Puig Neulos 100 cims

Més informació a "Veure més" i a https://reptesmuntanyencs.cat/puig-neulos-2/

Sortim de l'aparcament i ens dirigim a la gîte d'etap de coll de l'Ullat per superar-la per sota de la seva terrassa i així agafar el GR-10 en planer, en direcció al coll del Rat. Anem seguint sempre els senyals de pintura, en perfecte estat i magnífica senyalització, fins a un punt en el qual deixem aquest GR i ens desviem a l'esquerra, abandonant la tranquil·litat dels senyals i iniciant una suau pujada, en sentit est al començament i de mica en mica girant cap al sud, fins que arribem al coll de Pal i el puig de les Colladetes. Aquí ja ens trobem en terreny fronterer, marcat per un filat. El seguirem per la nostre esquerra, enfilant-nos per dins d'un bonic bosc que en cas de sol ens serà de molta ajuda. Quan el camí es suavitza sortim del bosc i ens trobem de cares amb el roc dels Tres Termes i amb l'objectiu del dia a la vista, el Puig Neulós i les seves antenes. Lo normal és flanquejar el roc per la seva vessant francesa, però també es pot pujar a sobre i baixar per l'altra banda saltant roques. Com més us agradi. El cas és que així s'arriba al coll del Pou. Ens desviem 5 minuts del camí francès i entrem a terreny sota administració espanyola per visitar un pou de neu restaurat, al qual es pot entrar i visitar el seu interior. És interessant. Per reprendre el camí es pot desfer camí fins el coll del pou de nou, o per el contrari endinsar-se entre les falgueres per localitzar un corriol que ens porta de nou al filat, el qual hem de seguir per arribar al cim, normalment ventat, del Puig Neulós. Si la boira ho permet (jo he estat tres vegades i las tres ha regnat aquest fenomen) les vistes son excel·lents a totes bandes. El retorn o enfoquem agafant la segona pista que trobem estant al peu de la porta que tanca el pas a les instal·lacions del cim. Aquesta pista, que ràpid esdevé sender, porta senyals de pintura groga, que seguirem sempre, fins acabar sortint de nou a una altra pista, apta per a vehicles. Girem a l'esquerra i comencem un agradable descens per pista en perfectes condicions. Però tot lo bo s'acaba...Si volem. Podem seguir per la pista fins al final del recorregut, però nosaltres, per així no faltar al nostre costum, vam complicar la caminada i vam deixar la pista per endinsar-nos al bosc i, per corriol no molt clar, vam anar a seguir un camí que ens havia de portar a trobar una pista a l'acabament del Roc Planer. Vam fer bé fins arribar a una cabana de fusta que algú fa servir per fer festes, pel que sembla per les moltes ampolles de vidre escampades pel terreny. Però no vam saber trobar la continuació del camí. Bé, tampoc vam perdre molt de temps buscant. Vam decidir fer un flanqueig descendent, sense camí clar, en direcció a la font del Pou. Finalment vam trobar una vella traça que ens va portar, sense ensurts, a la pista que havíem pensat que trobaríem més fàcilment. Ja incorporats a aquesta, el trànsit fins l'aparcament va ser plàcid i sense entrebancs, per un preciós bosc de pins altíssims.
Nota final.
Penso que per fer aquest recorregut cal saber fer servir un aparell GPS. En cas contrari, s'ha de tenir un suficient sentit de l'orientació i saber fer servir un mapa i una brúixola. Ho dic perquè la part que s'ha de recórrer sense camí pot resultar dificultosa, tot i que el bosc és suficientment net com per permetre transitar per diferents espais. Nosaltres, des de la cabana en la que vam perdre el camí, vam optar per fer el descens en flanqueig, però penso que si es fa directe a la vora de la paret rocosa, s'ha d'arribar igualment a la pista.
Salut i bona caminada.