Putangirua Pinnacles [01/04/2017]

Ruta des del càmping dels Putangirua Pinnacles fins als Putangirua Pinnacles, passant pel llit del riu (Putangirua Stream) i observant les parets erosionades a l'anada, i pel mirador dels Pinnacles i la cresta de la muntanya a la tornada.
La ruta comença al càmping dels Putangirua Pinnacles, que està gestionat pel DOC (Department of Conservation) i disposa d'aigua i lavabos (compte amb els mosquits!). Al final del càmping, i a l'inici de la ruta, es pot trobar un cartell informatiu sobre la Putangirua Scenic Reserve, que també ofereix informació de la ruta. Iniciant el camí, doncs, sempre a la vora del riu, al cap de mig quilòmetre es troben uns cartells indicant les dues possibles opcions per arribar al mirador dels Putangirua Pinnacles: seguint el llit del riu, o pujant per la cresta de la muntanya. Es decideix continuar pel llit del riu, i tornar per l'altre camí, tot i que es podria fer perfectament al revés. El tram d'anada, doncs, continua seguint el curs del riu, i és força perdedor, tenint en compte que el riu s'ha trobat bastant sec i que és força ample, de manera que hi ha múltiples corriols que es poden seguir. Per aquest mateix motiu, és fàcil embardissar-se una mica, i és recomanable portar pantalons llargs, almenys durant aquest tram. Tot i això, la direcció del llit del riu és prou clara, i més o menys es va arribant al lloc desitjat. Pel camí s'han anat veient les parets escarpades plenes de replecs a causa de l'erosió, i també algunes columnes que sembla que s'hagin separat definitivament de la paret. Tenint en compte que se segueix el llit del riu, la vegetació és força abundant, sobretot d'una planta semblant al ginestó (si és que no ho és). Seguint en direcció als Pinnacles, el camí cada cop és més rocós i les columnes cada cop es van fent més evidents. És absolutament increïble contemplar com l'erosió ha format aquestes columnes de roca i pedra tan altes i dretes sense que s'ensorrin. Les formes que tenen, a més a més, són molt curioses. A mesura que el camí es va fent més estret, més i més columnes punxegudes van apareixent a banda i banda, i mirant enrere es pot observar com de tètric n'és el camí. Finalment, s'arriba en un punt on el camí ample s'acaba, i només es pot continuar seguint alguns dels corriols que s'endinsen cap a les columnes, que possiblement no fan més d'un metre d'ample. Com que no hi ha cap ruta clara ni indicada, i sabent que és perillós continuar per un terreny que pateix esllavissades constants (poden caure pedres força grosses de les columnes en constant erosió), es decideix fer marxa enrere.
Desfent part del camí, cal anar amb compte de no passar de llarg del desviament que porta cap al mirador, ja que queda força amagat. Cal estar atents abans d'arribar de nou al llit del riu, i fixar-se en un petit corriol entre les plantes que es desvia a la dreta; de fet, hi ha un marca taronja en forma de triangle clavada en un dels arbres, però és igualment difícil de veure si no s'hi para atenció. Un cop trobat el corriol, el camí comença a enfilar-se (uns 130 metres de desnivell en tan sols 400 metres de recorregut) i de seguida es poden obtenir les primeres vistes de les muntanyes i de l'estret de Cook. Finalment, i un cop a dalt de tot, s'arriba al mirador dels Putangirua Pinnacles, que permet observar des d'una posició privilegiada les columnes de formes impressionants. De fet, l'alçada a la qual es troba el mirador és exactament la mateixa alçada a la qual s'ha arribat en endinsar-se als Pinnacles (el final del camí ample), de manera que l'efecte visual que s'obté en observar les columnes permet veure-les en tota la seva extensió. Des del mateix mirador també es pot observar l'estret de Cook i part de l'Illa Sud, concretament el Mount Tapuaenuku (la muntanya més alta del nord-est de l'Illa Sud) i el Manakau (la muntanya que es troba a l'esquerra del Mount Tapuaenuku). Vigilant de no anar més enllà de la tanca que protegeix el mirador per no caure, tal com avisa un cartell, se segueix per la cresta de la muntanya tot iniciant el descens. Ara les vistes de l'estret de Cook i de les muntanyes de l'Illa Sud són força més clares. Finalment, s'arriba al mateix punt del camí d'anada on s'ha decidit continuar pel llit del riu, i es torna al càmping desfent el mateix camí.
Es tracta d'una ruta senzilla, i fàcil de seguir si s'està atent al mapa (sobretot el desviament per pujar al mirador). En algun punt del tram que segueix el llit del riu és possible que calgui embardissar-se una mica (depenent del corriol que s'esculli), però no té cap mena de complicació. La recompensa de poder observar les magnífiques formes de les columnes erosionades fa que valgui completament la pena fer aquesta ruta.