Prats de Lluçanès - Sant Sebastià Serrat de les Arnes - Sant Pere del Grau - Font de les Coves - Santuaris de Lurdes - Prats de

Fàcil ruta pel Lluçanès, que ens permet visitar molts indrets força interessants.

Sortint de Prats de Lluçanès anem fins a Sant Sebastià, seguim fins a Sant Andreu de Llanars, voregen el Serrat de les Arnes passant per el Roc Foradat i la Roca de la Bruixa Napa i arribem fins el vèrtex geodèsic que hi al Cim del Serrat de les Arnes. Tornen enrere per continuar per la pista que ens porta fins a Sant Pere del Grau, passant abans per la Cadira d’en Galzeran. Seguim la pista per on veníem, passem per sobre el pont que travessa la carretera C-62, i un cop passada la Pedra Dreta agafarem un corriol que ens porta fins l’Àrea Recreativa de la Font de les Coves. Tornem a creuar la C-62 per un pont i seguim fins al Santuari de la Mare de Déu de Lurdes per arribar finalment de tornada a Prats de Lluçanès.

A Sant Sebastià i a Sant Andreu de Llanars hi ha cartells del Espais de la Memòria, recordant les fosses comunes on hi ha les restes de nombrosos soldats republicans assassinats per l’exercit feixista després de la caiguda de Prats de Lluçanès.

La ruta passa pel Roc Foradat i la Pedra de la Bruixa Napa. La llegenda diu que la bruixa Napa (Maria Pujol, personatge que va existir realment i va ser condemnada i penjada a la forca el 1867) en aquesta roca hi cremava herbes i preparava els seus encanteris.

També passem per la Cadira d’en Galzeran. Es tracta d’una formació rocosa que recorda la forma d’una cadira. Situada en un punt estratègic es creu que el cap de les tropes carlistes Josep Galceran i Escrigas l’utilitzava com a punt de vigia per a controlar els moviments de tropes en la vall de Merlès i l’àrea circumdant durant la primera guerra carlina. Actualment aquest punt ha perdut visibilitat pels arbres que han crescut per la vessant de Santa Maria de Merlès.

Sant Sebastià: La primitiva capella era una edificació de la primera meitat del segle xvii, al costat del mas que rep el mateix nom. L'any 1777 el rector Antoni Vinyes construeix de nou el temple, que va quedar destruït per les guerres de començaments de segle. Les obres finalitzen a principis del segle xix i mossèn Mirambell hi diu la primera missa el dia 27 d'octubre de 1804.

Sant Andreu de Llanars: L’edifici presenta dues etapes constructives clarament diferenciades. A la primera, datable del segle XI, poden correspondre els murs de la nau i la banqueta de l’absis, la qual deu correspondre al basament d’un absis anterior. En una segona fase, datable del segle XII, hom procedí a regruixir interiorment els murs de tramuntana i de migjorn per tal de carregar-hi la volta. També forma part d’aquesta època l’absis actual i el campanar.

Santuari de la Mare de Déu de Lurdes: El santuari fou erigit l'any 1881-1882 i consagrat el 1885. El 1958 fou ampliat amb un nou atri i el campanar.