Puig de l'Àliga (100 cim)

Puig de l'Àliga i Puig de Curull
28 Nov 2018

Itinerari circular que transita per senders sense entrebancs (llevat de dues simples grimpadetes als peus de cada un dels cims), per a pujar dues elevacions de la serra de Curull, pertanyent al municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), el puig de les Àligues o puig de l’Àliga (segons indica la cartografia del I.C.G.C.) de 1.344 mts. d’alçada i el puig de Curull, de 1.314 mts. (que no consta com a tal a l’esmentada cartografia, que l’identifica amb l’anomenat cim de Curull, més a l’est, màxima cota de la serra, però sí a la de l’editorial Alpina).
Iniciem la caminada al poble de Vidrà, concretament a la carretera de Ciuret i Sant Privat d’en Bas, al davant del gran roure de la Creu de l'Arç, en direcció al càmping, passant al costat d’una serradora, on veurem un rètol, que ens fa baixar fort per un corriol estret, amb marques blanques i verdes de sender local del Puigsacalm i grogues i blanques del P.R. C-47 de la ruta del Ges. Arribem a una pista, on girem a la dreta, seguint ara les marques del P.R. En un doble revolt travessem el riu Ges, abandonant el traçat del sender de petit recorregut que marxa a la dreta, per avançar, encara per pista, per la vall de la riera de Sant Bartomeu o de la Vila Vella. Bona estona més endavant passem a l’altra riba del barranc i en el punt on hi ha un rètol indicador, deixem la pista i seguim un camí fresat que ens endinsa a la baga de Curull, anant per dintre d’una preciosa fageda, guanyant alçada de forma continuada, saltant diverses vegades el torrent fins arribar al coll de la Coma, on hi ha de nou un rètol indicador, on veiem la direcció que hem de seguir per pujar el primer cim, anomenat aquí puig de l’Àliga. Farem un tram d’anada i tornada, encara voltats de faigs, alguns d’ells de notables dimensions, enfilant-nos per un corriolet que arriba a un muret de roques, on ens caldrà ajudar-nos de les mans. Un cop dalt del cim, marcat amb una senyera i una bústia, veiem que és força estret, oferint una extensa panoràmica sobre la plana de Vic, que abasta des de la propera serra de Cabrera fins al Montseny, així com d’una part del Pirineu oriental i les muntanyes berguedanes con el Cadí, Pedraforca, serra del Verd, etc. Desfem la pujada fins al collet previ, parant compte a un rètol que hi ha en un faig, que ens marca el camí a seguir. Un camí estret però molt evident ens deixa a un collet, on una fita de pedres ens diu que hem d’anar a la dreta, trobant-nos davant d’una carena de roques, a la que ens enfilem, fins quedar als peus mateix del puig del Curull, al que s’hi accedeix donant-li una volta complerta a la seva base en sentit anti-horari. Aquest pic és més estret i aeri que l’anterior i també està marcat per una senyera amb una bústia.
Tornem al collet i saltem al vessant contrari de la serra, en un punt on les arrels d’un faig han pres unes formes ben recargolades, marxant ara per un camí, igualment clar i trepitjat, que va perdent alçada. Hi ha senyals de pintura, però a vegades costa una mica saber en determinades cruïlles per on cal anar, tot i que triant allà on sembla més trillat, encertarem la direcció correcta. En els dos punts més conflictius, cal tombar a l’esquerra en el primer cas i a la dreta en el segon (però això, és una apreciació personal, igual algú altre ho veu més clar).
Unes giragonses ens fan baixar de forma decidida, fins arribar a la Salgueda, que és un grup de tres edificis, dels quals tan sols un es veu sòlid i millor conservat. De l’era, veiem la pista d’accés al mas, seguint el trencall de la dreta, que travessa el torrent, marxant cara avall per sobre la riba esquerra orogràfica del torrent de Salgueda, fins arribar a un encreuament, on el travessarem. Ara seguir el trencall de la dreta, per un camí carreter que s’enfila, fins arribar a un coll de roques, on comença a perdre alçada per un sender més estret, fent-ho novament per dins d’una fageda. Entrem en un indret anomenat clot del Pollastre, fins que arribem a un trencall, on hi ha un rètol indicador i tornem a recuperar els senyals grocs i blancs del P.R. C-47. Farem un breu tram d’anada i tornada per aquest camí, que baixa fort, girant a l’esquerra, per a visitar un dels indrets més coneguts de Vidrà, el salt del Molí. Els seus 20 metres d’alçada va fer que fos aprofitat, com les antigues ruïnes ens ho demostren, per fer funcionar un molí, i d’aquí en deriva el seu nom. Retornem al P.R., passant per les restes del molí, força tapades per la vegetació i travessem el riu Ges pel pont de Salgueda, esvelt pont romànic d’un ull, que també visitem pel davant i pel darrera.
Aquí cal parar compte, doncs un cop passat el pont, abandonarem el P.R. que marxa a la dreta cap a Vidrà pel molí Nou, mentre que en el nostre cas, per fer una circular complerta, agafem un trencall a l’esquerra, que ens enfila per sobre el rec del Bac del Coll, guanyant alçada fins a una torre d’alta tensió, planejant fins trobar la pista de la Salgueda on hi ha un rètol indicador, a l’alçada de l’estació depuradora. Ja per aquesta pista, cap a la dreta, continuem fins a Vidrà, pel costat de la casa del Cavaller de Vidrà, barroca de l’any 1.787, considerada com una de les masies més importants del país, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, donant d’aquesta manera per acabat aquest itinerari, que a la tardor ha de ser un espectacle cromàtic.

Text de xrs1959