Puig de Bestracà (100 cims) des d'Oix

Pujada lenta, però tranquil·la al Bestracà des d'Oix.

La caminada comença a l'aparcament d'Oix, des d'on se surt del petit poble garrotxí pel carrer de l'església de Sant Llorenç d'Oix, a la Plaça Major, que acompanya el carrer Major, el carrer de la Font que al final connecta amb la GR1.

Sempre en pujada molt suau fins que passat el càmping La Soleia d'Oix i la casa de la Rodeja, s'agafa la pista que puja a la dreta cap a Sant Miquel de Pera. Poc abans de Costejà la pujada es bifurca; cal abandonar el GR1 i seguir dreta amunt pel camí d'Oix a Beget. A partir d'aquí la pujada, sempre per pista, puja considerablement fins al veïnat de Pera i al coll de Pera que es troba a tocar del 17è km de la GIV-5221 (carretera d'Oix a Beget).

Superat el coll, es caminen pocs metres per la carretera direcció a Oix i de seguida s'agafa el sender imaginari que puja al camp de la Guila, un camp de pastura amb bovins que hi peixen sense pressa. Es va vorejant el camp per la dreta, sempre buscant el caminoi més bo fins anar a buscar la pista que ve de la Guila. Ara, cal girar cap a la dreta i seguir pista enllà fins al coll de la Rabassa.

A partir d'aquest coll, cal abandonar la pista assenyalada i agafar el camí que baixa per l'esquerra. En aquest tram la ruta baixa poc més d'un quilòmetre i mig. És el darrer tram de respir abans de començar l'ascens al Bestracà.

L'ascens comença passat el torrent de la Rabassa per la Solana de Bestracà. Passat el torrent no hi ha pèrdua perquè el sender és únic i hi ha molts senyals grocs i fites que faciliten la pujada inicial, una pujada suau entre exemplars increïbles de pins, roures martinencs i alzines.

Un quilòmetre de pujada després s'arriba a la bassa de Bestracà, una bassa natural acompanyada d'una d'artificial que caldrà passar pel costat i enfilar-se a buscar la drecera que esquerra enllà menarà els caminants fins a la Portella. En aquest punt cal anar en compte perquè és on s'ha de deixar la drecera i enfilar-se tartera enllà fins al cim. Són els metres més difícils perquè la pedra fa de mal caminar i els metres finals són prou drets com per notar cansament a les cames. Les vistes del Comanegra, el Pirineu, la Vall d'Hortmoier i el Bassegoda assuaugen aquesta pujada que confirma la dita que la Garrotxa és terra de mala petja.

I, el cim de Bestracà, un 100 cims que mostra als caminants les runes del castell de Bestracà amb la seva ermita enderrocada de Sant Julià, de poc més de mil anys. Davant del Bestracà, els imponents Pirineus amb cims com el Costabona i el Canigó nevats, ahir; el Comanegra, el puig de les Bruixes i el de Sant Marc, sense neu, l'esvoranc d'Hortmoier i totes les crestes, el Gall, el Ferran i al darrere els cingles de Gitarriu que il·luminen les vistes que acaronen l'inconfusible Bassegoda.

Després d'immortalitzar aquestes vistes en el record perenne, la caminada segueix pel senderó que baixa cap a Llevant (cap a Bassegoda). És una zona molt bonica amb miradors espectaculars que acaba amb una petita desgrimpada apta per a tothom. Acabat aquest pas, comença la drecera que baixa per la dreta suau, per un alzinar fins a l'ermita de Sant Andreu de Bestracà, molt ben conservada. És una ermita ripollesa d'origen romànic amb campanar de dos ulls escapçats del segle XII.

A partir d'ara només cal seguir la pista que passa per sota del mas Bestracà, pel costat del corral de Bestracà i arriba fins al coll de Bestracà. Des del coll cal agafar la pista i seguir esquerra avall fins a tornar a trobar la carretera GIV-5221 després de gaudir de les meravelloses vistes del mas Peirer i les seves terres de pastura. En aquest punt és aconsellable aturar-se per fruir de les muntanyes interiors: Rocacorba, Finestres, el Far, Cabrera, el Puigsacalm i el Pirineu per la banda del Puigmal. Un altre moment imperdible per la memòria de qualsevol amant de les caminades i la natura esponerosa.

Quan s'arriba a la carretera, cal travessar-la i seguir per la pista que baixa a Oix. Cal dir que també hi ha una drecera en bon estat que va connectant amb la carretera. Hi ha excursionistes que baixen per la pista, n'hi ha que baixen per la drecera i nosaltres, que vam fer un tros de pista i un tros de drecera per fer un tastet d'ambdues possibilitats.

Arribats a Oix, es torna pel carrer Major a la plaça Major i a l'aparcament, lloc d'inici i d'acabament d'aquesta preciosa caminada.

AMUNT QUE FA BAIXADA