RECORREGUT GEOLÔGIC: SANT CUGAT DEL RAcÖ, ELS TAURONS, CAL REIXES, CASTELLADRAL, LA ROVIRA, SANT CUGAT DEL RACÓ

RECORREGUT PEDRESTRE CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES I PEL TERME DE NAVÀS (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DE SANT CUGAT DEL RACÓ A TAURONS, CAL REIXES, A LA BALMA DE COMAPOSADA, CASTELLADRAL, LA ROVIRA I A SANT CUGAT DEL RACÓ

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu.

En aquesta ocasió, es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona central y del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme de Navàs, pels sectors propers a Sant Cugat del Racó i a l´antic poble de Castelladral (antiga capçalera municipal).

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el terme de Navàs, es troba totalment situat dintre d´aquesta depressió, igual que la major part del Geoparc de la Catalunya Central. Així, per arreu, afloren els materials continentals, de l´Eocè (de la Formació Artés, amb nivells de gresos i calcolutites rogenques). Tot i així, aquests materials cap al Nord van interrelacionant-se amb els seus materials coetanis de la Formació Solsona. Sobre ells, sobre els uns i els altres, es situen els materials recents del Pleistocè i de l´Holocè (fonamentalment, els depòsits de vessant i les terrasses fluvials o les dels barrancs que discorren per l´indret del recorregut de l´itinerari).

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà per la comarca del Bages. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament pels seus sectors centrals, del terme municipal de Navàs, prop d´on es trobava l´antiga capçalera municipal, aleshores situada a Castelladral. En aquest recorregut, anirem fent diverses aturades, unes de caràcter geomorfològic, altres de caire tectònic i altres de caràcter geològico-ambiental. Tot i així, predominaran les primeres.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors centrals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pel terme municipal de Navàs, exclusivament pels sectors centrals del poble.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut del present itinerari.

3.- .Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Artés (amb gresos i calcolutites rogenques; ocasionalment, també trobarem afloraments de calcàries grisenques, generalment fosques). Tanmateix, als sectors més septentrionals del recorregut, ja trobarem materials groguencs (similars als anteriors) els quals ja pertanyen a la Formació Solsona, igualment de l´Eocè, en trànsit cap a l´Oligocè.

4.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen els depòsits de vessants i també les terrasses dels diferents torrents i barrancs, que anirem trobant al llarg del recorregut. En tots els casos, es tracta de materials eminentment heteromètrics,.

5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, cl fer esment dels diversos afloraments de paleocanals. També cal fer esment de la coneguda Balma de Comaposada.

6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

7.- Observació de la utilització dels materials geològics, per a diverses activitats. Quest és el cas d´unes tombes antropomòrfiques excavades entre els nivells de gresos dels paleocanals. I tanmateix, el de les tines excavades entre aquests mateixos materials.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha un antecedent immediat nostre, amb un itinerari gairebé similar, del qual, el que ara presentem és una actualització; es tracta de MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018). Tret d´aquest, no coneixem l´existència de cap itinerari geològic que discorri pels indrets que hem escollit, per fer el present recorregut.

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976).

Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà al costat de Sant Cugat del Racó, per on es farà una aturada, dintre del terme municipal de Navàs. Des d´aquí, es farà un recorregut a peu, anant primer cap als Taurons, per on es farà una altra aturada, travessant després la Riera de Sant Cugat. Anant després cap a Cal Reixes, per on es farà una aturada.

Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap a la Balma de Comaposada, per on es farà una aturada. Tot seguit, s´anirà cap a l´antic poble de Castelladral, per on es faran dues aturades. Finalment, s´anirà cap a la Rovira i de mou cap a Sant Cugat del Racó, per on finalitzarà, fent-se les dues darreres aturades, abans d´arribar-hi.

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 10´6 Km., a través del qual es faran 8 aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 555 metres, per les immediacions de Sant Cugat del Racó.

Després, a partir d´aquest indret, el recorregut anirà baixant fins arribar als 479 metres, en arribar a la Riera de Sant Cugat. A partir d´aquí, el recorregut anirà pujant (amb certes intermitències i oscil·lacions). Així, s´arribarà a una alçada de 594 metres, en arribar a Cal Filaborres, per a baixar després fins als 551, camí de la Balma de Comaposada. Després de retornar a Cal Filaborres, s´anirà pujant de nou, arribant fins a una altura màxima d´uns 667 metres, que s´assoliran prop de Castelladral. Després de fluctuar en torn d´aquesta alçada, però baixant lleugerament al principi i més fort després, s´arribarà a una alçada d´uns 511 metres, en creuar la Riera de Sant Cugat (a la part Alt). Finalment, es pujarà lleugerament, retornant a la alçada de 555 meres, en retornar al punt d´origen, a Sant Cugat del Racó.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 3331 (o de Puigreig). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca del Bages, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
_____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J,M. (2007).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages, del Lluçanès i del Moianès: des d´Artés a Avinyó, Sant Feliu Sasserra, Oristà i a l’Estany. Inèdit. 10 pàgines. Manresa


MATA-PERELLÓ, J,M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Berguedà, Osona (Lluçanès) i Bages: des de Gironella i la Quar a Lluçà, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Avinyó i Artés. Inèdit. 14pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. i PUIG ORIOL, J.S. (2018).- Recorregut pedrestre circular de recerca geològica i ambiental per la comarca del Bages (pel Geoparc de la Catalunya Central). des de Sant Cugat del Racó a Taurons, Cal Reixes, Castelladral, a la Rovira i a Sant Cugat del Racó. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.