RECORREGUT PEL TERME DE SANTPEDOR: PELS VOLTANTS DEL POLÍGON INDUSTRIAL DE SANTA ANNA DE CLARET

RECORREGUT CIRCULAR, GEOLÒGIC I AMBIENTAL PEL TERME DE SANTPEDOR (AMB UNA PETITA FILLOLA PEL TERME DE SANT FRUITÓS DE BAGES), PER LA COMARCA DEL BAGES. RECORREGUT PELS VOLTANTS DEL POLÍGON INDUSTRIAL DE SANTA ANNA DE CLARET, (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL / 1 DE JUNY DEL 2024

Josep M. MATA-PERELLÓ i Josep GIRABAL GUITART

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes. Cal fer esment que en aquest recorregut caldrà fer uns 2 Km per la vorera del ferrocarril de Sallent a Manresa, per la qual cosa, caldrà tindre una extrema cura.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Tot i així, part del recorregut transitarà en part per la denominada Zona de l´Avant-Pais Pirinenc. Així, es veuran algunes de les estructures que la constitueixen pels voltants de Santpedor i del Polígon Industrial de Santa Anna.

Tot i així, en diverses aturades del recorregut, si s’escau, es faran observacions a distancia d’altres sectors de la pròpia Depressió Geològica de l’Ebre, com és el cas dels Altiplans Meridionals.

En aquest recorregut, es trobaran exclusivament materials cenozoics, fonamentalment del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè; concretament, n la major part del recorregut, aquests materials pertanyen a la Formació Artés. Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos, fonamentalment; tot i que també trobarem nivells de calcàries. Per d´altra banda, sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè.

Per d´altra banda, aquest sector està situat a ponent i també al Sud de la coneguda Falla del Guix, que per les immediacions dels indrets per on discorri el recorregut de l´itinerari, s´ha dividit en dues branques. Dintre del recorregut de l´itinerari, hi ha petites alineacions E - W, fonamentalment sinclinals i un petit anticlinal. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Santpedor (fent-se una petita fillola pel Sant Fruitós de Bages, a la PARADA 7), dintre de l´anomenat Pla de Bages, que constitueix una comarca natural, dintre del Bages.

Per d´altra banda, també tot el recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central, on es troba situada quasi tota la comarca del Bages. Efectivament, els dos municipis esmentats formen part de l´esmentat geoparc.

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat ala zona de Inter confluència dels rius Llobregat i Cardener, que circulen a llevant i a ponent del recorregut de l´itinerari, respectivament. Per aquests indrets, concretament, les aigües van a parar a Riu Riudor, afluent del Llobregat, al terme de Sant Fruitós de Bages.

OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´esmentat itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets; en concret ens centrarem en la Formació Artés (que veurem en bona part del recorregut), situada al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè (tot i que per aquests sectors, es situarà més aviat a l´Eocè). Així, al llarg del recorregut trobarem els afloraments dels gresos i de les calcolutites rogenques d´aquesta formació. Ocasionalment, també trobarem nivells de calcàries lacustres, lignits i guixos, entre els materials d´aquesta formació. Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran col·luvials.

3.- Si s’escau, també es faran observacions a distancia d’altres sotsunitats que formen part de la Depressió Geològica de l’Ebre. En concret dels Altiplans Meridionals (amb els relleus de Montserrat, del Montcau, i de Sant Llorenç de Munt).

4.- Observació, si s´escau, de les explotacions mineres que es vagin trobant al llarg del recorregut. I, tanmateix, observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.

5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, entre els quals destaquen els plecs que trobarem dels materials cenozoics, al llarg de la línia del ferrocarril de Manresa a Sallent.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, entre els quals destaca el ferrocarril miner entre Manresa i Sallent.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha un antecedent bibliogràfic, que cal esmentar; es tracta del recorregut de MATA-PERELLÓ i HIDALGO CAÑERO (2020), del qual, el que ara presentem es una modificació i alhora una reducció de trajecte. Tret d´aquest, no coneixem cap altre antecedent bibliogràfic, pel que fa als itineraris que puguin discórrer per aquests indrets.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1974 i 1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de caràcter més comarcalista, referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà la major part del recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions de les Piscines Municipals de Santpedor, a tocar del Polígon Industrial de Santa Anna de Claret (de les quals es troben separades pel riu Riudor). Des de l´indret anterior, es farà un recorregut d´uns 2 Km pel costat de la via del tren de Manresa a Sallent, d´anada i de tornada (per la qual cosa s´haurà d´anar amb cura extrema). En aquest trajecte es faran les primeres aturades.

Després, caldrà retornar cap a les immediacions del Polígon Industrial de Santa Anna de Claret, iniciant-se un recorregut per la part septentrional d´aquest, fins arribar a l´Ermita de Sant Anna, sobrepassant-la lleugerament, entrant al terme de Sant Fruitós de Bages, per on es farà la darrera aturada. Així, en aquest recorregut pels contorns del polígon, es faran quatre aturades. Finament, e recorregut retornarà fins a l´indret on ha començat, sense fer cap parada més, completant així, un recorregut més u menys circular. Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-pel-terme-de-santpedor-pels-voltants-del-poligon-industrial-de-santa-anna-de-claret-170783065

Així, la totalitat del recorregut serà d´uns 4´18 Km (en realitat, el recorregut efectiu serà de 3 Km; ja que la resta del trajecte és el que caldrà fer, per retornar al lloc d´inici de l´itinerari). Al llarg d´aquest recorregut es faran set aturades. El trajecte, s´iniciarà a una alçada de 303 metres. A partir d´aquí el trajecte oscil·larà entre una alçada mínima de 294 i de 321 metres. És a dir: hi haurà molt poca variació d´alçades, essent el desnivell positiu i l negatiu, de tant sols 31 metres. Tot això, es pot veure a les FIGURES 3, 4 i 5.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per un sol full, el següent: 363 (o de Manresa), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000. Així doncs, la relació general de les aturades que composen el recorregut de l’itinerari, és la següent:

________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1974).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J,M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i HIDALGO CAÑERO, J. (2020).- Recorregut circular, geològic i ambiental per la comarca del Bages, pels termes municipals de Santpedor, Sallent i Sant Fruitós de Bages; pels voltants del Polígon de Santa Anna), (Geoparc de la Catalunya Central): des de la piscina de Santpedor a Sant Ponç (Can Grau) a Claret (Santa Anna) i a la piscina de Santpedor. Inèdit. 22 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.