REFUGE DE TÊTE ROUSSE 3167m

Tram del camí habitual de pujada al Montblanc.

S'agafa el Tramway du Montblanc fins La Station du Mont-Lachat, final de trajecte del cremallera, que ens deixa molt a prop de la Cabane du Nid d'Aigle a 2372m.

De la mateixa estació surt el camí de pujada cap el primer refugi, si s'agafa el primer tren, el que surt de Le Fayet a les 8:20, els alpinistes que van a fer el MontBlanc ens marcaran el camí, sinó caldrà anar buscant les marques, no hi ha un sol sender clar però dóna igual el que s'agafi perquè tots es van entrecreuant i acaben allà mateix.

Després de la Baraque des Rognes (hi ha WC) cal parar atenció perquè hi ha alguns passos que poden comportar cert risc, jo vaig pujar el setembre però els dies abans havia nevat i hi havia glaç a les cornises que estan equipades amb cable de seguretat.

El glaciar de Tête Rousse que cal creuar just abans del refugi no té dificultat, està pràcticament en desaparició, portar els bastons, però, pot evitar-nos alguna relliscada.

Darrera del refugi hi ha un mirador mig amagat amb les millors vistes, per arribar-hi cal passar entre les roques i la pared esquerra del refugi, des d'allà es pot contemplar tant la vall, com la glacera, com el sender que segueixen els que pujem al refugi de Gouter i el perillós Grand Couloir, curt tram del camí que creua una canal per la que baixen roques que es desprenen del cim.

El quart d'hora o vint minuts que vaig estar allà, vaig sentir dos vegades el soroll de les roques baixant i vaig veure un grup de tres alpinistes que es feien enrere tres vegades abans de creuar el Grand Couloir, poca broma que en aquest lloc moren un promig de quatre alpinistes cada any.

Tornada pel mateix camí fins la Cabane du Nid d'Aigle per agafar el sender que baixa fins la estació de Belle Vue.