Refugi Caro, Pla d'Avaria, Cova Rastre, Avenc Salany, Cova Cambra, Refugi Forestal la Mola, Font del Mascar i Cova Balaguer

Refugi del Mont Caro: Comencem a caminar des del refugi (WP 1), el deixem a l'esquerra i iniciem una curta pujada seguint el GR, poc després deixem a la dreta les runes del mas del Tintorer, un dels antics habitatges típics de la zona, i iniciem una baixada cap al fons de la zona del Mascar. Arribem a la pista que comunica la zona del Barranc de la Vall de la Figuera, la seguim per l’esquerra, la pista transcorre per entre xalets i arriba a l’Ermita de la Mare de Deu dels Ports (WP 2) a tocar del Seminari Diocesà, seguim una bona estona planejant pels frondosos boscos del Pla d’Avaria, primer per camí i després per sender i comencem la pujada que ens porta a un encreuament de camins (WP 3), ja a dalt de la Mola de Catí, una zona força plana, amb frondós bosc de pi roig i que hem trobat farcida de lliris silvestres (WP 4). D’aquí ens arribem fins a la Cova del Rastre (WP 5), després d’entrar-hi, tornem enrere per baixar fins a l’entrada de l’Avenc de Salany (WP 6) i tornar de nou a l’encreuament per seguir ja per la carena, direcció a l’espectacular Cova Cambra (WP 7), baixem a la cavitat per entrar a les dues boques que te la cova, tornem al camí i uns pocs metres mes endavant trobem el Refugi Forestal de la Mola o Refugi de la Cova Cambra (WP 8), seguim ara per pista, que deixarem una estona per anar a trobar un mirador amb vistes de la vall del Barranc del Regatxol, retrobem la pista, passem pel costat del Mas del Xocolató i la deixem per agafar al recte el sender pel que baixem fins a la Font del Mascar (WP 9), que es troba ben bé a sota de les parets de la mola de Catí i de la que raja abundosa aigua a nivell de terra. Reculem uns metres per agafar el sender que ens baixa de nou a creuar la pista a la Zona del Barranc de la Vall de la Figuera, on retrobem el GR pel que ja hem baixat inicialment i que ara repetim de pujada tornant al Refugi, si be abans d’arribar-hi hem agafat un corriol a la dreta que ens ha portat a la Cova de Balaguer (WP 10), d’on hem baixat fins al ja proper Refugi.
Observacions: RECORREGUT MOLT RECOMANABLE, fàcil i en la seva majoria de bona petja (L’he qualificat com a moderat, tant sols per la seva llargada) i que te l’espectacularitat de les dues coves a les que es pot entrar fàcilment en els seus trams inicials. Recomano porteu frontal per entrar a les coves i el GPS per seguir el recorregut, ja que trobareu poques senyalitzacions.

COVA CAMBRA.- Aquesta cova situada a la Mola del Catí, molt propera al refugi de la UEC de Tortosa, és de fàcil accés i resulta molt interessant per la gran quantitat de concrecions que i trobem al seu interior. Situada al mig del bosc i a tocar de la pista, i trobem la boca d'entrada, que se'ns presenta com un gran enfonsament del terreny. Un cop hem baixat fins a la base de l'enfonsament podem observar que la cova té dues boques d'accés. Tal com hem baixat a la nostra esquerra hi ha la cavitat més interessant on un passadís inicial ens porta a una gran sala on hi trobarem gran quantitat de formacions, és tot una meravella explorar els diversos racons inclosa una petita sala situada a un nivell superior. Una de les particularitats de la cova és el color negre fumat que presenta tot el seu interior. La Cavitat situada al costat dret de l'enfonsament, té una configuració molt diferent, al seu interior si accedeix per una gegantina boca on per mitjà d'un gran talús podem baixar al fons de la cavitat. Aquí no hi trobem concrecions i el terra està recobert de grans lloses que s'han desprès del sostre, cap a la part final es va estrenyent fins que cal prosseguir per una gatera i que segons l'esquema dóna pas a un conjunt de pous que permeten baixar fins a la cota -57. La Cova Cambra és potser la cova més visitada dels Ports donada la seva facilitat d'accés i la riquesa del les seves formacions.

COVA DEL RASTRE .- Anem pel sender que transcorre per la carena de la Mola de Catí, aquest comença a perdre alçada cap a l'esquerra, ja hi estem a tocar, a un sot del terreny, força camuflada a l'entorn trobem l'entrada de la Cova. Dos boques ben diferenciades a l'entrada, la de la dreta, més gran, dóna pas a una sala de bones dimensions però que no passa d'aquí. La de l'esquerra amb una entrada més discreta, és la que amaga una llarga galeria, d'uns 80 metres, que a pesar d'estar completament emmascarada, suposadament per haver fet foc al seu interior, esta plena d'interessants formacions, racons, ressalts, colades, tolls, fins i tot unes antigues escales de fusta per salvar un petit desnivell a la sala més gran de l'interior, on regna la pau, el silenci trencat per les gotes que cauen del sostre i una gran foscor!