PR C-19: EL PORTAL DE MONTSERRAT. Sender circular des de Monistrol de Montserrat. Fonts i Miradors.

FONT GRAN. Inici i final del PR C-19 'PORTAL DE MONTSERRAT'. Plaça de la Font Gran (Monistrol de M) Antihorari. C/de Sant Pere 》

PLAÇA DE LA FONT GRAN de Monistrol de Montserrat. Al costat de la Font Gran hi ha una placa que marca el “Punt d'inici i final del sender PR C19”, amb senyals grocs i blancs. FONT GRAN: una magnífica font que antigament, tenia 10 brolladors frontals i 4 latelals, per on sortia sempre aigua. L'any 2002 la van reformar, i l'aigua ja no brolla pels sortidos, sinó per una aixeta ubicada més enllà. Però, malauradament, donada les actuals restriccions per la sequera, ara la font no raja. Hi ha una petita font amb aixeta al costat de l'antiga font (actualment no raja aigua per la sequera). ~~~~~~ (*) FONT GRAN de Monistrol de Montserrat. "Rep el nom de la deu que subministra d’aigua tot el poble. La Font Gran s’anomenava fins el segle XVI Font de la Resclosella. inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Tradicionalment ha subministrat aigua de boca i aigua de rec per a les hortes anomenades Hivernal i Maians. La Font Gran és la principal surgència del sistema aqüífer del massís de Montserrat. Monistrol concentra la major part de fonts del massís perquè la fondalada del torrent de les Guilleumes talla les capes fèrtils en aigua que es desplacen de ponent a nord. Aquest torrent també és conegut com a torrent de la Font Gran o de la Canaleta. A banda de la Font Gran, cal considerar una bona quantitat de fonts menors com la font de la Valentina, de la Capella, de la Graella o dels Paraires, entre d’altres, a més de diverses surgències intermitents com la Mentidera o Coll Cabiró. La Plaça de la Font Gran va aixoplugar els establiments de l’antic i poderós gremi de paraires, que utilitzaven l’aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana. Està bastida sobre el curs del torrent i és centre de vida social i administrativa." (monistroldemontserrat.cat ======= (*) MONISTROL DE MONTSERRAT és un municipi de la comarca del Bages, a la província de Barcelona, situat sota la muntanya de Montserrat i formant part de la mateixa. El riu Llobregat travessa el municipi i el divideix en dos, ubicant-se la vila originària al marge dret i les ampliacions urbanístiques (Monistrol-Residencial, El Pla, La Batanera...) al marge esquerre. Des del sud, Monistrol és el primer poble de la comarca del Bages, a 15 km de la capital de comarca, Manresa. Limita al nord amb Castellbell i el Vilar, a l'est amb Vacarisses, a l'oest amb Marganell i al sud amb Esparraguera i Collbató (Viquipèdia).

Església parroquial de Sant Pere de Monistrol de Montserrat. FONT a la Plaça del BO-BO (no raja, per sequera)》

Plaça porxada del Bo-bo: "És el més genuí del patrimoni arquitectònic i urbà de Monistrol. La plaça porxada tal com la veiem ara es remunta al segle XVII. És, en aquest temps, quan es converteix en la plaça major del poble i centre del mercat setmanal. FONT DEL BO-BO està adossada a una de les columnes de la plaça. Quan raja, és deliciosa!

FGC MONISTROL VILA. Ferrocarrils Generalitat Catalunya. Taquilles i aparcament ESTACIÓ DEL CREMALLERA DE MONTSERRAT 》

"Monistrol-Vila" ‐FGC". Aparcament de vehicles, normalment ple d'enormes autobusos. Creuem la gran estació i enfilem per les escales a l'altra banda. Aquí està la taquilla de venda de tiquets pel cremallera. També hi ha un recinte on fan exposició del cremallera. PR C-19 - Camí del cementiri a La Calsina (asfalt).

Cementiri. Pista a l'esquerra (cami de sorra) 》

CEMENTIRI municipal Hi ha una zona de pkg a la dreta. Passat el cementiri, seguim pujant a l'esquerra, en direcció N-O, on l'asfalt esdevé pista de sorra (PR C19), camí del Piteu, que va paral·lel al TORRENT DEL ROSSINYOL o Torrent de les Escometes (Alpina). Ull, cotxes/motos de dia. Ull, senglars de nit.

FONT D'EN BALDIRI.

Trencall en baixada fent un anar / tornar a la Font d'en Baldiri (menys de 200 metres; 5 minuts). Indret bucòlic, amb un petit pont de fusta per damunt la riera, malauradament seca. Hi ha un gran plàtan (plataner) i un banc de fusta. La font natural no raja. Aquesta font neix d´una filtració del Torrent del Salt, a la confluència del Torrent d'en Simó. Al mapa indica "Torrent del Rossinyol" o "de les Escometes".

FONT DE L'ESCLATERADA i bassa

anar / tornar a la font Esclaterada (5 min a/t). Malgrat l'alarmant sequera que estem patint actualment, aquesta font natural raja aigua per una canya. Per veure-la, cal baixar a llera de pedra del torrent per tres graons tipus ferrada. Ull que patina! Hi ha una gran bassa artificial al costat del torrent (bassa de l'Esclatarada), malauradament completament seca. Nota: El nom prové del fet que l'aigua brolla ("esclata") d'una fissura a la roca, en un marge del Torrent del Salt. Segons el rètol de fusta "Font Esclatarada" (amb "a"). Segons el mapa d'Alpina "Font de l'Esclatetada".

Obviar drecera. S'albira la Paret de l'Aeri al fons.

EL PITEU. Masia de pedra: antic mas d'on eren els pastors que van descobrir la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.》

[Nota: Uns 40m més endavant del MAS PITEU, a l'esquerra de la pista que puja, està el trencall poc visible a Carena Piteu,que obviem] Continem per la pista forestal PR C-19 en pujada. Admirem tot el Massís montserratí preciós de teló de fons, i en un lateral el Cavall Bernat. TORRENT DEL TORTUGUER / Torrent de l'Escometes (riera seca; frescot)

FONT DEL PITEU (natural; seca). Hi ha un magnífic roure monumental i un banc de fusta 》

Font del Piteu, també al Torrent del Tortuguer: són menys de 100m en baixada. per corriol. Fem un anar/tornar (5 minuts). Ull, senglars de nit.

FONT DE L'AVENC DE LA DONA MORTA, amb bassa de pedra. Torrent del Tortuguer

FONT DE L'AVENC DE LA DONA MORTA. Aquesta font natural està ubicada al llit del Torrent del Tortuguer. Recull l'aigua que s'escola per les fissures de l'Avenc de la Dona Morta, situat per sobre la font. Es va construir un mur de pedra al voltant de la font, amb un tauló al mig per facilitar-hi l'accés. Dins d'aquesta bassa de pedra ovalada hi ha una mica d'aigua embassada, malgrat la font no raja. Placa de ceràmica commemorativa del 50è aniversari del Club Muntanyenc Monistrolenc (any 2003).

Veïnat de LA CALSINA.Ajunt Marganell.Carr asfalt prec vehicl.Enllaç Camí OLIBA (GR 151) esq:en pujCamí de st Jaume perMontse》

pista cimentada: CAMÍ RURAL DE LA CALSINA.

Trencall dreta camí de sorra. Deixem l'asfalt, pesat.Ull: Hi ha pal indicador,però no es veuen els senyals del PR en aquesta bif

TORRENT TORTUGUER, Font del Moro o De les coves de Sta Cecília: petita grimpada i creuar tte. Sender en pujada. Amunt amunt! 》

TORRENT DE LA FONT DEL MORO (mapa Alpina) o Torrent del Tortuguer. corriol entre arbusts i després llera de pedra, creuant el torrent. Grimpada senzilla per algun ressalt rocós. El Funicular es el punt més alt ruta després del pla de les tarantules

COLL DE LA MOLELLA,cruïlla.Vistes a La Cadireta posta sol) Caminet carener del davant en pujada, en dir Paret Agulles.Barrancada

impressionants vistes al massís, i La Cadireta a la dreta.

Enllaç GR 4

Pista forestal: esquerra (GR 4 + PR C19)

MONESTIR DE SANTA CECÍLIA. Em poso el frontal

Refugi Bartomeu Puiggròs (Refugi- alberg de Santa Cecília, al costat del monestir, al vessant nord de Montserrat. 36 llits)

Mirador i zona picnic / àrea d'esbarjo. Creuar carretera BP-1103 》

"El Nom de Bartomeu Puiggròs és en memòria d'aquest muntanyenc perdut en accident de muntanya el 1975. Edifici cedit per la comunitat de monjos de Montserrat i habilitat com a refugi pel CCR de la FEEC amb aportacions de la família Puiggròs i de la Generalitat de Catalunya"

Enllaç CAMÍ DE L'ARREL; GR 172 / GR4 / PR C19. Corriol estret pedregós. Ull cabres [10k. 1h45 600mD+] 》

El Camí de l'Arrel no té perdua: sempre seguir el senderó transversal a la falda del massís, hi ha senyals del GR clares (marques vermell/ blanc). Cara Nord, malgrat aquí no fa el fred del Torrent del Tortuguer, doncs estem amparats pels arbres (alzines) i arbusts (boixos..)

Canal del Cavall Bernat, rètol: Desequipat de pujada (han tret cordes i maromes:només pujar escalant).Corda de 60m per baixar-la

PLA DE LA TRINITAT (946ma): cruïlla: girar a la dreta, per carena en pujada, en direcció a l'ermita. Aband GR (PR poc marcat)

ERMITA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (vestigis). Dintell i estança-refugi restaurats

ERMITA DE SANT BENET (Refugi). Molt gran, restaurada i habitada. Baixar més de 100 graons de pedra

MIRANDA DELS ERMITANS o Miranda de Sant Benet: balcó amb barana. Vistes al Monestir (hem baixat 154 graons irregulars)

MIRANDA DELS ERMITANS o Miranda de Sant Benet: balcó amb vistes al Monestir (des de l’ermita de Sant Benet

Plaça de Sta Anna (895ma). Cruïlla [3h ; 14km ; 900mD+]

ERMITA DE STA ANNA (Excavacions arqueològiques en procés)

Torrent de Sta Maria (sec, excepte quan plou molt!). Ds pal indicador Regió de Sta Magdalena. Anem pujant pel corriol pedregós

Enllaç Camí Nou de St Jeroni (obviar

PLA DE LES TARÀNTULES. Estació Superior Funicular de Sant Joan. Mirador de St Joan. Taquilles.màq begudes si obert. Obres:oruga》

I altra maquinària fent obres restauració. Camí ample cimentat en pujada (segons rètol: 40' al Monestir)  mirador, situado en la estación superior del propio funicular y cerca de 1.000 metros de altitud, permite una perfecta observación de la montaña y cuenta con un Centro de interpretación del Geoparque de la Catalunya Central y del Parque Natural de la Montaña de Montserrat.

Vistes. Punt més alt de la ruta. Ara baixada pel CAMI DE SANT MIQUEL: pista cimentada fins cruïlla

PLA DELS SOLDATS. Bifurcació amb camí a Collbató (obviar).. Ara camí de sorra 》

Pista ampla: ara baixada pel CAMÍ DE SANT MIQUEL. BASSA de Sant Miquel (seca). A la dreta de la bassa hi ha una drecera que evita un tram de pista cimentada i la cruïlla del Pla de Sant Miquel. ERMITA DE SANT MIQUEL (capella), "amb constància documental des del segle X, ensorrada pels francesos i refeta el 1870, erigida damunt dels antics fonaments, amb una creu de terme enfront. L'any 1958 es construïren els porxos que l'envolten"

ERMITA DE SANT MIQUEL

MIRADOR DE LA CREU DE SANT MIQUEL (ens desvienm del PR, uns 100m en baixada) anar/ tornar. Vistes al Monestir.》

Sempre ple de turistes, cal aprofitar! Cami emportlanat Després Porta de Sant Miquel, amb l'estàtua de l'arcàngel. Estàtues/ Escultures He triat la ruta cirular en sentit antih en anar de cara al vespre. El més habitual és fer-la en senti horari, tot i que ambdues opcions m'agraden. El Cami de la Calsina i el Camí de Sant Miquel i caminar pel voral ctra BP1103 des del final Degotalls fins Baixada dels Matxos són els trams menys ferestecs i per pista, cosa que li resta encant.

Estació intermitja del Funicular de la Santa Cova/ Abadia de Montserrat

ABADIA DE MONTSERRAT Monestir / Basílica

Basílica de Montserrat 》

MONESTIR DE MONTSERRAT: Abadia, Basílica i Museu. Estàtua de Sant Domènec, fundador dels dominics, obra de Josep Maria Subirachs de 1970, de tres metres i aspecte totèmic. Es pot visitar "La Moreneta" i la Capella mística "Font de la Vida". Baixem 56 escales fins davant el cremallera (Estació del Funicular). Carrer amb botigues i restaurant. ■ QUÈ VISITAR A MONTSERRAT? Montserrat és un indret de peregrinatge, on podem visitar l'Abadia benedictina, amb la Basílica de Santa Maria, la Moreneta, la mística Font de l'Aigua de la Vida, l'Escolania de Montserrat (un dels cors de nois cantaires més antic d'Europa segons documents del s. XIV). També tenim diverses opcions per passejar i deleitar-nos per aquí: el Museu, les botigues, les paradetes de productes artesans (mel i mató), un restaurant, l'enjardinada Font del Miracle amb l'escultura de l'Abat Oliva (de Manuel Cusachs), el Camí del Via Crucis fins la Capella de la Dolorosa (obra modernista d'Enric Sagnier), admirar les meravelloses escultures que hi ha arreu (com l'Escala de l'Enteniment, el Sant Jordi de J.M. Subirachs, o el monument a Pau Casals, de Joan Rebull, o l'Estàtua de Estàtua de Santo Domingo de Guzmán fundador dels dominics, obra Josep Maria Subirachs de 1970, de tres metres i aspecte totèmic, des d'on tenim vistes a la Creu de Sant Miquel (balcó mirador). I especialment.....GAUDIR DE LES VISTES A LES MUNTANYES. Si volem continuar trescant per la muntanya màgica, la majoria d'excursionistes, continuen pujant, en direcció a la Creu de Sant Miquel (increïble mirador), o al cim de Sant Jeroni (punt culminant del massís montserratí). També podem agafar el Funicular de Sant Joan per pujar fins el Pla de les Taràntules i visitar les ermites de Sant Joan i Sant Onofre, les escales de Jacob... o baixar fins la Santa Cova. Entre tants racons que amaga Montserrat (canals, coves...) hi viuen diverses espècies animals protegides, amb sectors restringits (informació pel Patronat de la Muntanya de Montserrat). Si el teu repte es localitzar algunes de les 13/15 ermites que hi ha disperses pel massís (l'Ermitanada), de ben segur que et toparàs amb més d'una cabra salvatge. * La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya. Està situada al monestir de Montserrat, un símbol per a Catalunya, punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.

MIRADOR DELS APÒSTOLS 》

Amfiteatre Restaurant Pkg Banys públics Botigues Paradetes menjar... Reculem fins cami degotalls

Font del CAMÍ DELS DEGOTALLS (raja). Ruta Ignasiana:planer amb imatges Marededeus,escultures,xipresos,bancs per seure,papereres

CAMÍ DELS DEGOTALLS. És un camí planer i ample, amb ombra, on trobarem estampes dedicades a la verge, de diverses poblacions. Baixar escales de pedra. Enllaç CARRETERA BP-1103 (alt. 650m). La creuem. Pal indicador Ruta 1. Caminem paral.lels a la ctra pel voral Trencall "BAIXADA DELS MATXOS" (pal indicador) 'Monestir de Sant Benet 15min PR C-19' : un corriol en baixada entre vegetació, on anirem trobant una tuberia a estones MONESTIR DE SANT BENET (alt. 532m). COLÒNIA PUIG, edifici en ruïnes al costat de la carretera. “CAMÍ DE L’ÀNGEL". El camí té trams empedrats, i anem baixant, deixant enrere les parets de conglomerat. Aquest tram coincideix amb l’antic Camí Ral, com ho testimonien les llombardes "que han resistit el pas del temps i tantes petjades de caminants i pelegrins”. Ctra. Serra de Can Franc. Fem uns 150 metres pel lateral de la carretera BP-1121, aproximadament al km7, fins un trencall amb pal indicador "Serra de Canfranc" (alt. 300m), on continuem pel sender, a trams esglaonat, a trams empedrat o amb còdols CAPELLA DE L'ÀNGEL (s. XVII), Bé Cultural d'Interès Local.

CARRETERA BP-1103 (alt. 650m). Creuem i cminem pel voral costat quitamiedos més de 600m terme mpal Marganell

BAIXADA DELS MATXOS. pal indicador (alt 650m; corriol en baixada pedregosa fent zigazagues fins l'antiga Colonia Puig (textil)》

corriol entre vegetació, on anirem trobant una tuberia a estones

COLÒNIA PUIG (edifici en ruïnes al costat de la carretera). Creuem

MONESTIR DE SANT BENET (alt 532m). Pal ind PR C-19 '40' a Monisl').Corriol pedregentre arbusts i baixada tècnica en algun punt》

Carena de Canfranc. “CAMÍ DE L’ÀNGEL". El camí té trams empedrats, i anem baixant amb vistes a parets de conglomerat cosides d'estrats. Aquest tram coincideix amb l’antic Camí Ral, com ho testimonien les llombardes "que han resistit el pas del temps i tantes petjades de caminants i pelegrins”. Sender, a trams esglaonat, a trams empedrat o amb còdols, amb vistes a la impressionant cara Nord de Montserrat (Cavall Bernat, la Paret de l’Aeri...). En baixada relliscosa.entre arbres i arbusts, molt bonica. Hi ha algunes mini grapes de ferro i cable d'acer per ajudar en els ressalts

Ctra km 7 BP-1121. Uns 100m pel voral! Precaució. Creuar; el sender continua baixant 》

Carretera BP-1121, aproximadament al km7. Trencall amb pal indicador "Serra de Canfranc" (alt. 300m) Pal indicador 'La Mineta' (alt 245m).

CAPELLA DE L'ÀNGEL (s. XVII), Bé Cultural d'Interès Local 》

☆ El CAMÍ DE L’ÀNGEL (PR C-19) comença a la Plaça de la Font Gran de Monistrol. “Aquest sender, conegut com a Portal de Montserrat, té un recorregut de 23 kilòmetres i un desnivell positiu de més de 800 metres, ideat pel Club Muntanyenc Monistrolenc en commemoració del seu cinquantenari (1953-2003) i l'Ajuntament de Monistrol de Montserrat. Ha estat recolzat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat”. http://senders.feec.cat/pr-c-19-g54/pr-c-19