Rasos de Peguera: Volta circular als Rasos de Dalt amb pujada al Salabardar (2.077 metres) des del Coll de la Creu (Berguedà)

Rasos de Peguera: Doble volta circular als Rasos de Dalt amb pujada al Salabardar (2.077 metres) des del Coll de la Creu (Berguedà)

Itinerari seguit: Aparcament de la Creu del Cabrer (1.894 m)-Placeta dels Rasos (1.950 m)-Rasos de Dalt o Salabardar (2.077 m)-Les Collades (1.972 m)-Rasos del Mig (1.914 m)-Collet de Catllarí (1.864 m)-Rasa Xica (1.938 m)-Placeta dels Rasos (1.950 m)-Aparcament de la Creu del Cabrer (1.894 m)-Mirador dels Rasos.

En un dia molt agradable i solejat, com podeu veure al mapa, fem una doble volta circular en forma “similar” a un nº 8 per la part nord dels Rasos de Peguera.

Deixem el cotxe al gran aparcament de la Creu del Cabrer, a la part més alta de la carretera. Per evitar el tram de camí enquitranat i força desfet que hi ha per baixar de la placeta de la Creu de Cabrer cap a Peguera, nosaltres travessem pels prats herbats de l'antiga pista d'esquí de la Creu sempre en direcció a la Placeta dels Rasos. Encara queden moltes restes de les construccions i els cables de l'antiga estació.

A partir d'aquí anirem seguint una pista forestal que ens porta a la zona coneguda com Placeta dels Rasos. Un gran prat herbat amb una gran bassa d'aigua pel bestiar que, per aquesta època, encara no ha pujat a passar l’estiu. Aquí les vistes ja comencen a ser magnifiques en direcció a la Serra d'Ensija, amb la Gallina Pelada i la Creu de Ferro al fons.

Després d'assolir un petit collet, arribem a una altra gran bassa d'aigua. Aquí seguim per la pista de la dreta que, poc a poc, va augmentant el desnivell. Xino-xano i fent algunes llaçades pel mig del bosc, arribem als prats herbats dels Rasos de Dalt. Al bell mig veurem el cim dels Rasos de Dalt o Salabardar, amb 2.077 metres, coronat amb un gran màstil metàl·lic amb l'escut del quasi centenari Club d'Esquí Berguedà i amb una gran senyera que oneja amb alegria.

Descansem una estona al cim i després seguim camí pel corriol fressat, amb marques grogues, que baixa en direcció sud. El descens és ràpid i, en un no res, ja som a la part més baixa, a Les Collades, a 1.972 metres, amb una gran bòfia al centre del prat herbat.

Després enfilem la pista que baixa en direcció sud-oest i que travessant el bosc segueix paral·lel al Torrent de Les Canals de Catllarí. Seguim la pista herbada i, quan ja arribem de nou a l’antiga pista d’esquí de La Creu, en lloc de tornar a l’aparcament proper, decidim seguir caminat una estona més.

Aquí tanquem la primera circular i comencem la segona part del “8” que comentava.

Com deia, en lloc d’anar a l’aparcament, girem a la dreta, amb bones vistes a la Roca Gran de Ferrús. Seguim la pista herbada, travessem un filat pel bestiar i, a l’alçada del Collet de Catllarí, trobem un gran tancat pel bestiar d’estiu que deixarem per la nostra esquerra.

Travessem un prat verd, farcit de flors, i arribem a un abeurador amb tres dipòsits de pedra que el Tuc aprofita per remullar-se. Aquí enllacem amb una pista forestal que s’endinsa al bosc en direcció nord. A la primera cruïlla seguim per l’esquerra. Aquesta és la pista que, en ascens lleuger i molt progressiu, ens portarà a la Rasa Xica.

Aquesta pista, planera i molt agradable, corre paral·lela a la pista principal que baixa a l’antic poble de Peguera però, poc a poc comença a allunyar-se i al quilòmetre 1’6, aproximadament, dibuixa una corba a la dreta (en sentit est) per travessar la Rasa Xica. A la part més alta de la pista forestal empalmarem amb la pista que hem seguit aquest matí, però ara en sentit descendent fins les dues basses de la Placeta dels Rasos que ja coneixem.

Aquí ens aturem a descansar i dinar una mica. El dia s’ha anat ennuvolant i ha baixat la temperatura per un ventet lleuger, però persistent, així que busquen una zona a raser del vent, a la vessant de ponent de la Placeta.

Com encara no hi ha bestiar per la zona, el silenci i la pau són absoluts. Descansem i gaudim de l’entorn.

Després dels descans i amb les forces recuperades, tornem al camí, a l’altra banda de la bassa, i enfilem els últims metres de descens en direcció a les pistes d’esquí i a l’aparcament de la Creu del Cabrer.

Abans de marxar, encara ens acostem una estona al Mirador dels Rasos que tenim al sud, amb bones vistes al Berguedà i a Montserrat.

I, ara si, recollim el cotxe i cap a casa.

Una gran doble volta circular, curta i suau, però molt agraïda pels sentits. Realment val molt la pena, en qualsevol època de l'any.

Salut i bona caminada !