Refugi de Boumort Prat Muntaner Lo pou de Gel Cap del Castell i Cap del Boumort. Pallars Jussà

Ruta circular des de Refugi de Boumort.

Una vegada més ens en anem a cotes altes a trescar i conèixer país. Com que alguns de nosaltres no havien coronat mai la serra del Boumort ens hem empescat una ruta que, partint del refugi de Boumort va cap el Prat Muntaner i el Forat del Gel, s'enfila al Cap del Castell o Cap del Pou de Gel i enllaça per dalt el Cap del Boumort, per acabar baixant al refugi.

Tot i els 1880 m. en que es troba el refugi, a les 9 del matí no hi fa gota de fred.
Comencem desfent el camí seguit per arribar-hi, pràcticament sense perdre ni guanyar alçada fins que agafem una pista tancada que comença a pujar. Arribem a l'indret anomenat La Creueta; un gran prat amb una tanca metàl·lica. La passem i la seguim per dins cap a la dreta. Poc a poc ens anem acostant al serrat del Cap de Dalt, el qual esquivarem anant a buscar el camí que el ressegueix per la dreta. És un bonic i espectacular camí de recingle que ens mena fins el Prat Muntaner. Des d'aquest camí gaudim a la dreta de vistes excepcionals de la serra de la Roca de Senyús i del barranc d'Inglada, i també dels espadats que es desplomen a la nostra immediata esquerra del Cap de Dalt i el del Castell -que més tard trepitjarem. Passem pel pas del Comptador i a frec de l'Espluga dels Morts.
Arribem a l'ampla collada del Prat Muntaner i allí hi esmorzem.
Tot seguit reculem i ens anem a enfilar pel vessant nord del Cap del Castell. Al cap de poc arribem al Forat o Pou del Gel. És una petita cavitat que té la particularitat de romandre molt i molt freda, cosa que agraïm. A partir d'aquí avancem seguint fites i ens anem enfilant cap el Cap del Castell. És la part mes feixuga de la ruta, ja que la costa és més empinada, i que cal seguir mirant el trac per anar trobant els millors passants.
Coronem el Cap del Castell, de 2074 m. (segons resa un rètol penjat en un pi), però en un plànol del Boumort diu que és el Cap de lo Pou de Gel.
D'allí ens dirigim cap el de Boumort (aquí tot són caps), des del qual hi ha unes vistes excepcionals. Potser per això s'hi ha instal·lat un mirador amb dos panells oposats que informen de molts dels punts que es poden identificar en l'horitzó.
Abandonem el cap per un camí pista poc marcat fins que el deixem per trencar cap a la dreta. Aviat trobem un altre rastre que ens mena fins el refugi.

Ens ha agradat molt llucar la serra de Carreu per aquest costat. El Boumort és un massís peculiar, orfe de grans alçades, però molt atractiu. El bosc arriba als indrets alts, no hi manquen tarteres ni camins per trescar. Hem gaudit de veure cérvols corrent esperitats, allunyant-se de la nostra presència esfereïdorament muntanya avall. L'únic inconvenient és que les aproximacions són llargues, tanmateix val molt la pena.