Rebost Serrat de les Esposes Disfruta Cavalls del Vent 3

3 Rebost _ Niu de l'Aliga . Serrat de les Esposes

Tercera etapa de la nostra experiència Cavalls del Vent del 27 al 31 d’agost de 2016 amb 5 etapes i 4 pernoctes. Es un relat lúdic amb algunes referències geogràfiques ( si les voleu exhaustives, us recomano la explicació de Palau Robert).

Esmorzem a les 7 al refugi Rebost, també amb fuet. Es ben emboirat i ens donen una previsió dolenta del temps (AEMET 70% pluja al matí i 100% pluja tarda) Avui tenim la etapa més llarga i dura.

Sortim de darrera el refugi cap amunt, seguint com sempre les marques taronges de Cavalls del Vent (el mateix color del fruit de la moixera), El Pla Bagà es ben emboirat, voregem el Roc Negre i quan baixem al coll de Comafriu ja veiem a la nostra dreta el Coll de Pal i el Puigllançada. Hem d’agafar una mica més d’alçada i ja quasi som al nivell de la Tosa d’Alp (2537 m)
Passem pel refugi a segellar i ens omplen les cantimplores. Fa sol
Ara cal baixar una mica i seguir carenejant direcció ponent, llàstima del núvol que no ens deixa veure el paisatge.
Ens desviem 20 metres del camí per assolir les Penyes Altes (2279 m), un dels 100 cims que no teníem i seguim amb boira. Després d’una petita desgrimpada, voltem pel darrera el Moixerò, pel prat. Ajudem a uns companys perduts en la espessa boira (nosaltres portem track) . Anem seguint les marques taronges

Quan trobem una pista, la seguim i sortim de Cavalls del Vent. Ho fem per estalviar-nos la forta baixada al Torrent del Grau de l’Os ( i la successiva pujada al refugi Serrat Esposes) . Els nostres genolls ho agrairan. Passem pel Coll de Trapa i trobem un abeurador amb una font de bona aigua.
Sempre per pista anem a enllaçar la que va de Cortals de l’Ingla a Serrat de les Esposes. Aviat el veiem a sota nostre.
Arribem bé i ens regalem amb una bona clara. Al capvespre cau un bon ruixat, però nosaltres estem ben aixoplugats.

Un bon sopar al Refugi Serrat de les Esposes (macarrons amb verdures i “codillos” ens arrodoneix la jornada. Potser hem fet uns dos KM +, però sense patir. Ja tenim una edat !

PS. Es diu Serrat de les Esposes perquè s’hi amagaven les dones en temps de guerres i invasions , que varen sovintejar a la Cerdanya.