Pontons, Puig Agulles,Cim Solanes,Puig Castellar, La Llacuna, Pontons, 05-12-15

Torrebusqueta

El petit veïnat de Torrebusqueta, als peus de la serra d'Ancosa, està situat enmig de camps i boscos, envoltat d'alguns masos i a pocs kilòmetres de la Llacuna. Sembla que el seu nom deriva d'una antiga torre de defensa, ja desapareguda. Conserva algunes cases antigues, en bona part restaurades, i el conjunt s'ha vist preservat de l'urbanisme descontrolat que ha malmès tants altres indrets. L´aigua de la Font surt molt fresqueta i molt bona. a uns 900 metres podeu trobar tambè la Font de les Clotes.

Gir dreta

La Llacuna

La vila de la Llacuna, que tenia 777 h el 2005, és a 614 m d'altitud, al fons de la vall. Han desaparegut les muralles medievals que l'envoltaven, en les quals s'obrien cinc portals (el d'en Bens, de la Font, d'en Badorc o de la Banya, del Vall i del Fort Micó). Des del segle XV es formà la plaça Major, porxada, que aixoplugava el mercat, i que és actualment un dels indrets més característics de la població. Als segles XIII-XIV hi hagué un call o comunitat jueva. Hi ha restes de la primitiva església de Santa Maria i del priorat en una casa de la vila, dos absis bessons que formaven part del creuer (cosa que fa suposar una església amb transsepte i cinc absis), ara aparedats entre dos murs. L'església de Santa Maria de la Llacuna (dita després també del Priorat), origen de la vila, és esmentada ja el 1020, quan era regida pel prevere Selva, any en què fou donada per Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon I al monestir de Sant Llorenç del Munt; vers el 1053 una incursió sarraïna destruí el temple de la Llacuna i els seus arxius (i potser també Vilademàger i Sant Pere reberen l'escomesa) i el 1060 Selva reclamà l'auxili del monestir del Munt, que féu restaurar l'església (Selva es retirà al Munt i cedí tots els seus drets) i hi establí el priorat benedictí de Santa Maria de la Llacuna, filial de Sant Llorenç del Munt. La rivalitat entre el rector de Vilademàger i el prior de la Llacuna es fa evident des de l'inici del segle XIV (la gent acudia al priorat, lloc més planer i accessible, per als serveis religiosos) i el 1310 ja consta que residia a la Llacuna un sacerdot que regia l'església com a rector, supeditat probablement a la parròquia de Vilademàger. El 1734 es construí l'actual església parroquial dedicada a la Immaculada Concepció, ja independent de Vilademàger, al solar de la capella de Santa Maria de Natzaret, edificada el 1327 al costat de l'hospital de la vila (fundat el 1325); presideix una petita plaça, en part porticada, amb la seva façana severa, ornada pel portal amb decoració en relleu de frontó triangular clàssic; és d'una nau i capelles laterals. Als afores hi ha la Creu del Pla, gòtica. Veïnats[modifica | modifica el codi] El nucli de Torrebusqueta és a uns 700 m d'altitud, als vessants de la Plana d'Ancosa, sota el Puig Castellar; té restes de torres fortificades. El 1889 la població tenia 171 h i el 1965 s'havia reduït a 75 h; el 2005 constaven empadronats 18 h. La Serra, a uns 4,5 km de la vila, tenia 261 h el 1889, que havien baixat a 56 el 1970. Pollina és a l'extrem sud del terme, en una vall de capçalera del riu de Foix, sota el Puig Castellar. Les Vilates són al NE de la vila; a prop seu hi ha les restes de la capella de Sant Antoni. Més al NE hi ha el veïnat de Rofes, vora el torrent de Rofes, que davalla de la serra de Feixes; hi ha les abundants fonts de la Rovira i de la Rosella, aquesta al Clot de les Barraques, a prop del veïnat de les Barraques (en aquest sector hi havia molins fariners). Rofes tenia 474 h el 1889, que havien davallat a 175 h el 1970 i 74 h el 2005; celebra la festa major a l'agost. Als vessants de la serra de Font-rubí hi ha el veïnat i la masia de Baltà, que tingué, des del 1758, una capella dedicada a sant Joan. Els antics dominis cistercencs i la casa dels Castellots[modifica | modifica el codi] El 1160 els monjos cistercencs que s'havien establert a Valldaura el 1150 (terme de Cerdanyola del Vallès) decidiren de traslladar-se a l'Espluga d'Ancosa del terme de Vilademàger (Ramon Berenguer IV els donà el lloc), cosa que féu part de la comunitat, que hi inicià la construcció d'un monestir; el mateix any 1160 el bisbe de Barcelona els lliurà els delmes de Sant Pere provinents d'Ancosa, de les Solanes i d'Olzina. El 1168, però, la comunitat rebé el lloc de Santes Creus, on es traslladà definitivament el monestir, i a l'Espluga d'Ancosa restà només un gran domini i una granja monacal de la qual hi ha abundants restes. També fou de Santes Creus la granja de les Solanes, al sud del terme. A l'antiga casa fortificada dels Castellots o la Salada és tradició que hi habità la que havia de ser Santa Maria de Cervelló (Barcelona 1230-90), fundadora i primera superiora de les mercedàries.

Pontons

Pontons Dreceres ràpides: navegació, cerca Pontons Bandera de Pontons Escut de Pontons (bandera) (escut) Localització Pontons situat respecte Catalunya Pontons situat respecte Catalunya Localització de Pontons respecte de l'Alt Penedès Municipi de l'Alt Penedès Vista de Pontons des de la Rectoria Vista de Pontons des de la Rectoria Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca Espanya Catalunya Barcelona Penedès Alt Penedès Gentilici Pontonenc, pontonenca Superfície 25,95 km² Altitud 584 msnm Població (2014[1]) • Densitat 477 hab. 18,38 hab/km² Coordenades UTM(ED50) 31T 376125 4586175 Coord.: 41° 25′ 3″ N, 1° 31′ 4″ E (mapa) Organització Entitats de població • Alcalde: 11 Lluís F. Caldentey i Querol (PP) Codi territorial 081688 Pontons és un municipi situat a la part nord-occidental de la comarca de l'Alt Penedès, a la província de Barcelona. Limita amb els municipis barcelonins de Torrelles de Foix i la Llacuna, i amb els municipis de la província de Tarragona de Querol, Aiguamúrcia i el Montmell. L'alcalde és Lluís Caldentey, del Partit Popular. Actualment és l'únic alcalde d'aquest partit a Catalunya. En les eleccions locals del 2015 el PP va aconseguir 4 regidors i CiU, 3. A les eleccions del 2011, el PP havia obtingut tots 6 regidors.[2][3] Història Geològicament, el terme de Pontons es pot dividir, a grans trets, en dos sectors: un que agafa la part N i NO, on predominen les argiles arenoses rogenques amb vetes de guix i que en els punts més alts són substituïdes per calcària marmòria de l'eocè, i l'altre que ocupa la restant superfície del terme, on es troben calcàries argiloses triàsiques de l'estatge Muschlkalk. El dipòsit de fòssils més interessant localitzat en el terme es troba en les proximitats del Mas Fonoll, amb fauna del Kemper superior. Els orígens del poblament del terme, cal cercar-los en elperíode aniomenat neolític antic, o sigui vers 4000 anys a.C. En diferents puints del terme s'ha trobat aklgunes eines de sílex i diverses destrals de basalt i diorita. L'estructuració del terme es va verificar en les darreres dècades del segle X, com ho demostra la referència al Castell de Ponts feta en un document datat l'any 996. El 1066 el castell i el terme foren adquirits pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, a Guitart Guillem per 300 mancusos. Per testatment de Guillem Ramon d'Òdena de l'any 1271, el Castell de Pontons va anar a parar a mans de l'infant Pere, fill del rei Jaume I, que el vengué al monestir de Santes Creus en qualitat de marmessor. El 1365 el monestir comprà al rei el mig i mer imperi de Creus fins que foren decretades les lleis desamortitzadores del segle passat. El 1260 Guillem d'Òdena vengué el monestir al Mas de la Rimbalda, l'any 1273 al Mas Farreres i l'any 1280 al Mas de Peralta. Per decret donat a Lleida l'any 1297, el rei manava que ningú no impedís al monestir d'operar a les muntanyes de l'estat especialment en el terme de Pontons, en l'extracció de mineral per obtenir plom. Aquesta concessió és feta a perpetuïtat. Pontons gaudia per concessió del mateix Jaume II del dret de tenir mercat el dimarts. L'esglísia parropquial de Santa Magdalena és mencionada per primera vegada l'any 1138 en la donació feta per Ramon Guillem d'Òdena, si bé aleshores era dedicada a Santa Maria i era sufragània de Sant Joan de la Muntanya. Durant el segle XIV el nucli fortificat de Pontons adquirí una notable preponderància sobre els altres nuclis de poblament del terme, per la qual cosa dins aquell mateix segle la parròquia fou tralladada a Santa Magdalena, que mentrstant havia canviat d'adjudicació. Dins l'església de Santa Magdalena es conserva una interessant pica baptismal d'immersió, probablement procedent de l'església de Sant Joan i traslladada a aquesta església en ser-li traspassada la qualitat de parroquial.

Puig Solanes

El Puig de Solanes és una muntanya de 914 metres que es troba als municipis de Querol (Alt Camp), la Llacuna (Anoia) i Pontons (Alt Penedès). És una elevació de la Serra dels Esgavellats. Es el cim mes alt de L´alt Penedés.

Font Doriola

Ermita de Santa Magdalena

Cim de les Agulles

Cim al costat del Coll de la rimbalda de 848 metres d´alçada.

Puig Castellar

El Puig Castellar és una muntanya de 943 metres que es troba al municipi de La Llacuna, a la comarca de l'Anoia. És el vuitè cim més alt de l'Anoia (després dels cims de Montserrat) i el primer de la Serra de la Llacuna.