Pont de la Rotllada - Aiats - Santuari de Cabrera - Agullola de la Tuta
near el Prat de Sant Julià, Catalunya (España)
Viewed 4229 times, downloaded 236 times
Trail photos
Itinerary description
Aquesta ruta meravellosa, la tercera que hem fet en aquest 2014 al Santuari de Cabrera, comença al Pont de la Rotllada, a la sortida de Cantonigròs, camí de L'Esquirol.
Des del Pont de la Rotllada s'agafa la pista que mena al mas gegantí d'Aiats. Es voreja el Mas i tot just darrere, al final d'un petit domini herbori i seguint senyals blavosos i algunes fites confuses s'enceta una ascensió contundent pel grau; el Grau de l'Escaleta, un dels graus més agradables que hem trepitjat.
Acabat el Grau, se surt a les Cabanyes del Pla d'Aiats, unes cases ara abandonades de la mà de Déu i al falguerar que les acompanya eternament. Des de les Cabanyes seguim el sender cap a la dreta fins als Cingles d'Aiats, on les vistes es perden des del Montseny fins a l'Alt Empordà, des del Berguedà fins a les Guilleries. En un dia assolellat el Pla d'Aiats és una visita obligatòria.
Després de l'encís paisatgístic desfem el camí i deixem les Cabanyes d'Aiats a sota, a l'esquerra per seguir un sender totalment fresat, sense pèrdua que, entre faigs, baixa l'itinerari fins al Coll del Bram pel Canal del Llop.
Una vegada se surt del bosc només resta contemplar la majestuositat del Grau Nou, format per escales artificials, que arriba al Pla de Cabrera i al Santuari de Cabrera. Nosaltres, però, aquest Grau el farem de baixada i ara continuem a la dreta, passem l'aparcament i, sense deixar la pista principal mai, arribem a les Marrades, el camí de carros estret i ombrívol que zigzagueja fins a la Mare de Déu de Cabrera. Aquí toca menjar i, sobretot, sobretot, GAUDIR... GAUDIR DE LES MERAVELLOSES TERRES CATALANES: des de Montserrat fins al Canigó, de la Plana de Vic al Golf de Roses,des del Pedraforca fins al Montseny i des del Puigsacalm fins a les Guilleries ... mitja Catalunya als nostres peus.
Al cim de Cabrera cal visitar les últimes restes del Castell amb un plànol dels cims, l'Osca, imponent i vertiginosa i el Pla del Prat. El temps es consumeix ràpidament pel benestar corporal i la bellesa dels racons, de les planes, de les muntanyes i del mar...
Embadalits pels paisatges... i amb ganes de tornar a pujar-hi... desfem el camí.
Ara el camí baixa per l'esquerra del Santuari, cap al Pla de Cabrera i les escales del Grau Nou. Quan s'arriba al Coll del Bram se segueix el camí recte que tendeix a dirigir-se cap a la dreta fins que de sobte es troba indicada una entrada de drecera cap a l'esquerra que fa abandonar el recorregut de la pisteta.
Al cap d'una estona el camí s'obre de bat a bat al món exterior. Comencen les Bores d'en Masallera, una mena de corredor de pedres amb precipicis aeris, sense vertigen, a cada costat que arriben, sense pèrdua a l'Agullola de la Tuta. Nosaltres, a mig fer, vam tombar a l'esquerra per anar a visitar una altra cinglera petita que hi ha. No val la pena de fer aquesta petita excursió perquè es perd un temps que es pot aprofitar moltíssim més gaudint de les vistes que ofereix l'Agullola de la Tuta.
Després d'enorgullir-nos de les vistes catalanes des de la Tuta, el camí segueix per una drecera molt vertical que quan s'aplana s'hi troba una bifurcació. Cal seguir cap a la dreta i caminar ara de pla, ara pujant suaument; ombrívolament, pel Serrat del Pla del Sitjar.
A mig camí d'aquest Serrat, el sender es transforma en un petit camp arbrat, pràcticament sense sol pel brancam arbori. En aquest punt cal anar en compte i cercar a la dreta el caminoi de baixada. Se segueix aquest sender avall i sense pèrdua es torna a arribar al camí d'Aiats i d'aquí al Pont de la Rotllada.
[Cal anar en compte amb els fils que aturen les vaques perquè enrampen moltíssim, sobretot els que protegeixen els prats del Camí d'Aiats].
Els Senyderistes Ilusos esperem que feu aquesta ruta meravellosa i, sobretot, sobretot, sobretot... que LA GAUDIU TANT COM NOSALTRES!!!
AMUNT QUE FA BAIXADA!!!
Des del Pont de la Rotllada s'agafa la pista que mena al mas gegantí d'Aiats. Es voreja el Mas i tot just darrere, al final d'un petit domini herbori i seguint senyals blavosos i algunes fites confuses s'enceta una ascensió contundent pel grau; el Grau de l'Escaleta, un dels graus més agradables que hem trepitjat.
Acabat el Grau, se surt a les Cabanyes del Pla d'Aiats, unes cases ara abandonades de la mà de Déu i al falguerar que les acompanya eternament. Des de les Cabanyes seguim el sender cap a la dreta fins als Cingles d'Aiats, on les vistes es perden des del Montseny fins a l'Alt Empordà, des del Berguedà fins a les Guilleries. En un dia assolellat el Pla d'Aiats és una visita obligatòria.
Després de l'encís paisatgístic desfem el camí i deixem les Cabanyes d'Aiats a sota, a l'esquerra per seguir un sender totalment fresat, sense pèrdua que, entre faigs, baixa l'itinerari fins al Coll del Bram pel Canal del Llop.
Una vegada se surt del bosc només resta contemplar la majestuositat del Grau Nou, format per escales artificials, que arriba al Pla de Cabrera i al Santuari de Cabrera. Nosaltres, però, aquest Grau el farem de baixada i ara continuem a la dreta, passem l'aparcament i, sense deixar la pista principal mai, arribem a les Marrades, el camí de carros estret i ombrívol que zigzagueja fins a la Mare de Déu de Cabrera. Aquí toca menjar i, sobretot, sobretot, GAUDIR... GAUDIR DE LES MERAVELLOSES TERRES CATALANES: des de Montserrat fins al Canigó, de la Plana de Vic al Golf de Roses,des del Pedraforca fins al Montseny i des del Puigsacalm fins a les Guilleries ... mitja Catalunya als nostres peus.
Al cim de Cabrera cal visitar les últimes restes del Castell amb un plànol dels cims, l'Osca, imponent i vertiginosa i el Pla del Prat. El temps es consumeix ràpidament pel benestar corporal i la bellesa dels racons, de les planes, de les muntanyes i del mar...
Embadalits pels paisatges... i amb ganes de tornar a pujar-hi... desfem el camí.
Ara el camí baixa per l'esquerra del Santuari, cap al Pla de Cabrera i les escales del Grau Nou. Quan s'arriba al Coll del Bram se segueix el camí recte que tendeix a dirigir-se cap a la dreta fins que de sobte es troba indicada una entrada de drecera cap a l'esquerra que fa abandonar el recorregut de la pisteta.
Al cap d'una estona el camí s'obre de bat a bat al món exterior. Comencen les Bores d'en Masallera, una mena de corredor de pedres amb precipicis aeris, sense vertigen, a cada costat que arriben, sense pèrdua a l'Agullola de la Tuta. Nosaltres, a mig fer, vam tombar a l'esquerra per anar a visitar una altra cinglera petita que hi ha. No val la pena de fer aquesta petita excursió perquè es perd un temps que es pot aprofitar moltíssim més gaudint de les vistes que ofereix l'Agullola de la Tuta.
Després d'enorgullir-nos de les vistes catalanes des de la Tuta, el camí segueix per una drecera molt vertical que quan s'aplana s'hi troba una bifurcació. Cal seguir cap a la dreta i caminar ara de pla, ara pujant suaument; ombrívolament, pel Serrat del Pla del Sitjar.
A mig camí d'aquest Serrat, el sender es transforma en un petit camp arbrat, pràcticament sense sol pel brancam arbori. En aquest punt cal anar en compte i cercar a la dreta el caminoi de baixada. Se segueix aquest sender avall i sense pèrdua es torna a arribar al camí d'Aiats i d'aquí al Pont de la Rotllada.
[Cal anar en compte amb els fils que aturen les vaques perquè enrampen moltíssim, sobretot els que protegeixen els prats del Camí d'Aiats].
Els Senyderistes Ilusos esperem que feu aquesta ruta meravellosa i, sobretot, sobretot, sobretot... que LA GAUDIU TANT COM NOSALTRES!!!
AMUNT QUE FA BAIXADA!!!
Waypoints
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Difficult
La ruta és molt maca però cal anar amb compte sobretot el tram de tornada un cop baixem del santuari, el corriol de la cresta comença molt fressat però despres es va perdent i hi ha alguns punts que costen de seguir, jo he sortit del track varies vegades. També hi ha alguns punts amb certa dificultat tècnica. Jo l'he fet corrent i se m'ha fet ferregós aquest ultim tram, el camí es veia molt perdut poc concorregut i ple de fulles, com comentes en alguns moments el camí queda confus dins el bosc, l'he seguit gràcies al mòbil i al track, sense mòbil alguns trencants no els trobo segur. L'entorn preciós, però no confieu sobretot la part final. Gràcies per compartir.