, es continua baixant agradablement per aquest magnífic paratge fins al Refugi d'Engorgs (Joaquim Folch i Girona), un refugi lliure que, malgrat disposar del més necessari, ja no es veu tan cuidat com els que, uns quilòmetres abans, s'han trobat a Andorra. Mantenint la baixada, el recorregut va circumval·lant per la falda del Puigpedrós i, poc abans d'arribar al Forat del Bou, un barranc amb grans blocs de pedra, comença a enfilar-se de nou de manera molt suau. A poca distància se senten unes esquelles, les portadores de les quals són unes vaques que pasturen al Planell de l'Orri, un dels pocs indrets més o menys plans que hi ha en aquesta falda. Finalment, pocs metres abans de creuar el Torrent d'Envalls, un altre rierany que baixa del Puigpedrós, s'inicia la baixada final que mena fins a l'Estany Sec, que no en té res, de sec, i que està situat al costat del Refugi de Malniu, punt final d'aquesta ruta (temps en moviment: 4 hores 4 minuts).

Es tracta d'una ruta molt tranquil·la i agradable, amb l'única excepció del tram de forta pujada, que és realment exigent i que val més prendre's amb calma. Generalment és una ruta assolellada, però compta amb trams d'ombra, com ara alguna part de la Vall Civera, la pujada pel Clot de Malpartit, i la zona obaga que envolta el Planell de l'Orri. Tot i que les marques vermelles i blanques de GR estan ben distribuïdes i és difícil perdre's, els cartells que hi ha als pals indicadors estan força despintats (per no dir esborrats), i representen un gran canvi respecte a l'estat dels cartells immaculats d'Andorra. Tota la baixada per la Vall Civera sembla apartada del món, amb una placidesa que sembla aturar el temps, especialment de bon matí. La Portella d'Engorgs, per la seva banda, malgrat requerir un gran esforç per arribar-hi, ofereix unes vistes panoràmiques espectaculars, tenint en compte que es troba gairebé a 2700 metres d'altitud. Finalment, la zona on es troba situat el Refugi d'Engorgs també és d'una gran bellesa, com un aguait enmig de natura salvatge. Tota aquesta calma potser es perd una mica en acostar-se al Refugi de Malniu, on de seguida se sent xivarri, ajudat pel fet, segurament, que compta amb accés de vehicles motoritzats. Tot i que un cartell indica la ubicació de la Font de Malniu, en el moment de fer aquesta ruta no rajava; de totes maneres, és possible fer ús de l'aixeta que hi ha als lavabos, d'on raja la mateixa aigua. Pel que fa al transport, en aquest cas s'ha decidit fer tres etapes seguides del GR 11, començant a Encamp (Andorra), fent nit al Refugi de l'Illa i acabant a Puigcerdà, tenint en compte que no es pot arribar amb cotxe fins al Refugi de l'Illa. El transport des de Puigcerdà fins a Encamp s'ha fet amb transport públic, utilitzant la línia regular de bus de Puigcerdà fins a la Seu d'Urgell (una horeta), una altra línia internacional que uneix la Seu d'Urgell amb Andorra la Vella (uns 45 minuts), i les línies regulars urbanes d'Andorra, que han permès anar d'Andorra la Vella fins a Encamp (uns 15 minuts). En total, comptant el temps de les escales entre les diferents línies, s'han esmerçat unes 3 hores. Una altra opció seria utilitzar dos vehicles, deixant-ne un a Encamp i l'altre a Puigcerdà o al Refugi de Malniu. Resumint, és una ruta exigent pel que fa la pujada pronunciada, però molt suau, plàcida i agradable pel que fa a la resta, amb paratges bucòlics i senders de bona petja.