RECORREGUT PER L´ESPELT. CAL BARRAB, COSTA DELS FRARES, MIRADOR DE L´ELNA, FONT DE CA L¨ESTRUC, CAL DIABLÓ, CAL BARRAB

RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PELS VOLTANTS DE L´ESPELT (ÒDENA) I DE RUBIÓ, COMARCA D´ANOIA: DES DEL VOLTANTS DE CAL BARRAB, A LES IMMEDIACIONS DE L´ESTRUC A CAL DIABLÓ I DE NOU A CAL BARRAB, PER LA SERRA DELS FRARES / 05 D´ABRIL DEL 2021

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Josep HIDALGO CAÑERO

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. També cal dir que pot haver algunes dificultats, als trams de pujada i de baixada de la Costa dels Frares, però es poden anar fent, amb cura i poc a poc. Per d´altra banda, recomanem la màxima cura, en travessar o en recórrer els vials amb certa circulació.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central).

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que la comarca d´Anoia es troba totalment situada, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Superior i de l´Oligocè. Així, els afloraments més antics, els de l´Eocè (del Priabonià es situen als meridionals, fonamentalment. Mentre que els materials del trànsit de l´Eocè a L´Oligocè, es situen als sectors més septentrionals.

Per d´altra banda, pel que fa a aquests materials cal dir que son eminentment continentals. Entre aquests materials trobarem afloraments de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, sovint amb presència de paleocanals. Al trams superiors, també hi ha nivells de uixos lacustres i calcolutites grisenques, també lacustres. Aquests materials formen part de la denominada Formació Artés.

Per d´altra banda, de vegades, ocasionalment sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials de les rieres i barrancs, molt heteromètriques i el depòsits de vesant). Aquests materials no sempre es troben cartografiats.

Per d´altra banda, en tots aquests materials que hem esmentat abans, els de l´Eocè, tenen un clar cabussament generalitzat cap al NW, entre 4 i 8 graus. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem a continuació.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la Catalunya Central, per la comarca d´Anoia, concretament Així, el recorregut transitarà pels termes municipals d´Òdena i de Rubió; tot i que la major part del recorregut es farà pel primer dels dos termes; concretament pel seu agregat de l´Espelt. Això és, pels sectors llevantins de la comarca abans esmentada; en bona part dintre de l´anomenada subcomarca de la Conca d´Òdena.

També cal dir que aquest recorregut es troba plenament situada a la conca del Riu Anoia (que dona nom a la comarca) concretament al Torrent de Cal Gasparó i al Torrent de Mas Arnau, un pels indrets occidentals i l´altre pels més orientals. Tots dos duen les seves aigües al Riu Anoia.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Observació i reconeixement de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.

2.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (concretament dels relleus de Montserrat). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.

3.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran afloraments dels materials de l´Eocè i del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. La major part d´aquests materials seran continentals, d´origen fluvial; així veurem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques. Tot i així, als trams superiors, també veurem materials continentals lacustres, amb nivells de calcolutites grisenques i de guixos. Tots aquests materials pertanyen fonamentalment a la Formació Artés.

4.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional. Molt sovint, aquests materials no es troben representats al mapa geològic.

5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, ens centrarem en els diferents relieves en cuesta, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Aquest és el cas de la important teuleria de Cal Diabló.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No coneixem l´existència de cap itinerari que discorri per aquests indrets de la comarca d´Anoia. Així, el que ara presentem constitueix una primícia.

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976).

Per d´altra banda i pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment dels treballs de MATA-PERELLÓ (1990 i 1991), el primer dedicat a tota la comarca d´Anoia i el següent referit a la totalitat de Catalunya. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1984) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

Aquest recorregut, caldrà iniciar-lo per les immediacions del poble de l´Espelt, concretament a Cal Barrab, a tocar de la carretereta que es dirigeix cap a Rubió. Des d´aquest indret, caldrà pujar cap a la Costa del Frares, per anar després a les immediacions de l´Estruc, entrant així al terme de Rubió.

Després, caldrà tornar cap a la Costa dels Frares, per tal de baixar cap a Cal Diabló, retornant després cap a Cal Barrab, per on finalitzarà aquest recorregut, al mateix indret on ha començat, completant així un recorregut circular.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/recorregut-per-lespelt-cal-barrab-costa-dels-frares-mirador-de-lelna-font-de-ca-lestruc-cal-diablo-69994154

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 6´11 Km aproximadament, a través del qual es faran deu aturades.

El recorregut començarà a una alçada de 441´8 metres, per les immediacions de Cal Barrab, que serà la cota més baixa de tot el recorregut de l´itinerari. Ara, després de planejar suaument, començarà a pujar, primer poc a poc i després més ràpidament, fins arribar al Mirador de l´Elna, a la Costa dels frares, a on s´arribarà a una alçada de 604´2 metres, que serà la màxima alçada de tot el recorregut de l´itinerari.

Després, en haver arribat a l´altiplà de la Costa dels Frares, lleugerament decantat cap al Nord, s´anirà baixant lleugerament mentre ens anem aproximant a l´Estruc, arribant-se a una alçada de 573´2 metres.

Posteriorment, en retornar a la Costa dels Frares, es tornarà a pujar, ara fins als 588´2 metres. A partir d´aquí, anirà baixant contínuament fins retornar a Cal Barrab, a la mateixa cota inicial, després concloure el recorregut circular.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 391 (o d´Igualada).

___________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J,M. (1986).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990a).- Inventari Mineralògic de la comarca d’Anoia. Revista Xaragall, nº 24, 40 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.