Puig de Popa - Turó de la Cabra - Les Torretes - Calella

Panoràmica

Font de Sant Quirze

Situada a pocs metres de la Riera de Capaspre, al lloc on se suposa que hi havia hagut l’ermita de Sant Quirze, avui desapareguda, a uns 30 metres d’alçada.

Recta

Panoràmica

Riera de Calella o Capaspre

Riera de Capaspre o de Calella. És la riera principal del terme municipal de Calella, donat que agafa les aigües de tota la vall i de multitud de torrents i petites torrenteres. Aboca les aigües a la mar Mediterrània i separa la Platja de Garbí i la Platja Gran. El 25 d’agost de 2006 una rierada va arrossegar i aixafar més de 30 cotxes i 4 vehicles van anar a parar a la mar. En 20 minuts van caure 37 litres d’aigua.

Viaducte autopista Girona

Ranco Bonanza

Llengua de bou

Planta herbàcia biennal, de la família de les boraginàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, híspida, de fulles lanceolades i de flors blaves o violàcies en inflorescències espiciformes o paniculars.

Canyissars

Panoràmica

Panoràmica

Cua de Ca

La cua de ca, coa de ca, cua de conill, cua de llebre, cua de rata, moixets, moixos o mussi-mussi (Lagurus ovatus) és l'única espècie en el gènere de plantes amb flors Lagurus. És un membre de la família de les gramínies i és originària de la regió mediterrània del sud d'Europa i naturalitzat en un altre lloc. També es cultiva com a planta ornamental per les seves atractives panícules de flors. És una planta anual d'un mig metre d'alçada, amb fulles nombroses i curtes d'un verd pàl·lid i, capítols ovals verds, tornant-se cap a un color grogós a mesura que maduren, durant l'estiu. Les arestes mesuren 8–20 mm. Les fulles són lleugerament pubescents. Les panícules mesuren 1–7 x 0,5–2 cm. Les espigues mesuren 7–10 mm. Les tiges creixen erectes fins a 60 cm. El seu nombre cromosòmic és (2n=14). Originària de la Mediterrània.

Calella

Calella vol dir ‘caleta, cala petita’ (-ella és un sufix de derivació que té valor diminutiu, de la mateixa manera que «portella» vol dir ‘porta petita’)— que hi ha ben bé sota del promontori del far, allí on hi ha un corriol que passa per sota de la carretera i de la via i que va a parar a mar. Allí hi ha una deu d’aigua que brolla tot l’any. Sens dubte era el lloc on, durant l’edat mitjana, els habitants dels masos, que eren a la zona de la muntanya, anaven a recollir aigua per beure i tenien accés a la platja. La documentació més antiga recollida per Coromines demostra que l’any 1188 el nom encara era percebut com a nom comú: «sa calella». És singular l’ús medieval de l’article salat: sa calella ‘la caleta’. El 1212 ja hi trobem un nom propi: rupibus de Calella ‘les roques de Calella’. Hem passat d’un apel·latiu genèric a un nom de lloc: el del nostre poble, Calella. La gent de Calella sempre ha anomenat aquell indret «les Roques». I es distingia de «la Roca Grossa», que és més cap a Sant Pol.

Puig de Popa

El Puig de Popa és una muntanya de 209 metres que es troba al municipi de Calella, a la comarca del Maresme. Era un referent clau per a la navegació, ja que la seva forma destaca quan l’observes des del mar. Des dels blocs de roca filoniana blanca que hi ha al cim, podreu gaudir d’una magnífica vista de tota la plana del litoral, des de Calella a Malgrat de Mar

Font d'en Decai

La Font d'en Decai es troba situada a prop del Puig de Popa i Turó de Golinons. No raja a data d’avui.

Torre guaita ?

Turó de la Cabra

Panoràmica

Pi pinyer

És una espècie de pi de la família de les pinàcies caracteritzat per tenir la llavor comestible, el pinyó. És originari de la regió mediterrània. Arbre de fins a 30 metres d'alçada, tronc amb l'escorça d'un marró rogenc molt gruixuda, capçada en forma de para-sol. Fulles de fins a 20 cm de llarg, agrupades de dues en dues com la resta de pins autòctons. Floreix de març a maig produint pinyes ovoides de fins a 15x10 cm amb pinyons d'15 a 20 mm. Les pinyes maduren a la tardor del tercer any, els altres pins ho fan en dos

Panoràmica

Panoràmica

Hípica

Intersecció

Turó del Capaspre

Ruïnes

Far Calella

Sens dubte el símbol per excel·lència de Calella, protegit i declarat BCIL. Situat al cim d’un promontori d’uns 50 metres d’altitud, al lloc on ara hi ha el far, hi havia hagut una antiga torre de guaita i defensa, artillada, que vigilava i protegia les costes dels perills dels atacs dels pirates algerians. Es va inaugurar el dia 15 de desembre de 1859. En un principi, la llanterna fou alimentada amb oli a pressió i, més tard, el combustible fou substituït per parafina i petroli. L’any 1927, fou electrificat, l’aparell òptic fou millorat i es canvià per un altre procedent de les illes Medes, avui dia encara en servei amb petites modificacions. Avui, la llum del far assoleix una distància d’unes 35 milles i és conegut a les cartes de navegació per les seves llampades, 3 i 2, cada 30 segons.

Sant pol de mar

Les Torretes

Les torretes, o torres òptiques, foren construïdes pel servei de transmissions com a telègrafs òptics. Funcionaven per mitjà d'un sistema de senyals. La primera fou edificada l'any 1848, i era servida per un destacament de tropa; la segona fou bastida l'any 1857, i era utilitzada per funcionaris paisans, però amb prou feines va entrar en funcionament, perquè el 1861 arribava el tren de vapor a Calella. Les torretes, en complet abandó, exposades a les inclemències de la natura i a la falta de civisme, han acabat en estat de ruïna. El 25 de maig de 1988 van ser incorporades al Pla Especial de Protecció i Conservació del Patrimoni Artístic de Calella 24/02/1982). Darrerament han estat restaurades i apuntalades per afermar-ne les restes.

Les Torretes

L’any 1857 es va aixecar una torre de telegrafia òptica d’ús civil, tot just al costat de la torre militar. Portava el número 214 de la línia que anava de Montjuïc a La Jonquera i s’anomenava “Estació de la Patona”, en prendre el nom de l’indret damunt del qual s’edificà la torre. Les torres constaven de dues plantes comunicades per una escala de cargol. L’accés a l’observatori de la planta superior estava prohibit a totes les persones alienes a la guarnició, incloent-hi les famílies dels torrers. L’interior era auster i el mobiliari. El període operatiu de la telegrafia òptica va ser breu a causa de dos factors: d’una banda, l’arribada del ferrocarril; de l’altra, l’ús del telègraf elèctric, que en un període de certa estabilitat política, i amb motiu de la inauguració de la primera línia entre Madrid i Irún l’any 1854, garantia el funcionament sense haver de témer accions de sabotatge. És per això que, a causa dels avantatges del ferrocarril i el telègraf pel que fa a la seguretat i velocitat de les comunicacions, les torres de telegrafia òptica van deixar d’operar l’any

Pont de la Platja de les Roques

Panoràmica

Font