RECORREGUT GEOLÔGIC PELS VOLTANTS DE CAMPORRELLS: LA BÂSCULA, MOLI DE CAOLI, FÂBRICA DE PORCELLANA, BARRANC FONDO.
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 3.57 mi
- Elevation gain
- 266 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 266 ft
- Max elevation
- 2,142 ft
- TrailRank
-
55
5
- Min elevation
- 1,929 ft
- Trail type
- Loop
- Coordinates
- 231
- Uploaded
- September 17, 2020
near Camporrells, Aragón (España)
Viewed 686 times, downloaded 8 times
Trail photos
Itinerary description
Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL
ADVERTIMENTS PREVIS
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
També cal tenir en conte que aquest recorregut s´efectuarà totalment a peu, de principi a fi. Això si, es caminarà per indrets fàcilment accessibles. Tot i això, com es natural, caldrà prendre les oportunes precaucions, com sempre es fa i s´ha de fer. Així, cal tindre cura en el primer tram del recorregut, el qual es farà, en part per la carretera que condueix cap a Saganta: aquí, caldrà anar amb armilles, caminant per l´esquerra. Tanmateix, en el recorregut cap a la darrera aturada, que s´haurà de creuar la carretera que condueix a Balldellou.
Per d´altra banda, cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, i també fora d´ell.
BREU INTRODUCCIÓ
La totalitat del recorregut de l´itinerari es desenvoluparà per una sola unitat geològica, pel Sistema Pirinenc (o més exactament per la seva Unitat Central Sudpirinenca). Així, aquest recorregut es desenvoluparà íntegrament dintre de les anomenades Serres Marginals Pirinenques. Així, en aquest recorregut, anirem trobant fonamentalment , afloraments dels materials mesozoics del Triàsic, de caràcter eminentment carbonatat, argilós, evaporítics (guixos) i subvolcànic (amb ofites). Tot i que per les immediacions (fora del recorregut de l´itinerari) també en trobarem el Cretàcic (de caràcter carbonat) i en menys grau del Juràssic (generalment de caràcter carbonatat). Tot això, els materials anteriors els trobarem sovint recoberts per materials detrítics posteriors de l´Oligocè, al Pleistocè i a l´Holocè. Cal fer esment, d´importants recobriments de materials carbonatats, de catèter travertínic (que no apareixen cartografiats al Mapa Geològics de l´IGME, on es troba Camporrells (el nº 327), que pertanyen als dos darrers períodes.
Tot això, es pot veure, de forma, molt aproximada als ESQUEMES 1 i 2, que adjuntem a continuació. Per tal de veure la situació de les PARADES d´aquest itinerari, recomanem veure els ESQUEMES 3 i 4, que veurem més endavant. Si que indicarem al Mapa Mut (ESQUEMA 1), la situació de les poblacions de Camporrells de Natjà i de Saganta, per la seva proximitat al recorregut trobant-se dintre de l´esquema, especialment les dues primeres localitats esmentades..
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
El recorregut transitarà per una sola comarca aragonesa, concretament per la de la Llitera / Litera. Per d´altra banda, es desenvoluparà íntegrament pel terme de Camporrells, de principi a fi del recorregut. En bona part, a més a més, per dintre de la població. ´.
També cal dir que aquest recorregut transitarà pels territoris que formen part del Projecte del Parc Geològic de la Llitera – Ribagorça / Parque Geológico y Minero de la Litera – Ribagorza. El municipi de Camporrells, es un dels impulsors d´aquest projecte, que agrupa a diferents municipis de les dues comarques i l´Ajuntament de Camporrells, és un dels mésimplicats i defensors d´aquest projecte.
OBJECTIUS GENERALS D’AQUEST ITINERARI
En aquest itinerari, els objectius generals, que s’han d’aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:
1.- Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (quasi exclusivament del Triàsic; i del Cretàcic, per la seva proximitat), situats a les Serres Meridionals Prepirinenques, i més concretament al Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, que trobarem entre els voltants de Camporrells. Aquests materials triàsics, pertanyen exclusivament, en aquests indrets, al Muschelkalk (amb aflorament carbonatats, calcaris i dolomítics) i sobretot al Keuper (amb ofites, argiles i guixos, materials de vegades salinífers).
2.- Estudi i reconeixement dels materials cenozoics recents (del Pleistocè i de l´Holocè), que anirem trobant al llarg del recorregut; en concret dels importants depòsits de roques carbonatades travertíniques, que trobarem en molts indrets del recorregut, sobre de les quals es troba situada, en molt bona part, la població de Camporrells.
3.- Observació de l’estructura de les Serres Meridionals Prepirinenques, i de les seves relacions amb la propera Depressió Geològica de l’Ebre (o més exactament, amb la Zona de l’avantpaís Plegat). Tot i que el recorregut de l´itinerari no transitarà per aquests indrets, es troben molt propera, a Natjà, concretament.
4.- Estudi i descripció de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut de l’itinerari, entre les quals destacarem les associades als afloraments de les roques ofítiques del Keuper, situades a la localitat de Camporrells. Aquí es farà molt palesa l´AERINITA; així com la CAOLINITA, entre altres minerals més minoritaris com les CEOLITES.
5.- Visió d’algunes de les antigues explotacions relacionades amb les mineralitzacions anteriors; en concret de les explotacions de CAOLINITA. I, tanmateix, observació de l´aprofitament dels altres materials geològics que trobem al llarg del recorregut, com les explotacions de travertins.
6.- Observació dels impactes produïts per les explotacions anteriors i s’escau de les restauracions dutes a terme.
7.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner, situats a la bora del recorregut d’aquest itinerari. Dintre d´aquestes cal fer esment de les relacionades amb l´aprofitament de l´aigua.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
En relació amb aquest itinerari geològico-mineralògic, cal parlar d’un antecedent molt recent, de MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2020), del qual, el que ara presentem és una actualització i alhora una ampliació.
També, farem esment de diversos antecedents bibliogràfics nostres: MATA-PERELLÓ (2009); MATA-PERELLÓ i MONTANÉ GARCIA: 2002, 2005a, 2005, 2008 i 2009). També, cal fer esment d´uns treballs nostres més recents; concretament de: MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2017 i 2018), MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2010) i MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016 i 2017). Es tracta de diferents itineraris que discorren per aquestes mateixes comarques, i en alguns casos pels mateixos indrets que el present, almenys en alguns trams del seus recorreguts.
Per d’altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992), i a RIBA et altri (1976). Ambdós fan referència al conjunt de la geologia dels Països Catalans. Tanmateix, farem esment dels treballs de l´IGME (1974a i 1974b), relatius al Mapa Metalogenético de España. Igualment, farem esment del treball sobre els travertins de Camporrells de MORELLÓ et altri (2008).
Pel que fa a les mineralitzacions situades en aquestes comarques, esmentarem el treball de CALVO et altri (1988); així com de diversos treballs nostres; concretament dels següents: MATA-PERELLÓ (1990 i 1991). Tanmateix farem esment d’uns altres treballs nostres, concretament de: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1989 i 1990).
Tots aquests treballs, i d’altres, figuraran esmentats, per ordre alfabètic, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
RECORREGUT DE L´ ITINERARI
El recorregut de l´itinerari es desenvoluparà totalment pel terme municipal de Camporrells; per la mateixa població capçalera del municipi. Així, s´iniciarà i finalitzarà a la Plaça de la Creu / Plaza de la Cruz. En aquest trajecte s´anirà a diferents indrets com: la bàscula, Molí del Caolí, Fàbrica de Porcellana, el Salt de la Tosca, el Barranc Fondo, Sant Pere i altres indrets dels voltants del poble, del lloc de Camporrells.
Tot això, pot veure’s al MAPA DEL RECORREGUT DE L’ITINERARI (del qual n´hem adjuntat dues versions: ESQUEMA 3 i ESQUEMA, que adjuntarem a continuació). Així, aquest recorregut serà d’uns 5´7 Km i es faran 14 aturades al llarg de tot l’itinerari.
Aquest itinerari començarà a una alçada d´uns 622´6 metres, a la plaça abans esmentada. Després, des d´aquí anirà pujant fins arribar a una alçada de 653 metres, en arribar a les proximitats de la bàscula.
Després, de tornar enrere, amb la intenció de baixar fins als 588´2 metres, pels voltants del Molí de Baix. A partir d´aquest indret es tornarà es tornarà a pujar, fins arribar a una alçada de 630 metres, en arribar a l´Ermita de Sant Miquel. Després, es tornarà a baixar fins als 622´6 metres inicials, en retornar a l´indret de la sortida.
Tot això es pot veure a l´arxiu de wikiloc següent: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-pels-voltants-de-camporrells-la-bascula-moli-de-caoli-fabrica-de-porcellana-bar-56950223
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Com de costum, farem una sèrie de PARADES (o ESTACIONS). En elles farem esment del terme municipal on es troben, així com del número del “Mapa Topográfico Nacional (a escala 1:50.000, que indicarem entre parèntesi. Així, ara utilitzarem sols el següent full: 327 (d´Os de Balaguer).
___________________________________________________________________________________
BIBLIOGRAFIA
CALVO, M. et altri (1988).- Minerales de Aragón. Colección temas geológicos.200 pag. Zaragoza.
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopedia Catalana, S.A. Barcelona.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1979).- Les mineralitzacions de manganès d´Estopanyà i de Natjà. Acta Geol. Hispànica, t. XIV (tom hom. al Dr. Lluís Solé i Sabarís), 4 p. Barcelona.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1990).- Inventario Mineralógico de la comarca de la Llitera/Litera. Revista Rodeno, nº 17, 24 pag. Manresa.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Selecció d´Itineraris de recerca mineralògica: Pel Baix Penedès, l´Anoia, la Noguera, la Llitera, la Baixa Ribagorça, la Cerdanya i l´Alt Urgell. Xaragall, 27, 36 pag. Manresa.
MATA-PERELLÓ, J.M. (2009).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera / Litera i la Ribagorça / Ribagorza: des de Purroy de la Solana a Estanya, Estopinyà, Camporrells, Vall – de Llou i a Castillonroi. Inèdit. 14 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA. P. (2002).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, la Llitera i la Baixa Ribagorça: des d´Alfarràs a Camporrells, a Caladrons i a Benavarri, Inèdit, 14 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA. P. (2005).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, la Llitera i la Baixa Ribagorça: des d´Alfarràs a Vall-de-llou, Estopanyà i a Benavarri. Inèdit. 13 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCIA, PAU, (2008).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera i la Baixa Ribagorça: des de Castillonroi a Vall-de-Llou, Camporrells, Estopanyà i a Ciscar. Inèdit 10, pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2017).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera / Llitera: des de Natjà a l¨Ermita dels Martirs, a Camporrells i a l¨Estret de Camporrells. Inèdit. 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2018).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera i de la Ribagorça: des de Natjà, a l¨Ermita dels Màrtirs, a Camporrells i a Estopanyà. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut a peu, de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera (pel futur Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça). recorregut en torn a la població de Camporrells i del seu Patrimoni Geològic i Miner. Inèdit. 22 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1989).- Inventári Mineralògic de la comarca de la Llitera / Litera. Revista Terra Endins, nº 2, 32 pag. Manresa.
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera / Llitera i la Ribagorça / Ribagorça: des de Baells i Natjà a Saganta, Mas Blanc, Estanya, Estopanyà, Camporrells, Vall-de-llou i a Castillonroi. Inèdit. 20 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera / Llitera: des de Baells a lo Castellot, a Natjà i a Camporrells. Inèdit. 14 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques aragoneses de la Llitera i de la Ribagorza / Ribagorça: des de Vall-de-Llou a Camporrells, Estopanyà i a Caserres del Castell. . Inèdit. 12 pàgines. Manresa
MORELLO, M.; MORENO, A.; VALERO-GARCÉS, B.; SANCHO-MARCÉN, C.; CORELLA, J.P.; RICO, M. y MATA, P. (2008).- Actividad paleohidrológica del Polje de Saganta durante los últimos 200.000 años: las tobas de Camporrells - Estopiñán (Huesca). Trabajos de Geomorfología en España, 2006 - 2008 X Reunión Nacional de Geomorfología, 4 pàginas. Cádiz 2008
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona
Waypoints
Waypoint
2,142 ft
P1 IMMEDIACIONS DE LA BÀSCULA DE CAMPORRELLS, CARRETERA A-2218, Km 3
PARADA 1. IMMEDIACIONS DE LA BÀSCULA DE CAMPORRELLS, CARRETERA A-2218, Km 3, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). El recorregut de l´itinerari el començarem al bell mig de la població de Camporrells, concretament a la Plaça de la Creu / Plaza de la Cruz. Des d´aquí, ens caldrà fer un curt recorregut per la carretera local A-2218, anant en se seu sentit cap a Saganta. Ben poc després, en arribar a les immediacions de la bàscula municipal, farem la primera aurada. La farem a quasi 1 Km de l´inici del recorregut. En el tram final d´aquest trajecte, cal tenir força cura, ja que caldrà caminar per l´esquerra. Caldrà anar amb armilla antireflectant. En aquest recorregut, hem trobat afloraments dels materials triàsics del Keuper; així hem vist argiles i sobretot ofites. Sovint, per sobre d´aquests materials hem vist depòsits de travertins del Cenozoic recent. Ara, a l´indret de l´aturada, es fan ben palesos aquests materials, que inclús han estat explotats en una antiga pedrera, similar a altres que es troben a la carretera. Els materials extrets s’han emprat per bastir diverses construccions del poble. Per d´altra banda, des de les immediacions de la bàscula, mirant cap al NW, es fa ben palès un interessant poljè. A partir del drenatge d´aquest, s´han format una sèrie de depressions kàrstiques que han afavorit la formació dels travertins, tant dels situats a l´indret de l´aturada, com dels que anirem veient a Camporrells. Una d´aquestes depressions kàrstiques, correspon a l´anomenat poljè de Camporrells, que en realitat és una uwala. Tanmateix, des d´aquest indret, mirant cap al NW, més amunt del poljè que acabem d´esmentar, es pot veure el relleu majestuós, de l turó sobre el qual es situa l´ermita de Sant Quilis. Aquest turó correspon a un anticlinal, per on afloren materials del Cretàcic a la part inferior, a la base; mentre que a la part alta es troben afloraments dels carbonats cenozoics de l´Eocè; concretament les calcàries amb alveolines.
Waypoint
2,087 ft
P2 TRENCALL CAP AL MOLÍ DE CAOLÍ I CAP A LA FÀBRICA DE PORCELLANA, CARRETERA A-2218,
PARADA 2 - CONDICIONAL. TRENCALL CAP AL MOLÏ DE CAOLÏ I CAP A LA FÀBRICA DE PORCELLANA, CARRETERA A-2218, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer l’aturada anterior, cal fer un breu recorregut de retorn, anant cap a la població de Camporrells, seguint en sentit invers la carretera local A-2218, com abans. En aquest trajecte cal anar necessàriament per l´esquerra del vial, utilitzant l´armilla antireflectant. És a dir: cal tenir la màxima cura, per tal d´evitar accidents. En arribar a l´inici del camí cap al Moli de de Caolí i cap a Fàbrica de Porcellana, a la dreta de la carretera, anat cap a Camporrells, farem una aturada. Així, des de la parada anterior, haurem fet un recorregut proper a 0´4 Km. En aquest trajecte, hem tornat a trobar afloraments dels materials que hem esmentat al recorregut anterior. Així, hem vist els depòsits de travertins recobrint als materials del Keuper, especialment a les ofites. Precisament, aquests són els materials que este veient a l´altre cantó de la carretera. En aquest trajecte, s´han fet paleses unes antigues explotacions dels travertins, per tal d´ésser emprats per a diverses tasques de construcció al poble. Aquestes antigues petites explotacions, també es van trobant més avall d´on ara som, a l´altra banda de la carretera.
Waypoint
2,123 ft
P3 BASSA DE L´ANTIC MOLÍ DEL CAOlÏ I MOLÏ DEL CAOLÍ DE CAMPORRELLS
PARADA 3. EL MOLÍ DE CAOLÍ DE CAMPORRELLS I LA SEUA BASSA, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer l’aturada anterior, cal fer un breu recorregut de retorn, anant desde la carretera local A-2218, cap al proper molí. En arribar-hi haurem efectuat un trajecte d´uns 0´2 Km. Cal dir que en aquest trajecte, poc abans d´arribar a l´indret de la parada, hem passat pel costat de la Fàbrica de Porcellana, que veurem a la parada següent. En aquest trajecte, no hem vist afloraments, en trobar-se recoberts per terrenys actuals. Això si, sota d´aquests hi ha els travertins que hem vist anteriorment. E aquest indret, hi ha una bassa, per on recollien les aigües procedents d´un petit embassament situat més amunt. Aquestes aigües eren emmagatzemades en aquesta bassa, per tal de ser emprades com a força motriu per moli situat al seu costat, lleugerament per sota. Per d´altra banda, aquí hi havia el molí on es triturava el caolí, extret en una explotació minera (que veurem més endavant). Cal considerar que les poques restes que queden d´aquest molí es poden considerar com a Patrimoni Miner, el mateix que la bassa que hem esmentat abans. Pel que fa al molí, és l’únic d´aquests tipus, que hi ha dintre del futur Parc Geològic i Miner.
Waypoint
2,104 ft
P4 BASSAMENT DE L´ANTIGA FÀBRICA DE PORCELLANA DE CAMPORRELLS
PARADA 4. ANTIGA FÀBRICA DE PORCELLANA DE CAMPORRELLS, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer l’aturada anterior, cal fer un altre breu recorregut, de poc menys de 0´2 Km, per tal d’arribar a peu fins a l´antiga Fàbrica de Porcellana de Camporrells. Efectivament, aquesta es troba al camí que ens ha dut des de la carretera cap el Molí del Caolí, que hem vist a la parada anterior. Aquesta fàbrica l´hem trobat a l´esquerra del camí, quan anàvem cap a l´indret de la parada anterior. En aquest trajecte, pràcticament no hem vist afloraments dels materials geològics, tot i que per arreu es mostren presents els materials que hem esmentat als recorreguts anteriors, concretament els travertins. En aquest lloc, hi havia una fàbrica de porcellana, la qual emprava com a matèria prima el caolí triturat al molí. Alhora, també utilitzava com a força motriu, l´aigua procedent del molí. Tot aquest conjunt, te un indubtable valor dintre del Patrimoni Miner, tant de Camporrells, com de la comarca de la Llitera y també del futur Parc Geològic i Miner. La fàbrica es situa sobre un aflorament de travertins.
Waypoint
2,079 ft
P5 BARRANC DE PEDRIZA (PART ALTA DEL REGUER I DEL BARRANC DEL PUBILL), SALT DE L¨INICI DEL RECORREGUT PEL BARRANC
PARADA 5. BARRANC DE PEDRIZA (PART ALTA DEL REGUER I DEL BARRANC DEL PUBILL), SALT DE L¨INICI DEL RECORREGUT PEL BARRANC, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer la parada anterior, cal retornar cap a la carretera A-2218, per tal de fer un curt recorregut, fins a trobar una entrada per la dreta, que ens durà directament cap al barranc. En aquest tram de la carretera, caldrà tindre molta cura, tot i que ara es podrà caminar per una acera fins a trobar el trencall. Després, en arribar al barranc, ens caldrà fer un curt recorregut, per tal de parar més endavant. Així, ara haurem efectuat un recorregut aproximat de 0`4 Km, per tal d´arribar fins a l´indret de l´aturada, al bell mig del barranc. En aquest indret, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors, especialment dels travertins. Inclús, al començament del recorregut pel barranc, en arribar les aigües procedents de la Fàbrica de Porcellana (que hem vist a l´aturada anterior), es pot veure com es forma actualment travertí, a la cascada que forma l´aigua. El recorregut pel Barranc de Pedriza, que aquí passa a denominar-se Barranc del Reguer (que és la part alta del Barranc del Pubill). Tanmateix, també es denomina sovint, per part de les persones del lloc, amb el nom de Barranc Fondo, que sembla que és el nom més correcte. El recorregut es força interessant, i es van trobant diferents surgències d´aigua en bona part del recorregut, el qual es realitza entre afloraments del travertí, del qual ja n´hem parlat anteriorment. A l´inici del trajecte, es fa palès un salt d´aigua, en un indret on havia un antic molí, que aprofitava el gradient d´aquestes aigües.
Waypoint
2,061 ft
P6 BARRANC FONDO (O BARRANC DEL REGUER). SALT D´AIGUA DE LA TOSCA
PARADA 6. BARRANC FONDO (BARRANC DEL REGUER). SALT DE LA TOSCA, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut pel fons del barranc Fondo, baixant per ell. Més endavant, arribarem a l´indret on hi ha el Salt de la Tosca, per on farem una aturada, aproximadament a uns 150 metres de la parada anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments de roques travertíniques per tot arreu. Aquests materials són de formació actual, com es posa de manifest a l´indret per on fem aquesta parada. En efecte, aquí es reprodueix el fenòmen de pèrdua d´anhidridris carbònic, la qual cosa suposa la precipitació del carbonat de calci, en descomposar-se part del bicarbonat de calci dissolt a l´aigua del barranc. Així, en precipitar-se el carbonat de calci, dona lloc a una roca carbonatada, que creix entre la vegetació. Aquesta roca és el travertí. En aquest procés, intervenen també les plantes, accelerant la reacció, actuant de catalizadores de l´esmentada reacció química. Per aquesta raó, el traverí, en créixer entre la vegetació dona formes molt esponjoses, envoltant la vegetació, que sovint es reemplaçada pel travertí. Aquí, en aquest lloc, com a conseqüència del salt d´aigua, varien les condicions físiques del conjunt, afavorint la precipitació del carbonat de calci.
Waypoint
2,046 ft
P7 FONT DEL FERRII, IMMEDIACIONS DEL ARRANC FONDO DE CAMPORRELLS
PARADA 7. FONT DEL FERRI, IMMEDIACIONS DEL ARRANC FONDO, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut pel fons del barranc Fondo. Més endavant, trobarem un camí per l´esquerra que ens conduirà cap a les immediacions de l´Ajuntament. Però, abans d´arribar-hi, ens caldrà fer una fillola per l´esquerra. Així, ben aviat arribarem al paratge per on es troba la Font del Ferri. Aquí farem una aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari. Aquesta aturada la farem a uns dos-cents metres de la parada efectuada anteriorment. En aquest recorregut, hem continuat trobant per arreu els materials carbonatats que hem vist als recorreguts i a les parades anteriors. Efectivament, hem anat trobant travertins. Els més antics pertanyen al Pleistocè i els més moderns a l´Holocè. Inclús, alguns són de formació actual, com hem vist a les dues parades anteriors. Per d´altra banda, molt prop d´on hem fet la parada anterior, hem sobrepassat una font d´aigües sulfuroses. Aquesta font es troba al costat de la llera del barranc. Ara, en arribar a l´indret de l´aturada, es troba l´anomenada Font de Ferri. Es tracta d’una font d´aigües ferruginoses, que deixen una lleugera tonalitat bruna al voltant de la font. Es tracta d´aigües que porten, òxids de ferro de forma col·loïdal. Aquests òxids de ferro procedeixen dels indrets per on circulen les aigües, possiblement de les calcàries triàsiques que sovint contenen ferro, en substitució del calci dels carbonats. Tot i així, és un fet que cal recercar.
Waypoint
2,025 ft
P8 SOLAR DE L´ANTIC BALNEARI DE CAMPORRELLS, CARRER CARRETERA HU-V-9302
PARADA 8. SOLAR DE L´ANTIC BALNEARI DE CAMPORRELLS, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer l’aturada anterior cal continuar el recorregut pel camí que hem agafat a la parada anterior. Així, ara passarem pels voltants de l´Ajuntament nou. Després, continuarem al recorregut, arribarem al carrer on hi havia l´antic Balneari de Camporrells. En arribar al seu solar, farem una aturada, a uns 0´2 Km de la parada anterior. Cal dir que aquest carrer, és en realitat l´inici de la carretera que condueix cap a Natjà. En aquest breu recorregut hem anat trobant els materials travertínics que cobreixen als materials triàsics .Aquests són també els materials que hi per arreu, pels voltants del poble, per on predominen els materials triàsics del Keuper, recoberts pels esmentats travertins. Tots aquests materials es situen dintre del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, on ens trobem situats, des de l´inici del recorregut. En aquest indret hi ha unes fonts d’aigua sulfurades y carbonatada. Tradicionalment, aquestes aigües han estat explotades en un antic balneari, que actualment es troba tancat i esfondrat des de fa uns anys, fruit d´una actuació desafortunada que pretenia la millora del balneari. Sembla que es volia fer un balneari nou a l´indret on hi havia el vell, però va resultar un greu error econòmic, que va produir la pèrdua d´un important patrimoni del poble de Camporrells.
Waypoint
2,040 ft
P9 IMMEDIACIONS DE LA SORTIDA DE CAMPORRELLS, PER LA CARRETERA DE NATJÀ (HU-V-9302),
PARADA 9. IMMEDIACIONS DE LA SORTIDA DE CAMPORRELLS, PER LA CARRETERA DE NATJÀ (HU-V-9302), (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer l’aturada anterior, cal continuar pel carrer que hi ha davant del balneari (que és en realitat la carretera que se´n va cap a Natjà). Ens caldrà seguir per aquest vial, fins a quasi sortir del poble, del lloc. En arribar al camí que es dirigeix cap a l´ermita dels Màrtirs, farem una aturada. La farem a uns 0´25 Km de la parada anterior. En aquest tram, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat anteriorment; tot i que no es fan gaire palesos, com a conseqüència de les edificacions que hi ha a diversos indrets del recorregut. Tot i així, en bona part d’aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials triàsics del Keuper, amb nivells de guixos i d’argiles, recoberts pels travertins que formen bona part del sòl de Camporrells. Ara, a l´indret de l´aturada es fa ben palès un aflorament d´ofites, entre els materials del Keuper. En aquestes roques subvolcàniques es fan paleses unes interessants mineralitzacions d´AERINITA. Cal recordar que aquest mineral va ésser el que va proporcionar el color blau utilitzat a les pintures del romànic català. Alhora, al costat d´aquest aflorament de roques subvolcàniques, també es fa ben evident un aflorament de travertins, de pedra tosca. Precisament, aquestes roques carbonatades han estat emprades en la construcció dels edificis agrícoles propers.
Waypoint
2,037 ft
P10 CAMÍ CAP ALS MARTIRS I CAP AL CONGOST DEL PUBILL. IMMEDIACIONS DE LA MINA DE CAOLINITA
PARADA 10. CAMÍ CAP ALS MARTIRS I CAP AL CONGOST DEL PUBILL. IMMEDIACIONS DE LA MINA DE CAOLINITA, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Des de la parada anterior, cal agafar el camí que surt de la carretera HU-V-9302 de l´indret on hem fet la parada anterior. Aquest camí carreter, es va dirigint cap al Sud, en direcció cap a l´Ermita dels Màrtirs i també cap al Congost del Barranc del Pubill. Més endavant, a uns 0´55 Km de la farada anterior, n´efectuarem una altra. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials triàsics del del Keuper, molt sovint recoberts pels materials travertínics. Així, hem vist afloraments dels materials argilosos i tanmateix dels guixos del Keuper. Ara, estem veien un aflorament de les roques subvolcàniques del Keuper, les ofites. Precisament, en aquest indret es fa palesa la presencia de depòsits de CAOLINITA (o CAOLÍ). Aquest mineral s´ha format a partir de l´ateració dels feldspats de es ofites. De forma excepcional, s´han originat importants depòsits d´aquest mineral, fins al punt d´haver-se explotat en aquest indret. Així, el CAOLÍ es fa ben palès; malgrat això, la mina es troba actualment esfondrada, per tal d´evitar riscos. El mineral aquí extret era tritural al Molí de Caolí (PARADA 2) i emparat a la Fàbrica de Porcellana (PARADA 3). Per d´altra banda, en aquest indret, també es fa palesa la presencia d´AERITA, similar a la de la parada anterior. Aquest mineral, també s´ha format a partir de l´alteració de les ofites.
Waypoint
1,963 ft
P11 AFLORAMENTS DE CAOLÍ I D¨OFITA, IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA DE CAMINS, CAP A L¨ERMITA DELS MARTIRS I CAP AL BARRANC DEL PU
PARADA 11. AFLORAMENTS DE CAOLÍ I D¨OFITA, IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA DE CAMINS, CAP A L¨ERMITA DELS MARTIRS I CAP AL BARRANC DEL PUBILL, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Des de fer la parada anterior, cal continuar pel camí que condueix cap a l´Ermita dels Màrtirs i cap al Congost del Barranc del Pubill. Més endavant, a uns 0´5 Km de la parada anterior, n´efectuarem una altra. Aquesta, la farem molt prop, quasi a tocar de la cruïlla entre el camí que va cap a l´Ermita dels Màrtirs i del que se´n va cap al Barranc del Congost. Molt prop, també del camí que ve directament del poble, pel qual continuarem després. En aquest trajecte, hem estat troba afloraments dels materials del triàsic Superior, del Keuper. Així, hem vist especialment els nivells de guixos i també de les ofites. Precisament, en aquest indret hi ha un bon aflorament de CAOLINITA, formada a partir de l´alteració de les ofites. Precisament aquest aflorament ens permet veure com es forma, associada les esquerdes que tallen les ofites.
Waypoint
1,967 ft
P12 MOLÍ DE BAIX, BARRANC FONDO O DEL REGUER (PART ALTA DEL BARRANC DEL PUBILL)
PARADA 12. MOLÍ DE BAIX, BARRANC FONDO O DEL REGUER (PART ALTA DEL BARRANC DEL PUBILL), terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que hem agafat a Camporrells, després de fer la PARADA 9. Seguint per aquest camí, quasi a tocar de la parada anterior, trobarem el trencall que es dirigeix per la dreta cap a l´ermita dels Màrtirs. Aquí mateix trobarem el trencall que es dirigeix directament cap el poble, deixant a la dreta el camí que se´n va cap al Congost del barranc del Pubill. Nosaltres, continuarem cap al poble, seguint un camí no gaire bo. Aviat trobarem un camí asfaltat, que ens durà cap al Molí de Baix, per on farem una aturada. Aquesta, la farem a uns 0´6 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest trajecte, inicialment, hem trobat afloraments dels materials triàsic del Keuper. Així, hem vist ofites. També hem vist materials argilosos i guixosos. Precisament, aquests es fan ben evidents al començament del camí que se´n va cap a l´ermita dels Màrtirs. Especialment a uns 100 metres del trencall, fent una fillola. En aquest indret podem veure guixos primaris de color blanc i de color roig; també podem veure guixos secundaris (formats a partir dels anteriors), laminars i fibrosos. Tanmateix, es fan també evidents els nivells d’argiles, generalment rogenques del Keuper. Per d´altra banda, al darrer tram del recorregut, no hem pogut veure gaires afloraments, tapats per a vegetació. Això si, si que hem vist que els travertins es fan ben evidents als marges dels camps. Inicialment eren d´ofites i ara ja són de travertins. Així, es pot veure com tots aquests materials geològics son emprats a la construcció. Finalment, al final del recorregut, haurem arribat al Molí de Baix, on s´ha utilitzar l´aigua del Barranc del Reguer, per al seu funcionament. Aquesta aigua es la que comunicava la força motriu al molí. Es tracta, doncs d´un aprofitament miner. També, en aquest recorregut del camí que ara es dirigeix cap al Molí de Baix i cap al lloc de Camporrells, hem pogut veure l’aprofitament de l´aigua per a regadiu. Així, al costat del camí hem trobat uns dipòsits per emmagatzemar aquest material geològic.
Waypoint
2,041 ft
P13 ICÊSIA PARROQUAL DE CAMPORRELS, SANT PERE
PARADA 13. ESGLÈSIA PARROQUIAL DE CAMPORRELLS, SANT PERE, terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, ens cal fer un recorregut en bona part urbà. Així, des del Molí de Baix, ens caldrà anar cap al bell mig del proper poble de Camporrells. Així, ben aviat estarem caminant pels carrets del poble, del lloc. Així, arribarem als voltants de l’església parroquial de Sant Pere, per on farem una aturada. Aquesta, la farem, aproximadament, a uns 0´4 Km de la parada efectuada anteriorment. Al principi del recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials travertí nics. Aquests terrenys van cobrint als afloraments dels materials triàsics del Keuper (amb nivells de guixos i argiles; i també amb ofites); tanmateix cobreixen als afloraments aïllats del Muschelkalk (amb nivells de guixos). Després, en caminar pel poble, com es natural, no hem pogut veure cap aflorament, en quedar tapats per les construccions . Tot i així, en arribar prop de l´indret de l´aturada, s´ha fet ben evident un afloraments dels travertins. Aquest aflorament es fa ben palès sota de l´església. Precisament, aquesta està construïda sobre un aflorament de travertins. Al respecte, cal dir que l’edifici eclesiàstic està construït en bona part amb carreus de travertins, de pedra tosca. Es més, segons informacions verbals, podria ser que la pedrera utilitzada per a extreure els carreus de l´edifici, fos al mateix indret o proper a l´indret on es troba aquest. És a dir: sembla que es van extreure els carreus del mateix aflorament on es troba l´església.
Waypoint
2,086 ft
P14 ERMITA DE SANT MIQUE / TRAM FINAL DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI
PARADA 14. ERMITA DE SANT MIQUEL, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, ens cal fer un nou recorregut urbà pels carrers del poble de Camporrells, amb la intenció d’apropar-nos cap a l´Ermita de Sant Miquel. Així, ben aviat arribarem a la carretera que condueix cap a Balldelou. En trobar-la, ens caldrà retrocedir lleugerament cap a l´entrada de Camporrells, fins a trobar el camí (per la dreta), que ascendeix cap a l´ermita de Sant Miquel. En arribar-hi, a dalt, farem una aturada, la darrera del recorregut d´aquest itinerari. Aquesta aturada la farem , aproximadament a uns 0´7 Km de la parada anteriorment realitzada. En aquest recorregut, en el tram efectuat per dintre del poble, no hem pogut veure cap aflorament. Després, en arribar a la carretera, hem trobat afloraments de pedra tosca, dels travertins. Tot i així, a la part alta, per sota de l ermita, hem trobat afloraments de les roques subvolcàniques del Keuper, de les ofites. Precisament, aquestes roques constitueixen la base sobre la qual es va construir l´ermita. En arribar dalt, podem observar l´ermita romànica, de transició al gòtic. Veurem com s´han emprat travertins, fonamentalment, per a la seva construcció, ja que aquesta roca es molt més bona que l´ofita, per a la construcció. Per d´altra banda, des de la superfície on hi ha l´església es pot gaudir d´un bon lloc d´observació de diferents indrets, com de la serra on està situada l´ermita dels Màrtirs, al Sud d´on ara som. Aquesta serra forma part de la Unitat de les Serres Marginals, on també som ara nosaltres. ESQUEMA 5. I també des d´aquest indret es poden veure be els relleus de Sant Quilis. Evidentment, aquest indret on es troba l´Ermita de Sant Miquel, és un bon mirador de la geologia dels seus volants. _______________________________________________________________________________________ RECORREGUT FINAL. (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, ens cal retornar cap a l´indret on hem iniciat el recorregut d´aquest itinerari; això es cap a la Plaça de la Creu / Plaza de la Cruz, situada a l´entrada a Camporrells des de la carretera A-2218. En aquest indret, hem iniciat el recorregut de l´itinerari, i aquí mateix el finalitzarem. Així, des de la parada anterior, ens calda fer un recorregut d´uns 0´5 Km, per tal d´arribar fins aquí. En aquest recorregut final, hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem vist anteriorment. Així, primer hem trobat aflorament d´ofites i posteriorment n´hem trobat de travertins, de pedra tosca.
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta guiada muy bien explicada por sus organizadores. El agua, elemento importante en el recorrido. Una gozada de día. Descubriendo la Llitera.