Puigbó i Puig Andreu

Fora dels camins més transitats de l’Obac, hi ha petites raconades amb vestigis de temps i formes de vida molt diferents a les que estem avui acostumats.

Aparquem a Coll d’Estenalles al quilòmetre 14,7 de la carretera BV-1221 entre Terrassa i Talamanca. Sortim del gran aparcament pel seu extrem sud [865 m] prenent el sender que puja directe a la pista de La Mata que prenem a mà esquerra per tot seguit sortir a la dreta per una petita escala que duu a la bassa de La Mata [5 min; 914 m].
Rodegem la bassa i prenem el sender dels miradors (GR 5) en direcció SSE. Pugem cap al turonet on hi ha la capella del mas de La Mata, dedicada a Sant Jaume, que deixem a l’esquerra i seguim en suau baixada cap al marcat coll de la Garganta [17 min; 898 m] on deixem, a mà dreta, el sender cap al torrent de la Fontfreda i, a mà esquerra, els que duen cap a la carretera de Talamanca.

Continuem pel camí principal, amunt i girant a la dreta, per la carena dels Castanyers. Quan el camí planeja prenem un sender a mà dreta que ens duu a la carena [22 min; 922 m], des d’una codina gaudim d’amples perspectives sobre el turó de Fontfreda i cap a Mura abans de davallar de nou al camí principal uns metres més enllà del punt on s’ha desprès el GR-5. Seguim per l’ampla pista cap al NO i seguidament a l’O. Abans que acabi de completar l’ample arc cap al sud prenem un senderó que baixa a la dreta i en uns dos-cents metres ens duu al cami Ral de Mura i Rocafort (senyal) [34 min; 912 m] per on continuem (dreta, N). Avancem en suau baixada, per un bosquet la dreta de la carena fins una bifurcació [53 min; 812 m] on prenem la branca de l’esquerra, creuem la carena davant del Turó dels Ducs i continuem en direcció NO pel Camí Ral de Rocafort, que descriu un arc a l’esquerra cap al Puigbó, primer dels dos cims de la jornada.
Arribem als peus de la roca caminant pel bosc i, en sortir del bosc [1h 5 min; 742 m], deixem el Cami Ral cap a l’esquerra, superem el darrer obstacle amb una grimpadeta (amb prou feines un II) i arribem al petit cim del Puigbó [1h 10 min; 763 m ].

Retornem al Camí Ral sobre les nostres passes i seguim endavant vorejant el Puigbó pel nord, a peu de cinglera. Baixem en graonades fins una cruïlla, a l’esquerra arrenca un camí (fites de pedra) que baixa pel Sot de l’Ajaguda cap al Sot de l’Infern. Nosaltres hi arribarem per un altra banda.
Enfront nostre s’aixeca el Puig Andreu, una estreta penya encinglerada i orientada de NE a SO a la que es pot accedir pels dos extrems tot i que la grimpada pel cantó que mira a nord és força més curta i menys exposada de manera que pujarem i baixarem per aquí. El nostre camí s’obre en dues branques, prenem la branca de la dreta que s’aixeca en un parell de llaçades fins un replà intermedi amb un petit collet des d'on, a la dreta, amb una mica d’ajuda de les mans, arribarem al cim [1h 25 min; 743 m].

Des del Puig Andreu gaudim de vistes cap al Sot de l’Infern, capçalera de la Riera de la Santa Creu i, enlairat sobre el sot, el roc de Malpàs i més enllà, la carena del Cami Ral de Terrassa a Manresa i Montserrat. A l’est, Manresa amb la plana bagenca i la muntanya de sal de Sallent. Les vistes cap al nord queden força limitades per les muntanyes com el Montcau.
Desgrimpem fins al collet i continuem girant a mà dreta per un replà a peu de la paret de llevant. Passem sota la punta sud i girem sota la cinglera de ponent que ens amaga una sorpresa, la balma de Puig-Andreu, un antic corral troglodític [1h 30 min; 728 m].
Reprenem la caminada pel sender que baixa al sud del penyal, avall i a la dreta, seguint les fites de pedra, si optèssim pel sender que tenim avall a l’esquerra acabariem al mateix punt doncs fa un gran arc sota un ressalt de la base del puig per dirigir-se a ponent.
Creuem un collet i en enfilem uns metres fins a guanyar la pista de Matarrodona [1h 40 min; 671 m].

Prenem la pista a l’esquerra (S) que en un trajecte sinuós ens baixa fins al sot de l’infern [1 h 50 min; 575 m]. És una zona molt alterada per torrentades, tales i altres treballs forestals. La pista havia estat encimentada i, segur, havia viscut èpoques millors.
Arribem a la fondalada, la pista creua el torrent en una zona amb boniques formes erosives, seguint la pista uns metres enllà, als plànols hi ha la font del Til.ler o del Plàtan tot i que ni til.ler, ni plàtans, ni font. La font deu ser colgada per la vegetació.
Continuem per dins del torrent del sot de l’infern, aigües amunt (ENE), salvem un parell de blocs de roca i un tram ben estret fins arribar a les envistes d’un eixamplament de la llera a la unió del sot de l’infern i el sot de l’ajaguda i on arriba el camí que hem deixat abans del Puig Andreu. Uns metres abans, però, prenem un corriol a mà dreta (SSE, fita de pedra) [1h 54 min; 593 m] que s’enfila decididament pel bosc.

Passem pel curiós paratge dels Pins Cargolats. El nom fa justícia al que trobareu i us sorprendrà. Tot i que en alguna ressenya parla de capricis de la natura i que podem imaginar a un arbre caigut o una roca despresa com els causants dels primers arbres cargolats, la concentració en tant poc espai i les formes tan atrevides d’algunes fan evident l’acció de l’home. Algú, fins i tot, els ha posat nom https://bit.ly/PinsC.

Sortim del bosc i continuem per una àmplia codina, un clap de bosc i una codina encara més gran, l’Era dels Enrics [2h 21 min; 785 m] on reben per la dreta el camí que ve de Puigdoure i Malpàs. El camí continua cap a SE fins a una cruïlla on girem a la dreta, en forta pujada, creuem la pista nova de la Cort Fosca i arribem al Coll de Boix [2h 40 min; 881 m], gran cruïlla de camins.

Baixem de l’altra banda del coll, cap al NE, una pedra pintada de blau ens indica el camí a seguir. Entrem en un clap de bosc i creuem un torrent sec, aviat trobarem marques blanc i vermell del GR 5 que seguirem. Passat el torrent avancem mantenint alçada, ara pel bosc, ara per codines, fins enllaçar amb una ample pista, el camí dels miradors [2h 33 min; 903 m]. Hem tancat el cercle. Des d’aquí, seguim les fites de GR cap al coll de la Garganta [2h 41 min; 900 m], bassa de La Mata [2h 51 min; 914 m] i l’aparcament de coll d’Estenalles, on acaba el nostre itinerari [2h 56 min; 862 m].