Puigsacalm pels Ganxos Nous, des de Joanetes i fins al Coll de Bracons

Download

Trail photos

Photo ofPuigsacalm pels Ganxos Nous, des de Joanetes i fins al Coll de Bracons

Author

Stamen Miroslavov

with 1 trail buddy

2,443 65 1228

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 7.41 mi
Elevation gain: 4,167 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 2,418 ft
Max elevation: 5,002 ft
TrailRank: 51
Min elevation: 1,482 ft
Trail type: One Way

Time: 7 hours 48 minutes
Coordinates: 26331
Uploaded: November 14, 2021
Recorded: November 2021

1 Clap

near Joanetes, Catalunya (España)

Viewed 196 times, downloaded 6 times

Trail photos

Itinerary description

_______________________________________________________________________________________
Apunt: la ruta és moderada i no requereix d'una gran força i tècnica, però sí la suficient com per a poder pujar pels ganxos. Veure els detalls més avall. La resta de la ruta és senzilla.
_______________________________________________________________________________________

Ascensió al Puigsacalm pels Ganxos Nous, partint des de Joanetes i acabant en el Coll de Bracons

La idea de la ruta la va aportar el Pol quan estàvem buscant una cosa que fos prou senzilla per a què els companys de la coral s'iniciessin en el senderisme/muntanyisme. Alguns d'ells no havien fet mai una cosa semblant, i tot i que al final va resultar més difícil del que pensàvem (també en gran part perquè ens va acompanyar la gosseta Momo), va ser una bona sortida i tothom la va gaudir molt.

Cal dir que pujar el Puigsacalm [1514 m] també era una experiència nova per a mi (l'únic que l'havia fet era el Pol) i sempre se n'havia parlat molt bé d'aquest cim, així que ganes no em faltaven de descobrir nous paratges!
_______________________________________________________________________________________

ACCÉS:
S'agafa la C-37 des de Vic (des de la C-17) i es condueix fins al final, fins a una rotonda on l'autopista convergeix a la C-63. En aquest punt, s'ha de canviar a la C-152 cap al Nord durant uns pocs metres i ràpidament agafar la GIV-5273 en la primera ocasió a l'esquerra.
La GIV-5273 porta directament a Joanetes, on hi haurà diversos llocs per a aparcar.

Atenció perquè el camí a vegades es pot marcar per una via secundària tot just a la dreta en sortir del túnel llarg de Bracons, però aquella via sol estar tancada!

Per a la tornada, es pot deixar un cotxe preparat en la Collada dels Bracons, accessible des de Joanetes seguint al llarg de la mateixa GIV-5273. En el nostre cas, els nostres conductors van baixar corrents fins a Joanetes per a buscar els cotxes i ens van venir a buscar en la Collada.
_______________________________________________________________________________________

ORIENTACIÓ:
Per aquesta ruta he fet servir el mapa de Puigsacalm - Bellmunt d'Alpina 25. El trajecte sencer està cobert pel mapa.
_______________________________________________________________________________________

RUTA:
Consultar els waypoints per a més informació.

Partim de Joanetes i busquem el camí cap a Santa Magdalena. Passem per Puig Sadevesa, el Puig del Soi i arribem a la Canal Fosca. Aquí la verticalitat s'accentua molt , i especialment més encara quan agafem l'ascens pels Ganxos Nous. Tot és relliscós, per les últimes pluges i n'hem de tenir especial compte en l'hora de posar els peus sobre els ganxos metàl·lics.

Un cop superats el ganxos, ascendim uns metres més o sortim en un mirador, el qual ve a ser el Bolet. En baixem i prosseguim per l'altra banda, fins que desemboquem en el Quintà de Santa Magdalena. Allà, al costat, trobem a Santa Magdalena del Mont (on hi ha el refugi lliure Emili Triadú) i on també aprofitem per dinar.

Continuem vers el Sud-Oest, pel Coll de Joanetes, on agafem la següent pujada. No triguem gaire en ascendir al Puig dels Llops [1486 m] i després carenegem fins al Puigsacalm [1514 m], l'objectiu principal de la ruta.

Per baixar, en comptes de tornar pel mateix lloc, seguim fent careneig cap al Sud-Oest. Baixem al Collet dels Clivillers i anem descendint suaument fins a la Collada Fonda, tot seguit per a fer cim al Tosell Gros i al Tosell Petit. Ara sí, agafem el descens definitiu, passant per uns quants passos equipats amb cadenes, que simplifiquen molt la baixada.

En el darrer tros, confluïm amb el GR-151.1 i ràpidament baixem a la Collada dels Bracons, on esperem una estona fins que ens vénen a buscar els conductors.
_______________________________________________________________________________________

TEMPS:

Joanetes: 10:12
Puig del Soi: 11:35
Inici Canal Fosca: 12:18
Ganxos nous: 12:31
El Bolet: 12:54
Quintà de Santa Magdalena: 13:16
Santa Magdalena del Mont: 13:22 i dinem fins les 13:53.
Font de Santa Magdalena: 14:00
Coll de Joanetes: 14:05
Puig dels Llops: 14:57
Puigsacalm: 15:19
Farmaciola: 15:37
Collet dels Clivillers: 15:42
Puig Tosell Gros: 16:18
Pas equipat: 16:34
Collada de Bracons: 17:31

_______________________________________________________________________________________

METEO:
Cel força ennuvolat durant tot el dia i una humitat altíssima. Sol poc visible durant el matí i gens durant la tarda. Probabilitats de caure alguna gota i restes de pluja molt visibles dels darrers dies.
A la tarda, condensació màxima i molta boira baixa.
_______________________________________________________________________________________

MATERIAL:
Botes impermeables i que no rellisquin. Roba d'abric, sobretot protecció contra el vent - en les alçades es nota bastant. Molt recomanable portar guants i buff - en vam notar la necessitat sense dubte. Els guants també poden ajudar força en els passos de ganxos i de cadenes.

No calen bastons donat que el trajecte no és llarg, i a més s'han de fer força grimpades i desgrimpades.
_______________________________________________________________________________________

AIGUA:
Sol ser suficient amb només portar-ne 1L per persona, l'excursió és curta i no demana tant de líquid.

A mig camí, hi ha la Font de Santa Magdalena, molt a prop de Santa Magdalena del Mont.
_______________________________________________________________________________________

MOTXILLA:
Pes inicial: força lleuger, potser 4-5kg repartits entre roba, menjar i aigua.

Waypoints

Joanetes

Deixem el cotxe en un dels carrers principals de Joanetes, a prop de l'església. Ha sigut una sorpresa absoluta quan hem descobert que en aquesta ruta ens acompanyarà la gosseta Momo - mai no ens ha passat això, serà tota una experiència!

El segon cotxe no triga en aparèixer i ja hi som, llestos per començar! Ens trobem excitats d'inaugurar aquesta primera sortida amb els membres de la coral The New Zombis.

Abandonem el poble pel seu costat Oest i mirem d'agafar el camí cap a Santa Magdalena. Ull, perquè hi ha dos camins - el primer fa una volta moooolt gran i puja a Santa Magdalena per darrere, mentre que el segon camí, el qual ens interessa a nosaltres, és el que va directe, fent l'ascens pels Ganxos Nous.

Puig del Soi [1023 m]

El primer tram discorre molt tranquil. El pendent és sempre suau, i tot i que no sempre veiem marques o fites, el sender roman clar - tan sols l'hem de perseguir bosc amunt. En algun moment passem pel Puig Sadevesa i algun moment més tard arribem al Puig del Soi [1023 m], des d'on ja es despleguen unes vistes a la Garrotxa molt boniques. Des d'aquí observem els preciosos vermells de la tardor amb gran vehemència.

Anem a un ritme suau, fent múltiples descansos i simplement gaudint de la companyia mútua. La Momo també n'està gaudint el passeig en gran mesura - corre i corre, fent com a mínim el triple del que caminem nosaltres.

Inici Canal Fosca

Sense agafar cap desviació, prosseguim amunt i directe al Nord-Oest. El terreny es posa més i més empinat, cada cop més, tant que quan arribem a la Canal Fosca hem de grimpar en algunes parts i tot. Res de complicat, però. La canal, sí és una canal propera - com si d'un passadís llarg es tractés, s'enfila amunt coberta de roques. I també n'és de fosca - el gruix dels arbres li fa un to molt encantador. Anem amunt amb cautela, fent compte de no relliscar ni de tirar pedres avall.

Ganxos nous

Amunt per la canal, per fi arribem als Ganxos Nous! És fàcilment reconeixible, ja que el camí acaba en una paret, d'un surt una escalinata de reixes metàl·liques que es perd amunt, bordejant la paret. No cal tenir una força extraordinària per enfilar-s'hi pels ganxos, no obstant sí cal tenir compte de no relliscar, especialment perquè ha plogut recentment i tot es troba mullat.

Sobre la paret hi ha una sèrie de cables i ferros, per a més seguretat - can bé per si algú vol pujar-hi amb un dissipador.

La part més divertida per a nosaltres ve a ser quan hem de pujar a la Momo, ja que ella no pot fer-ho sola. Per aconseguir-ho, buidem una de les motxilles i la col·loquem endins, de manera que la nostra companya Brave la pugui portar en l'esquena, com si d'un nadó es tractés :) La gosseta Momo es queda impressionadíssima, però aconseguim ascendir tot sense cap incidència.

El Bolet

Abans dels darrers ganxos, tot just després d'una canal molt estreta, arribem a un collet i d'allà tenim espai per pujar a la dreta, a una mena d'agulla que té un mirador molt xulo. Sembla ser que es tracta del Bolet (o Barret), i tot i que tot es troba immers en la boira, ha valgut la pena enfilar-s'hi aquí.

Quintà de Santa Magdalena

Baixem de l'agulla i seguim per l'altra banda, on queden uns darrers ganxos per a salvar. Un cop superat, fem pas sobre un sender normal fins que arribem a un lloc molt i molt obert i ample. Allà hi ha una porta que s'ha de travessar i un cartell que ens indica que anem bé. Això ja és el Quintà de Santa Magdalena i l'ermita es veu turó avall, a un parell de centenars de metres. Aprofitem per gaudir i quedar-nos a gust amb aquest espai extens i obert.

Photo ofSanta Magdalena del Mont / Refugi Emili Triadú

Santa Magdalena del Mont / Refugi Emili Triadú

Ràpidament baixem a l'ermita de Santa Magdalena del Mont. En la seva cantonada esquerra es troba el refugi lliure d'Emili Triadú. La construcció sencera és de pedra i es transpira un fred resguardat des de fa desenes d'anys. Entrem en el petit cubicle resguardat i aprofitem per dinar d'entrepans. Bé, o semblants - jo en portava trossos de pizza. En Pol reparteix alegrement talls d'embotit italià, mentre explica històries d'excursions passades que han tingut lloc per aquí.

Font de Santa Magdalena

Abandonem el refugi i l'ermita, tot sortejant una vaca valenta que se'ns ha col·locat al costat de la porta. Agafem l'amplíssima senda que va al Sud-Oest, cap a on es veuen els pics alts de la serralada. Passats uns pocs metres, ens trobem amb un cartell (poc visible) que assenyala la Font de Santa Magdalena. La font es troba avall a la dreta del camí, i funciona perfectament.

Coll de Joanetes

Prosseguim al Sud-Oest i en pocs minuts arribem al Coll de Joanetes [1292 m]. Hi ha un post amb múltiples senyals - per aquí divergeixen una multitud de recorreguts. Per nosaltres és fàcil - simplement anem cap al Puigsacalm.

No obstant, jo i en Pol deixem les coses un moment i anem a comprovar el camí dels Ganxos Vells, el qual també passa per aquí - volem saber com d'òptim serà per a la tornada. Baixem diverses desenes de metres i trobem que s'ha de desgrimpar massa, i que a més tot està enfangat i mullat i pot ser molt fàcil relliscar. Per tant, decidim que no tornarem per aquí, sinó que farem la volta gran per la Collada dels Bracons.

Puig dels Llops [1486 m]

Un cop hem fet la decisió, posem el turbo i agafem els altres amb facilitat. Ara queda un sender força suau i molt senzill de seguir. En un tres i no res ens plantem en el collet per sota del Puig dels Llops. El cim es troba submergit en un mar de boira, i de tant en tant es deixa entreveure, com si fos una casa de bruixes mística, perillosa i captivadora.

Fem el cim sense vistes, ben abrigadets del fred i de l'aire humit. No ens hi estem gaire gaire estona.

Puigsacalm [1514 m]

Tornem al sender i ara tenim una àmplia carena a seguir. Amb zero problemàtiques i amb molta tranquil·litat, arribem al piló que marca el cim del Puigsacalm. Segueix fent fred, però aquí sí que ens hi quedem una estona, compartint unes bones galetes de xocolata. Jo aprofito i m'hi pujo a dalt del piló, seguint la meva tradició. La Momo encara té energies per seguir corrent cap aquí i cap allà.

Farmaciola

Baixem del Puigsacalm cap a l'Oest i tot seguit ens trobem en un petit collet entre els dos Puigsacalms (el principal i el Xic). Per la nostra grata sorpresa ens trobem una farmaciola de bosc, tot plena d'estris i materials de primers auxilis. Per sort no en necessitem ara mateix, però això pot ser molt útil!

Al costat, un pessebre bonic i curiós.

Collet dels Clivillers

Seguim a l'Oest i baixem corrents, trepitjant de ple la fullaraca taronja tardorenca - què divertit és!! En un tres i no res ens trobem en el Collet de Clivillers, on deixem el bosc i ens posem a seguir una pista de terra al descobert (Camí de la Font Tornadissa), tot cap al Sud-Oest.

Puig Tosell Gros [1462 m]

Passada una bona estona, el camí torna a posar-se boscós i més cobert, mentre el sender es va estrenyent més i més. Hem anat gairebé en pla, descendint fins els 1408 metres (Collada Fonda), quan el sender es perd per un moment. Més avall veiem una pista ampla, però aquesta fa una volta gran, així que no la seguim.

El tornem a trobar a prop, creuant camp a través, de pujada, de molta pujada! El terreny es torna molt vertical en un instant i el camí és molt terrós, és d'aquestes pujades que has de posar bé els peus. Així, ascendim uns 60 metres d'una tirada, totalment inesperat, i fem cim al Tosell Gros, on hi trobem una bossa amb tanca i un pessebre força força peculiar. Aquesta sí és la darrera pujada del dia.

Pas equipat

Tal com ha sigut la pujada, la baixada també ve a ser empinadeta. En Pol va fent el mico, balancejant-se entre les branques dels arbres, mentre que els altres anem fent slalom entre les fulles caigudes.

No gaire més tard, ens trobem amb un bonic mirador, i al seu costat un pas equipat amb cadenes - és per on hem de baixar. Havent-hi les cadenes tot resulta molt segur i baixem sense dificultats, fins i tot carregant a la Momo en braços.

Un cop avall de les cadenes, en Pol i en JM agafen la davantera i se'n van corrents a buscar els cotxes - així els portaran en la Collada dels Bracons al més aviat possible.

Collada de Bracons

El camí que resta és molt senzill - ja no hi ha cap pas equipat, ni cap baixada forta - anem seguint el sender i anem perdent alçada progressivament. En un moment donat, ens unim al GR-151.1, tot i que tampoc hi ha cap senyal en aquell lloc. Seguim i al cap d'una petita estona desemboquem en la Collada de Bracons, per damunt de la carretera, veient la corba completa. Aquí tan sols hem de fer una darrera desgrimpada i ja està!

Seiem a esperar els conductors en uns troncs enormes a prop de la collada. No veiem oportú seguir la carretera per tal de trobar-los abans, ja que s'està fent fosc i sense frontals no és gaire bona idea. Al final, en menys de mitja hora més tard arriben - ja podem tornar a casa.

Comments

You can add a comment or review this trail