RECORREGUT GEOLÒGIC PEL TERME DE SANT MATEU DE BAGES: COLL DE COANER, LA ROVIRA, DOLMEN DE CASTELLTALLAT

RECORREGUT GEOLÒGIC A PEU PER LA COMARCA DEL BAGES, PEL TERME MUNICIPAL DE SANT MATEU DE BAGES (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DEL COLL DE COANER, A LA ROVIRA, A LES IMMEDIACIONS DEL BORRELL, AL DOLMEN DE CASTELLTALLAT, I AL COLL DE COANER / 10 DE DESEMBRE DEL 2020


Josep M. MATA-PERELLÓ i Josep HIDALGO CAÑERO


ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes. Hi haurà un tram que probablement potser caldrà fer per carretera, cap al final del recorregut, aquí caldrà anar amb molta cura, amb armilles i caminant per l´esquerra de la carretera.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Tot i així, part del recorregut transitarà per la denominada Zona de l´Avant-País Pirinenc. Així, es veuran algunes de les estructures com l´important Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. Aquesta important estructura, la trobarem a diferents indrets de la part central del recorregut de l´itinerari.

Tot i així, en diverses aturades del recorregut, si s’escau, es faran observacions a distancia d’altres unitats geològiques, fonamentalment del Sistema Pirinenc, que veurem de lluny, en alguns indrets del recorregut.
En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, fonamentalment de l´Eocè; a la major part del recorregut, aquests materials pertanyen a la Formació Artés. Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, fonamentalment; tot i que trobarem nivells de calcàries. Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que adjuntem a continuació.


BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Sant Mateu de Bages (concretament per indrets del seu agregat de Coaner).

Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi acabat d´esmentar, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc.

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Cardener. Efectivament, tota la zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, es tributaria de la Riera de Coaner (a través del Torrent de Gobianes i del Barranc del Semir). L´esmenta Riera de Coaner és afluent a Súria, del Cardener.


OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets; en concret ens centrarem en la Formació Artés (situada al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè). Així, dintre dels seus afloraments trobarem nivells de lutites i de gresos, de tonalitats rogenques; també trobarem nivells de calcàries. Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant.

3.- Si s’escau, també es faran observacions a distancia de les altres unitats que formen part del subsòl de Catalunya, en concret dels Pirineus.

4.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari. Especialment de les explotacions de potassa, que veurem a certa distancia.

5.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut. Aquest és el cas de les diferents estructures tectòniques, especialment de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut.

8.- Observació, d´elements del Patrimoni Cultural, com el Dolmen de Castelltalat.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. Hi ha, però, diversos antecedents pel que fa a les primeres aturades del recorregut de l´itinerari. Tant sols hi ha un antecedent parcial, referent a l´indret del Dolmen de Castelltallat a: MATA –PERELLÓ i PUIG ORIOL (2020).

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967). També cal fer esment del treball FÀBREGA (2004), referit al Patrimoni Geològic i a la Geologia de Súria.

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de caràcter més comarcalista, referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà la major part del recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.


RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions del Km 11 de la carretera local BV-3003. Des d´aquest indret, caldrà anar cap al Coll de Coaner, per on es farà la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Després, caldrà continuar, anant cap al NW, cap al Coll de Gobianes, per on es farà una altra aturada.

Després, el recorregut es dirigirà cap a ponent, fent se una altra aturada prop del Coll de Rubió (veure la NOTA 1, de peu de pàgina). Després, continuant cap a ponent, es farà una fillola pel camí de Cal Rovira, anant despès de tornar al Coll de Rubió, cap al Coll de la Sensada. En aquests darrers trams, es faran diverses aturades.

Posteriorment, continuant el recorregut cap a ponent, caldrà arribar fins a l´indret per on es troba el Dolmen de Castelltallat. En aquest darrer tram, es faran dues aturades més. Tot seguit, el recorregut retornarà cap a llevant, fins a les immediacions del lloc on s´ha iniciat el recorregut. En aquest darrer trajecte, es farà la darrera aturada, abans de finalitzar el recorregut.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-pel-terme-de-sant-mateu-de-bages-coll-de-coaner-la-rovira-dolmen-de-castelltall-62001511

Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 7´1 Km. A través d´ells es faran vuit aturades. Així, el recorregut començarà a una alçada de 683´5 metres, a l´inici de la carretera, prop del Km 11 de la carretera BV- 3003. Després, es pujarà fins als 723´7 metres, en arribar al Coll de Coaner, per a baixar fins als 676 metres, a la capçalera del Barranc de Gobianes (aquest, serà l´indret més baix de tot el recorregut).

Posteriorment, s´anirà pujant, amb diverses fluctuacions, fins arribar als 843´5 metres, que s´assoliran a l´indret on hi ha el Dolmen de Castelltallat (aquí, s´haurà arribat a la cota màxima de tot el recorregut). A partir d´aquí, s´anirà baixant contínuament, fins arribar a l´indret on s´ha iniciat el recorregut, de nou, a una alçada de 683´5 metre.



DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per full, el següents: 362 (de Sant Joan de Vilatorrada o de Calaf), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.
________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, i els Quadrells. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.