Puig de Ses Vinyes

La Ruta d’avui catalogada com a molt difícil es degut al darrer tram abans d’assolir el cim del Puig de Ses Vinyes i alguns trams de la cresta que son molt aeris. Sempre pensant en que algú que tingui vertigen ho pot passar malament.
Deixem el cotxe a la carretera Ma-10. Tenim l’esplanada – parking de Cuber o com varem fer nosaltres a un revolt que hi ha al km 35 entre la Base aèria i Cuber.
Al Km 35,2 deixem l’asfalt i comença la pujada. La idea es anar a cercar el camí de Turixant per no començar a fer cresta de tot d’una. Aquesta part inicial pot ser una mica confusa però sense majors complicacions.
Una vegada trobat el camí que va cap el Coll de Ses Vinyes la caminada es a peu plà, amb unes vistes espectaculars del Puig Major, es Pa de Figa, Sa cadireta de la Reina, l’Agulla del Fràre a ma dreta i a la part esquerra mes a prop de nosaltres la serra de Turixant coronada per el Puig de Ses Vinyes. Aquest nom li ve del temps en que abans del pantà del Gorg Blau hi havia un pla a on es conreava la vinya, d’aquí el seu nom actual del Puig de Ses Vinyes.
Passem una barrera amb botador i seguirem pel mateix camí fins arribar-hi a un segon botador. Aquí començarem a girar cap a la dreta amb l’intenció d’aprofitar un collet de la serralada i d’aquesta manera fer cim a la cota 961. Abans passarem a la vora d’una roca foradada a on he aprofitat per emmarcar a la foto, el nostre destí.
També podem pujar a la cresta de tot d’una que deixem l’asfalt, de forma més abrupta. Però amb aquesta manera nostra (segur no ho hem inventat nosaltres) la pujada es més senzilla, còmoda, ràpida i ens ajuda a acabar de despertar-nos.
Una vegada a la cresta, el camí es complica, ja que hi ha trams molt volats amb impressionants vistes de l’illa i els dos pantans a sota. Avui bufa el vent i al febrer es molt fred sobre tot quan finalment queda el matí ennuvolat.
La cresta es compon per una sèrie de cims sense nom que assolirem un rere l’altre, com si d’una muntanya russa es tractes. En front nostra majestuós el Puig de Ses Vinyes.
La darrera ascensió es la mes complicada, ja que si seguim fent cresta, al darrer tram s’han de fer servir les mans per fer una escalada d’uns 6-7 mt. El nivell crec que es un III, tal vegada una corda ajudarà als que no es sentin còmodes. Aquest tram darrer es molt aeri el que fa que sigui més complicada l’escalada per aquells poc acostumats.
Hi ha la possibilitat quan estem al darrer collet abans de començar a pujar el Puig de Ses Vinyes i es la de desplaçar-nos (no hi ha camí ni fites) cap a l’esquerra per cercar el camí de davallada sense perdre molta alçada i afrontar la pujada per la cara Nord. El camí de baixa es més “senzill” si ve hi ha trams de rosseguera cosa que pot fer-nos llenegar.
El cim es espectacular. Es punxegut i podem veure quasi tocar el macís del Puig Major, a l’altre banda de la cresta que hem fet tenim el Tossal Verd, Sa Rateta, Na Franquesa i l’Ofre. Els dos pantans als nostres peus.
La davallada es una mica inestable ja que passem trams de rosseguera. Aviat agafem el camí de Turixant i cap el coll de ses Vinyes. Com el camí es fàcil i pla arribarem prest a la carretera.