Puigsec

Aparcament de les Set Fonts

Gran aparcament situat al costat del parc de les Set Fonts i del Centre d'Informació de Sant Julià de Vilatorta. Al marge de l'aparcament trobareu plafons informatius amb el plànol de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona i les fites d'inici de diferents itineraris.

Bassa de Puigsec

Aquesta bassa de forma arrodonida es feia servir anteriorment com abeurador per al bestiar però resta sense utilitat ramadera avui en dia. A l'estar situada dalt d'un turó, només s'alimenta de l'aigua de la pluja, cosa que fa que en períodes estivals o de sequera el seu nivell baixi considerablement.

Les seves aigües s'eutrofitzen naturalment en èpoques de poques pluges agafant coloracions marrons i groguenques. Això és degut a que la biomassa que es genera quan la bassa és plena acaba saturant l'aigua de nutrients  en els períodes en els que té un nivell més baix.

La bassa manté però una important massa de boga i joncs utilitzada per diverses espècies d'amfibis com la granota comuna, la reineta, rèptils com la colobra escurçonera  i diverses espècies de macroinvertebrats que beuen de les seves aigües. Als voltants hi trobem roure, pollancres i esbarzers.

Bassa del Brudon

Aquesta bassa construïda amb pedra seca és una bona mostra de l'enginyeria del passat. La bassa s'acompanya de recs col·locats estratègicament a la seva conca de recepció que condueixen les aigües fins a la bassa. A la part posterior disposa d'una aixeta, ara obsoleta, que permetia la sortida controlada de l'aigua així com d'un petit abeurador pel bestiar.

Castell de Bellpuig

El castell o domus de Bellpuig es troba situat dins l'antic terme del castell de Sant Llorenç, més tard dit de Meda. També és conegut com a Casal de Bellpuig o Castell dels moros i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).

El lloc ja està citat l'any 927 en un document on parla de la venda d'uns terrenys del castell de Sant Llorenç a la parròquia de Sant Julià de Vilatorta. No hi ha gaires referències per a datar la construcció original, però l'aparell i estructura constructiva el situen entre els segles XI i XII, mentre que la volta i una reforma posterior dels murs s'haurien de datar als segles XII i XIII, amb diverses modificacions, reconstruccions i afegits més tardans.

El castell es va situar al turó, fent un fossat artificial que el separava de la resta del cim. A la torre inicial, de planta rectangular, d'un sol àmbit i, coberta per una volta de canó, es van afegir, en diferents fases constructives, una possible torre adossada a la part nord del castell, que probablement tenia unes dimensions similars a les de la domus original, així com d'altres estructures i murs annexes actualment difícils de reconèixer, escampats al voltant del turó.

El castell fou residència dels cavallers de Bellpuig que més tard es vincularen als Centelles pel casament d'Elisenda de Bellpuig amb un dels hereus de la família dels Centelles, Gilabert de Centelles, el qual es va convertir en el seu propietari. 

L'any 1303 Elisenda de Centelles va renovar el jurament i fidelitat al bisbe de Vic, segons el qual els Bellpuig tenien en feu el castell.

Amb el temps, els Centelles van vendre els terrenys del castell però en no reservar-se el dret de pas el nou senyor els hi va negar l'accés aspecte que va portar als Centelles a enderrocar el castell perquè d'altres no se n'aprofitessin. Posteriorment un incendi l'any 1.472 va acabar de malmetre el castell que no es va refer mai més. 

En l'actualitat, la construcció del dipòsit d'aigües va acabar de desfer una part important de l'assentament. 

Centre d'Informació de Sant Julià de Vilatorta

Al Centre d'Informació de Sant Julià de Vilatorta trobareu informació general de l'Espai Natural i del municipi. També trobareu l'exposició 'Els usos de l'aigua', que descriu les diferents propietats i usos dels recursos hídrics d'una manera interactiva. Aborda temàtiques tals com l'aigua com a hàbitat per a la fauna i flora, com a recurs per als conreus i pastures o com a font d'energia entre altres.

Ermita de Sant Roc

La capella de Sant Roc, situada davant de la casa de l'Albereda, es va començar a construir el 1783 i les obres daten del 1853. Aquesta petita ermita es va fer amb motiu de la promesa feta per invocar a Sant Roc contra una epidèmia de pesta que va ocasionar molts estralls al poble, d'acord amb l'esperit de religiositat de l'època. Més tard, aquesta capella va servir com a lloc d'hostatge i refugi de vianants.

Font d'en Pau

Aquest acollidor racó presidit per la font d'en Pau va ser acondicionat en memòria d'un veí de Sant Julià de Vilatorta.

Font de Puigsec

Aquesta font té la sort de comptar amb un raig prou generós en anys de pluges abundants. La humitat  recollida per les vessants del Torrent de Can Tramuntana s'escola per aquesta bonica font construïda en pedra. A ella s'hi adreçaven els habitants de Puigsec a recollir aigua.

Inici itinerari Castell de Bellpuig

La fita d'inici de l'itinerari es troba al costat de l'aparcament del parc de les Set Fonts, indicant la pista de sortida.

Parc de les Set Fonts

El Parc de les Set Fonts agafa el seu nom de la històrica font de set brocs que el presideix. Les aigües de les Set Fonts han estat sempre un dels atractius del poble de Sant Julià de Vilatorta i d'antic se li reconeixen propietats medicinals. Antigament al seu voltant hi havien safareigs on les dones del poble rentaven la roba mentre conversaven.

El parc de les Set Fonts va ser una de les importants obres d'urbanització de l'època de la República Catalana, conjuntament amb la planificació de la xarxa de clavegueram. El disseny del parc és obra de l'arquitecte Miquel Pallars, a qui es deu en gran part la fisonomia actual de Sant Julià de Vilatorta.

Vistes de Puigsec i Sant Julià de Vilatorta

Aquest punt de l'itinerari ens sorprèn amb unes magnífiques vistes de Sant Julià de Vilatorta i del mas de Puigsec.
Allargant  la vista a la nostra esquerra es distingeix el nucli urbà de Sant Julià de Vilatorta. En dies clars és possible veure, per sobre del poble, el serrat de Collgriell, situat a l'altre costat de la plana de Vic.
El mas de Puigsec el trobarem a dalt d'un turó a la nostra dreta, coronat per xiprers de gran alçada. Aquest mas és conegut des dels primers segles de la història del municipi. Al segle X, en plena Edat Mitjana i del feudalisme, era un mas agrícola depenent del castell de Meda i després del casal de Bellpuig.  El mas és una obra popular, però al segle XX es va reformar incorporant elements modernistes. Actualment aquesta edificació té un ús residencial dins una finca privada i no es pot visitar.

Al costat del mas es distingeix  l'ermita de San Ponç on es celebra  des del segle XVIII el tradicional aplec de San Ponç cada 1 de maig  i en el qual s'ofereix a tots els assistents un panet. Segons la tradició aquesta festa va deixar-se de celebrar a mitjans del segle passat però es va reprendre després de la mort d'un familiar de Puigsec i d'uns anys de males collites, que es van considerar un càstig diví per haver deixat d'oferir els panets.