RECORREGUT GEOLÒGIC PER: VILADORDIS, LA GOLA DE DEL BIGAIRE, LES HORTES, ELS TRES SALTS i EL CEMENTERI DE VILADORDIS
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 5.43 mi
- Elevation gain
- 640 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 640 ft
- Max elevation
- 965 ft
- TrailRank
- 54
- Min elevation
- 630 ft
- Trail type
- Loop
- Coordinates
- 542
- Uploaded
- January 19, 2021
near Viladordis, Catalunya (España)
Viewed 437 times, downloaded 8 times
Trail photos
Itinerary description
Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Krishna SIVILLÀ RUBIO
ADVERTIMENT PREVI
A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.
Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, recomanem la màxima cura, en travessar els vials enformigonats dels voltants de Viladordis, amb certa circulació. Tanmateix, també per alguns corriols una mica inclinats, pels voltats del Cementeri de Viladordis.; tot i això hi haurà alternatives, per tal d´utilitzar corriols.
Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.
Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el Pla de Bages es troba totalment situat, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè mig i superior. Per d´altra banda, dintre del recorregut d´aquest itinerari, circularem al límit entre els sediments marins (de color blavós i grisenc) i els sediments continentals (de tonalitats rogenques). Això és; entre els materials marins de la Formació Tossa i els materials continentals de la Formació Artés. Sovint, entre les dues formacions, trobarem els anomenats nivells o capes de Calders, amb intercalacions d´uns i altres materials. Tot i això, la major part del recorregut de l´itinerari, transitarà pels primers materials, els d´origen marí.
Per d´altra banda, molt sovint sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials i el depòsits de vesant). Tot i això, no sempre es troben representats a l´esquema geològic que veurem ara.
En aquest recorregut, tal com hem esmentat, trobarem nivells de margues (o calcolutites) i de gresos, fonamentalment, de tonalitats grisenques o rogenques; segons es tracti de materials marins o continentals. Tanmateix, anirem trobant nivells de calcàries i de conglomerats. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Manresa i més exactament pels sectors més orientals i meridionals alhora. Això és pels voltants del seu veïnat de Viladordis.
Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi de Manresa, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc. Cal dir que amb anterioritat s´anomenava Parc Geològic i Miner de la Comarca del Bages.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba plenament a la conca del riu Llobregat, el qual transcorre pels mateix terme, per les immediacions de la ciutat de Manresa; però a tocar de Viladordis. Precisament, per aquests indrets, aquest riu marca el límit del terme de Manresa amb el terme del Pont de Vilomara i Rocafort.
OBJECTIUS FONAMENTALS
Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.
1.- Reconeixement dels sectors centrals del Geoparc de la Catalunya Central (Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme municipal de Manresa; quasi exclusivament pels seus sectors orientals i meridionals, entorn de Viladordis, de la Salut i del Llobregat, en bona part fronteres amb el terme del Pont de Vilomara i Rocafort, i en menys grau amb els de Talamanca i de Sant Fruitós de Bages.
2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.
3.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (Montserrat). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.
4.- Observació, a distancia d´altres unitats geològiques; en concret dels relleus del Sistema Pirinenc; que veurem exclusivament des de les immediacions del Cementiri de Viladordis i de la Salut.
5.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Tossa, d´origen marí (amb gresos, calcolutites i calcàries de tonalitats grisenques) i tanmateix ala afloraments de la Formació Artés, d´origen continental (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques)
6.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs afluents del Cardener. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional.
7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, cal fer esment de la Gola del Bigaire i del paratge dels Tres Salts, entre altres indrets del recorregut.
8.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, veurem el relacionat amb l´anomenat Canal de la Mina (que porta l´aigua del Llobregat a la Central Hidroelèctrica de les Marcetes) i el relacionat amb la Fabriqueta, una petita central hidroelèctrica.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. En aquest aspecte, aquest recorregut constituirà una primícia, pel que fa als recorreguts dels itineraris geològics pels voltants dels sectors orientals i meridionals del terme municipal de la ciutat de Manresa.
En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1986) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics.
Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de la població del veïnat de Viladordis, del municipi de Manresa, concretament a la Salut. Des d´enllà, el recorregut es dirigirà cap a les immediacions de les Marcetes, baixant després cap al marge septentrional del riu Llobregat.
A partir d´aquí, el recorregut remuntarà aquest riu, passant per la Gola del Paraire, per les Hortes i per les immediacions dels Tres Salts. Després, el recorregut pujarà cap a Sant Fruitós, però després es dirigirà cap al Cementeri de Viladordis. Finalment, des d´aquí, retornarà cap a Salut, finalitzant el recorregut al mateix indret per on ha començat.
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-per-viladordis-la-gola-de-del-bigaire-les-hortes-els-tres-salts-i-el-cementeri-64202177
Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 8´74 Km aproximadament, a través del qual es faran tretze aturades. El recorregut començarà a una alçada de 294 metres, per les immediacions del Santuari de la Salut. Aquesta serà, precisament, la cota màxima del recorregut de l´itinerari.
A partir del seu inici, el recorregut anirà baixant contínuament, fins arribar al riu Llobregat. En quasi trobar-lo, haurem baixat quasi fins als 193´3 metres. Tot i així, després d´una lleugera pujada, tornarem a baixar fins a tocar el riu, a una alçada de 192 metres, que constituirà la cota mínima del recorregut, concretament a la Gola del Bigaire.
A partir d´aquest moment, el recorregut anirà pujant contínuament, amb diverses oscil·lacions, per arribar primer als 247 metres i finalment als 294 metres, en retornar a l´indret per on havia començat el recorregut de l´itinerari.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.
Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un sol full, concretament el 363 (o de Manresa).
_____________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J,M. (1986).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Waypoints
Waypoint
924 ft
P1 IMMEDIACIONS DE LES MARCETES, CAMI CAP A LA GOLA DEL PARAIRE,
PARADA 1. IMMEDIACIONS DE LES MARCETES, CAMI CAP A LA GOLA DEL PARAIRE, (Viladordis, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 282 metres. Tot i que l´inici del recorregut l´haurem fet a tocar del Santuari de la Salut, haurem fet un recorregut de prop de 0´7 Km, per tal d´arribar fins a l´inici del camí cap a la Gola del Bigaire.. En arribar a les immediacions de la casa de les Marcetes, farem la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Així, des de l´inici, haurem efectuat un recorregut molt proper als 0´7 Km i escaig abans esmentats. En aquest recorregut, hem anat veient, mirant cap al Nord, els lleus dels sectors propers de Collbaix i d´altres indrets del Geoparc de las Catalunya Central, per on ara som. Així, haurem constatat la presència de nombrosos exemples dels típics relieves en cuesta. Alhora, més lluny, també s´han fet palesos els relleus del Sistema Pirinenc. Per d´altra banda, s´ha anat fent evident de la presència al subsòl dels materials rogencs de la Formació Artés, tot i que fins quasi arribar a l´indret de l´aturada, aquests materials no es fan palesos. Mentre, s´han manifestat a partir dels colors rogencs de les terres de conreu, formades a partir de l´alteració dels nivells de calcolutites i gresos de la formació esmentada. Ara, molt prop de l´indret de l´aturada, es fa present un aflorament dels nivells de calcolutites i gresos de la Formació Artés, entre els quals es veu un paleocanal; tot i que entre aquests materials rogencs, es veuen intercalacions grisenques. En conjunt, tots aquests materials pertanyen aquí als nivells de Calders o capes de Calders, al transit dels materials marins de la Formació Tossa (que es troba sota i que veurem aviat) als materials continentals, que són els quins predominen, de la Formació Artés. (COLLDEFORNS, 1992). Per d´altra banda, entre els gresos es fan palesos bons exemples d´estratificació creuada. FOTOGRAFIES 1 i 2.
Waypoint
633 ft
P2 IMMEDIACIONS DEL RIU LLOBREGAT I DE LA GRAVERA DE LES MARCETES
PARADA 2 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL LLOBREGAT I DE LA GRAVERA DE LES MARCETES, (Viladordis, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 192 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut, seguint el camí que es va dirigint cap al Llobregat. Aviat creurem l´Autovia, anant després seguint un camí paral·lel a la mateixa, anant cap al Nord. Més endavant, aquest camí girarà cap a llevant, començant a baixar cap al riu. Més endavant, trobarem un camí procedent de la carretera del Pont de Vilomara, que ens caldrà seguir-lo breument. Poc després, trobarem una cruïlla per la dreta. Es tracta d´un camí bastant nou, que baixa directament cap al riu. Si volem anar cap a l´antiga gravera, ens caldrà seguir-lo, per tal de fer una parada al final. En cas de no anar cap a la gravera, podem seguir aquest camí, cap al NE i arribarem a l´indret per on farem la tercera parada. Això, si, per anar cap a la gravera hem d´agafar el camí abans esmentat. En arribar-hi, farem una aturada. La farem a uns 1´7 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, inicialment hem anat trobant afloraments dels materials abans esmentats; els materials rogencs continentals de la Formació Artés. Després, hem començat a trobar afloraments dels materials d´origen marí, que pertanyen a la Formació Tossa, de l´Eocè, que per aquests indrets es bastant grisenca, inclús amb passades de conglomerats, com es fa palesa a la trinxera de l´Autopista. FOTOGRAFIA 3. Aquests materials marins, els anirem trobant al llarg d´aquest tram del recorregut. Incús, si volem fer una bona observació d´aquests materials (segons informacions del Dr. David Parcerisa, de la UPC), sols cal seguir el cablejat de la línia elèctrica, anant cap a ponent. Aquesta línia la veurem abans de trobar el camí, per la dreta, que va cap al Mirador de la Roca Tinyosa. En aquest recorregut, haurem trobat afloraments dels nivells de gresos de la formació abans esmentada. Precisament, haurem anat trobant, també, nombrosos marges fets amb carreus extrets d´aquests afloraments. FOTOGRAFIA 4 Seguint aquest recorregut, anant cap al riu i cap a l´antiga gravera, veurem que aquesta ha estat restaurada i pràcticament no es veuen restes de l´explotació. Tot i així, es pot veure un extens canyar desenvolupat entre aquella explotació i el riu. Tot i així, la restauració creiem que no ha estat ben realitzada; ja que la vegetació ha anat creixent de forma molt espontània. FOTOGRAFIA 5. Per d´altra banda, en baixar cap al proper riu, es pot veure com un caos de roques ha anat a parar a la seva llera, donant lloc a un relleu ruïniforme, amb grans blocs de roques eminentment carbonatades caigudes al riu, entre mig del qual circulen les seves aigües. FOTOGRAFIA 6.
Waypoint
632 ft
P3 LA GOLA DEL BIGAIRE. CAMÍ DE LES MARCETES A LA CASA DE LSS HORTES
PARADA 3. LA GOLA DEL BIGAIRE. CAMÍ DE LES MARCETES A LA CASA DE LSS HORTES, (Viladordis, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 193 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal anar cap a l´indret per on es troba la Gola del Bigaire. Hi ha dues possibilitats. Una d´elles consisteix en tornar enrere, fins retrobar el camí que hem vist a la baixada, procedent de la carretera del Pont de Vilomara. Seguint ara aquest camí cap al NE, arribarem a la Gola del Bigaire, per on farem una aturada. En aquest cas hi arribarem fent un trajecte de 0´8 Km. L´altra possibilitat es seguir per un corriol, que va paral·lel a riu i que arriba a l´indret de l´aturada en 0´6 Km; però tot i ser més curt, te el problema que cal fer part del trajecte per un canyar, afectat per les darreres riades, entre munts de canyes caigudes, la qual cosa complica la caminada per aquest indret. En qualsevol cas, en aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials d´origen marí que ja hem vist a l´aturada anterior. En el cas d´anar pel camí dificultós, podem veure un bon aflorament d´aquests materials, dels gresos carbonatats i de les calcolutites sorrenques que formen part de la Formació Tossa. Ocasionalment, haurem trobat mineralitzacions ferruginoses, amb presencia de la roca LIMONITA. Aquesta roca, rica en GOETHITA, s´ha originat a partir de l´alteració dels sulfurs de ferro (fonamentalment de la PIRITA), presents ocasionalment a les roques, d´origen orgànic. FOTOGRAFIES 7 i 8. Poc després, en arribar a l´indret on es localitza el Gorg del Bigaire, haurem trobat a la bora del riu Llobregat, uns bons afloraments dels nivells de gresos de la Formació Tossa. De fet, aquests nivells constitueixen una plataforma sobre la qual circula el riu, per sota de la qual hi ha unes capes de calcolutites. Precisament, en erosionar-se la plataforma per part de les aigües del riu, s´han originat una sèrie de ràpids. Aquesta erosió ha estat afavorida, en trobar-se esquarterat el bloc dels gresos, per un sistema doble de diàclasis, amb dues direccions, pràcticament perpendiculars, molt palès. FOTOGRAFIA 9. Precisament, la Gola del Bigaire es troba situada a l´indret per on l´aigua del riu ha erosionat la capa de gresos carbonatats, situada per sobre de les calcolutites sorrenques. Per d´altra banda, la xarxa de diàclasis ha afavorit aquesta erosió, que ha aprofitat el riu per a circular. FOTOGRAFIA 10.
Waypoint
645 ft
P4 INMEDIACIONS DE LA CASA DE LES HORTES. CAMÍ CAP A VILADORDIS
PARADA 4. IMEDIACIONS DE LA CASA DE LES HORTES, CAMÍ A VILADORDIS, (Viladordis, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 197 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut, anant ara cap al NE, remuntant el riu Llobregat, pel seu marge esquerre. Així, ens anirem apropant a l´antiga casa de les Hortes. Posteriorment, en arribar-hi, farem una aturada dintre del recorregut d´aquest itinerari. La farem a 0´7 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a les aturades anteriors. Això és, hem vist els nivells de gresos carbonatats i calcolutites sorrenques, d´origen marí. Aquests materials formen part de la Formació Tossa, que per aquests indrets molt sorrenca. Per d´altra banda, hem estat circulant per sota de l´anomenada roca tinyosa, que constitueix un llarg penya segat, amb uns materials carbonatats la part alta, enfosquits per raons orgàniques. FOTOGRAFIA 11. Per d´altra banda, aquests materials son ocasionalment coral·lins, com les que es troben poc abans d´arribar a la casa de les Hortes. Aquí, precisament, associada a unes fractures hi ha una interessant surgència. FOTOGRAFIA 12. Per d´altra banda, en aquest recorregut, hem anat seguint un important meandre (que més endavant veurem des de dalt. Ara, en arribar a les immediacions de la casa, podem veure l´extrem septentrional d´aquest meandre. FOTOGRAFIA 13. Més endavant, en arribar a la casa, podem veure unes interessants construccions, situades a la part del darrere de la casa. Efectivament s´han utilitzat unes esquerdes situades entre blocs de calcàries per fer una bastida. FOTOGRAFIA 14.
Waypoint
667 ft
P5 LA FONT DEL SOROLL. IMMEDIACIONS DE LES HORTES. CAMÏ CAP A VILADORDIS
PARADA 5. LA FONT DEL SOROLL. CAMÍ DE LES HORTES CAP A VILADORDIS, (Viladordis, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 203 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari, seguint ara pel camí que condueix cap a Viladordis, tot fent una fillola. Molt prop de la casa, farem una aturada, a uns 10 metres del camí principal. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 100 metres, fins arribar on ara som. En aquest curt recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem anat trobant fins ara. Això és, els materials d´origen grisenc, d´origen marí que pertanyen a l´Eocè i tanmateix a la Formació Tossa, Aquests son també els materials que apareixen a l´indret de l´aturada, els nivells de calcolutites sorrenques. En aquest lloc hi ha una surgència d´aigua, relacionada amb unes fractures que han trencat els materials anteriorment esmentats. FOTOGRAFIES 15 i 16. FOTOGRAFIES 15 i 16. PARADA 5 Cartell indicatiu i Font del Soroll. Immediacions de la casa dels Horts Aflorament de calcolutites, generalment sorrenques de la Formació Tossa. Eocè marí
Waypoint
694 ft
P6 PONT SOBRE EL CANAL DE LA MINA, . CAMÍ DE LES HORTS CAP A VILADORDIS
PARADA 6. PONT SOBRE EL CANAL DE LA MINA. CAMÍ CAP A VILADORDIS, (Viladordis, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 212 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà continuar el recorregut de la fillola que hem començat a la parada anterior. Així, ens caldrà continuar pel camí que es dirigeix directament cap a Viladordis. Ben aviat arribarem al denominat Canal de la Mina. En trobar-lo, farem una aturada al pont pel qual el camí travessa el canal. Així, des de la parada anterior, ens caldrà fer un recorregut proper als 200 metres. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials que hem vist a les parades anteriors. Aquests materials cenozoics, de l´Eocè, son també els quins afloren aquí. Així, es fa palesos els nivells de calcolutites i de gresos grisencs. Tots aquests materials pertanyen a la Formació Tossa. En aquest lloc, es fa ben palès el conegut Canal de la Mina. Es tracta del canal que transporta l´aigua cap a la Central Hidroelèctrica de les Marcetes. El canal procedeix de la denominada Resclosa de la Mina, situada a Sant Fruitós de Bages. Aquest canal te una longitud de 2´8 Km i uns 5 metres i escaig d´amplada. En el seu recorregut te dos túnels. El seu nom procedeix del fet de que sovint als túnels també se´ls denomina “mines”. Així, en aquest lloc, el camí de Mas de les Hortes cap a Viladordis. FOTOGRAFIES 17 i 18.
Waypoint
683 ft
P7 IMMEDIACIONS DE L¨ANTIGA GRAVERA DE LES HORTES, CAMÍ DE SANT FRUITÓS DE BAGES
PARADA 7. IMMEDIACIONS DE L´ANTIGA GRAVERA DE LES HORTES, CAMÍ DE SANT FRUITÓS DE BAGES, (terme municipal de Sant Fruitós de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 208 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà retornar cap enrere, cap a la casa del Mas de les Hortes, prop de l´indret per on hem fet la PARADA 5. Després, ens caldrà continuar pel camí procedent de la Gola del Bigaire, continuant anant cap a llevant, cap a Sant Fruitós (i també cap a Viladordis). Ben aviat, després de sobrepassar el torrent que marca la divisòria dels termes municipals de Manresa i de Sant Fruitós de Bages, arribarem a una extensa plana, la qual es troba situada sobre unes antigues explotacions de grava. Per aquest indret, farem una aturada. La farem a uns 0´6 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut s´han fet evidents els afloraments dels materials grisencs de l´Eocè, els que hem anat trobant a diferents indrets del recorregut. Així, hem anat trobant nivells de calcolutites sorrenques i de gresos de la mateixa tonalitat. Tot i així, a molts indrets, aquests materials es troben recoberts per materials detrítics que pertanyen al Pleistocè i a l´Holocè. Es tracta dels materials que formen part de les terrasses del Llobregat, els quals han estat explotat a diferents indrets, per tal de ser beneficiats com a àrids per a la construcció. Així, des d´aquest indret (i també d´altres indrets propers), es poden veure les zones explotades sobre les quals s´han desenvolupat conreus. I tant mateix es poden veure els abocaments efectuats a diferents indrets. FOTOGRAFIES 19 i 20. Per d´altra banda, des de la vora del camí, un xic enlairat ara sobre el riu Llobregat, es pot veure la terrassa baixa del riu; això si amb molta cura, ja que existeix un cert perill. FOTOGRAFIA 21. I, finalment, des d´aquest lloc, s pot veure la torre verda de descompressió del conductor de salmorres de les mines de potassa del Bages. Com es sabut aquest condueix les aigües contaminades cap al mar. FOTOGRAFIA 22,
Waypoint
705 ft
P8 IMMEDIACIONS DEL PARATGE DELS TRES SALTS. RIU LLOBREGAT, CAMÍ DE SANT JAUME,
PARADA 8. IMMEDIACIONS DEL PARATGE DELS TRES SALTS. RIU LLOBREGAT, CAMÍ DE SANT JAUME, (terme municipal de Sant Fruitós de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 215 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà continuar el recorregut pel camí que es va dirigint cap a llevant. Ben aviat arribarem a una cruïlla, de la que surten dos camins. Un es dirigeix cap al Nord, cap a Sant Fruitós de Bages (i també cap a Viladordis), que serà pel que continuarem després. L´altre es dirigeix capa llevant, remuntant el Llobregat, anant cap a Sant Benet de Bages. Nosaltres farem una fillola per aquest camí, que és el Camí de Sant Jaume. Poc després farem una aturada. La farem a uns 0´4 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a les aturades anteriors. Així, hem vist nivells de calcolutites sorrenques i de gresos grisencs. Aquests materials formen part de la Formació Tossa de l´Eocè. Per sobre d´aquests materials, hem trobat materials detrítics recents, de l´Eocè, els quals formen part de la terrassa baixa del Llobregat, precisament es sobre aquesta, per on anem circulant. Des d´aquest indret, situat sobre el riu Llobregat, es pot veure el paratge de Tres Salts. Es tracta del pas que han obert les aigües del Llobregat, en travessar un nivell de materials carbonatats més resistents a l´erosió. Cal dir que sovint s´aprofitava aquest pas per extreure aigua per regadiu. FOTOGRAFIA 23. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant a l´altra banda del Llobregat, que pertany al terme municipal de Talamanca, es poden veure unes interesants construccions. Es tracta d´un conjunt de tines. FOTOGRAFIA 24.
Waypoint
733 ft
P9 CAMÍ CAP A LA FABRIQUETA. L´AIGUABARREIG DELS DOS CANALS ELÈCTRICS
PARADA 9. CAMÍ CAP A LA FABRIQUETA. LA CRUÏLLA DELS DOS CANALS, (terme municipal de Sant Fruitós de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 223 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà retrocedir fins a la cruïlla de camins que hem trobat al recorregut anterior. Després, ens caldrà continuar pel camí que es dirigeix cap al Nord, cap a Sant Fruitós de Bages (i cap a Viladordis). Poc després, a mitja pujada, trobarem una cruïlla i ens caldrà agafar un trencall, que se´n va cap a la dreta; així començarem una fillola. Aquest camí va cap a la Fabriqueta (on anirem després). El camí va baixant cap al Torrent de Viladordis. Poc abans de trobar el torrent farem una aturada. La farem a uns 0´8 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè, que hem anat trobant a les aturades anteriors. Així hem vist nivells de calcàries, calcolutites i gresos de tonalitats grisenques, de clar origen marí. Son els materials de la Formació Tossa. Molt sovint, hem vist aquests materials recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè, formant part de les antigues terrasses fluvials del Llobregat. En aquest tram, hem pogut veure els relleus de Montserrat, per sobre dels penya segats de la roca tinyosa i dels camps de conreu fets sobre les zones explotades per les graves de les terrasses acabades d´esmentar. FOTOGRAFIA 25. Després, en arribar a l´indret de l´aturada, hem pogut veure la superposició de dos canals d´aigua. Per una banda, el que hem vist a la PARADA 6, el Canal de la Mina (aquest el veiem a la sortida d´un túnel), es el qui porta l´aigua a la Central Hidroelèctrica de les Marcetes. L´altre, és un canalet que ve per sobre i procedeix de la Fabriqueta (cap on anirem després). Es pot veure com bona part del segon canal passa al primer. FOTOGRAFIA 26.
Waypoint
735 ft
P10 LA FABRIQUETA, CENTRAL HIDROELÈCTRICA DEL TORRENT DE VILADORDIS
PARADA 10. LA FABRIQUETA. CENTRAL HIDROELÈCTRICA DEL TORRENT DE VILADORDIS, (terme municipal de Sant Fruitós de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 224 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut, per tal de completar aquesta fillola. Així, ens caldrà arribar fins a l´indret on es troba la Fabriqueta. En arribar-hi, farem una aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari. Aquest recorregut l´hem fet per la vall del Torrent de Viladordis. Aquesta parada la farem a uns dos cents metres de la parada anterior, poc més u menys. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics d´origen marí, de l´Eocè. Així, tant al camí com entorn de l´indret de la parada, es veuen els nivells grisencs de les calcolutites sorrenques i del gresos de la Formació Tossa. Ocasionalment, també hem trobat afloraments de calcàries. Ara, en arribar a l´indret de la parada, podem veure la Fabriqueta. Es tracta d´una antiga central hidroelèctrica. Aquesta aprofitava les aigües del Torrent de Viladordis, recrescudes amb les aigües sobrants de la Sèquia de Viladordis. L´aigua arriba a la central amb una canonada forçada. FOTOGRAFIES 27 i 28. Aquest indret, d´una gran bellesa, ja que la central es troba al fons d´un barranc molt tancat, cal considerar-ho com un lloc d´un valuós Patrimoni Miner, ja que la mineria es l´aprofitament dels materials geològics, com és el cas de l´aigua. Per suposat que te un gran valor, tant local com comarcal i també del Geoparc de la Catalunya Central.
Waypoint
888 ft
11 CORRIOL DE LES HORTES AL CEMENTIRI. MIRADOR DEL MEANDRE I DE LA ROCA TINYOSA
PARADA 11. CORRIOL DE LES HORTES AL CEMENTIRI. MIRADOR DEL MEANDRE I DE LA ROCA TINYOSA, (Viladordis, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 271 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà retrocedir, fins al camí que condueix capa Sant Fruitós de Bages i cap a Viladordis (el Camí de Sant Jaume). Seguint-lo passarem per les immediacions de la Fabriqueta, per sobre d´ella. Posteriorment arribarem a quasi tocar el pont de l´Autopista. Abans de passar per sota d´ella, trobarem un camí per l´esquerra del nostre camí, que baixa cap el Torrent de Viladordis, aquest camí es dirigeix ara cap a ponent. Després, aquest camí comença a pujar, girant posteriorment cap al Sud. Cal dir que es tracta del camí que procedeix del Mas de les Hortes (que ja hem seguit per fer la PARADA 5 i la PARADA 6). Seguint ara aquest camí, l´haurem de deixar quan comença a baixar cap a les Hortes. A partir d´aquí, continuarem per un corriol, de nou cap a ponent. Després, aquest corriol es bifurcarà i haurem d´agafar el de l´esquerra per pujar al pla que hi ha sota del Cementeri. Aquest corriol te un darrer tram molt inclinat i caldrà pujar a quatre mans. Finalment, en arribar al planell farem una aturada. La farem a uns 2 Km de la parada anterior. Cal dir que hi ha la possibilitat d´arribar fins aquest lloc, agafant un corriolet que surt del camí principal poc després de sobrepassar el Torrent de Viladordis, quan gira el camí cap el Sud. En aquest cas, caldria continuar recte, seguint cap a ponent. Es tracta d´un camí molt ascendent que discorre pels marges dels camps. Així, arribaríem al Cementiri i després caldria baixar cap al planell per on faríem la parada. El recorregit seria pràcticament similar al recorregut principal; però caldria tenir molta cura, en passar per prop dels camps de conreu. Tot i això, a l´inici del recorregut, en arribar al moment que hem trobat el Camí de Sant Jaume, venint des de la Fabriqueta, hi ha la possibilitat de fer una fillola cap a llevant,. Fins arribar a un planell, des del qual es pot gaudir d´una bona observació del Llobregat, de les seves terrasses i del meandre que hi ha sota de Viladordis. En aquests recorreguts, hem anat trobant afloraments dels materials marins de l´Eocè, els que ja hem vist a diferents trams del recorregut. Això és, dels nivells de calcolutites i gresos grisencs de l´eocè i de la Formació Tossa. En aquest recorregut, hem gaudit en bona part dels trajectes, especialment dels finals, d´una bona observació del Llobregat. Tanmateix, hem pogut veure els indrets on es van fer diverses explotacions de les graves de les terrasses del riu. Aquestes explotacions, a molts indrets, ara s´han convertit en camps de conreu. Des de l´indret de la parada, tenim un lloc immillorable per poder contemplar el meandre de Viladordis, descrit pel riu Llobregat, al sud del barri manresà acabat d´esmentar. FOTOGRAFIA 29. Tanmateix, mirant cap al SW es pot veure la cinglera de la Roca Tinyosa, de la que ja hem parlat anteriorment, a diferents parades. Així es pot veure com a la part baixa, tocant al riu afloren nivells de calcolutites grisenques; mentre que a la part alta afloren gresos carbonatats i calcàries, de colors enfosquits per causes orgàniques. Aquests materials constitueixen la part alta de les cingleres. FOTOGRAFIA 30.
Waypoint
955 ft
P12 IMMEDIACIONS DEL CEMINTIRI MUNICIPAL DEL BARRI DE VILADORDIS,
PARADA 12. IMMEDIACIONS DEL CEMINTIRI MUNICIPAL DEL BARRI DE VILADORDIS, (Viladordis, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 291 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà fer un nou recorregut, per tal d´anar cap al proper Cementeri de Viladordis, per on farem una aturada. Aquesta, la farem a uns 100 metres de l´anterior aproximadament En aquest recorregut hem anat veient els materials rogencs continentals que hem trobat al final del recorregut anterior. Es tracta de les calcolutites i gresos rogencs, de l´Eocè, els quals pertanyen a la Formació Artés. Sovint per sobre d´aquests materials, apareixen materials detrítics que corresponen a la terrassa alta del Llobregat. Tanmateix, per sota del Cementeri es fan palesos còdols de calitx. Des d´aquest indret, mirant cap al WSW es fan ben palesos els relleus de Montserrat, integrants del Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1986). FOTOGRAFIA 31. Tanmateix, mirant en sentit contrari, cap a l´ENE, es pot veure el runam salí del Cogulló de Sallent, emergint del Pla del Bages. Al peu del Cogulló es poden veure els relleus enlairats per la Falla Inversa del Guix. FOTOGRAFIA 32.
Waypoint
929 ft
P13 CAMÍ DE LA SALUT AL CEMENTERI DE VILADORDIS. PONT SOBRE L´AUTOPISTA
PARADA 13. CAMÍ DE LA SALUT AL CEMENTERI DE VILADORDIS. PONT SOBRE L´AUTOPISTA, (Viladordis, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 283 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà fer un nou recorregut, per tal d´anar cap al proper Santuari de la Salut de Viladordis. Així, ens caldrà iniciar el recorregut pel vial que condueix cap al Cementeri, anant ara en sentit contrari. Ben aviat, en arribar al pont d´aquest vial sobre l´Autopista, farem una parada, la darrera del recorregut d´aquest itinerari. La farem a poc més de 100 metres, des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist al darrer tram de l´itinerari. Així, hem trobat nivells de calcolutites rogenques que pertanyen a la Formació Artés. Es tracta de materials cenozoics de l´Eocè d´origen continental, eminentment fluvial o fluvio – lacustre, segons els indrets. També, com al tram anterior del recorregut, hem vist com aquests materials es troben parcialment recoberts per materials detrítics més recents, els quals formen part de les terrasses del Llobregat. Ara, des del pont, podem tindre una bona visió dels afloraments dels materials rogencs que hem esmentat anteriorment, dels materials de la Formació Artés. Així, es fan ben palesos els nivells de calcolutites i dels gresos de tonalitats rogenques. FOTOGRAFIA 33. També, des del pont, mirant cap a llevant (o lleugerament cap a l´ENE), es fa palès el tall de l´Autovia i l´aflorament dels materials que acabem d´esmentar; així com l´escombrera del Cogulló de Sallent, que ja hem comentat a la parada anterior. FOTOGRAFIA 34. _______________________________________________________________________________________ EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI. Però, posteriorment, cal fer un darrer recorregut, per tal de retornar a l´indret del Santuari de la Salut de Viladordis, concretament al lloc on hem iniciat el recorregut d´aquest itinerari. Així, caldrà recórrer uns dos cents metres, aproximadament. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Així, veurem nivells de calcolutites i de gresos rogencs. Aquests són els materials que afloren pels voltants del Santuari de la Salut i que ja hem vist a l´inici del recorregut d´aquest itinerari
You can add a comment or review this trail
Comments