Planes. El barranc de l' Encantà

...llegamos al Salt: franja rocosa perpendicular al cauce, escalón por donde se vierte el torrente en cascada, a un receptáculo semicircular de artesa, que remansa las aguas en un pequeño estanque, un toll. No es esta la única poza, otras se van localizando en rosario a lo largo del pedregoso lecho, a veces excavadas en roca viva, si bien no tienen el tamaño de la citada.
Rafael Cebrián
Montañas Valencianas IV (1991) p. 143

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Van cayendo las aguas al barranco que la ignorancia y credulidad llamó de la Encantada por la piedra circular de unos cinco pies de diámetro, que en forma de ventana cerrada se ve en la garganta del barranco á 20 pies sobre el nivel ordinario de la aguas. En esta fingió el vulgo la boca de cierta mina, donde los Moros escondiéron sus tesoros, y dexáron encantada una doncella, que cada 100 años sale para volver á entrar en el mismo dia. Fábulas indignas de hombres juiciosos, perpetuadas solamente por la superstición é ignorancia. Quanto ofrece aquel barranco es natural y efecto de las aguas, que abriéron un callejon profundo, y dexáron por ambos lados cortes casi perpendiculares de mas de 50 varas.
Antonio José Cavanilles
Observaciones sobre la Historia Natural,....(1797) Tomo II p. 153

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Deambulen pels pobles de la nostra geografía històries que parlen de tresors ocults, de misterioses donzelles que acudeixen al bull de les aigües en nits de pleniluni, de petris paisatges cisellats a colp de maledicció. Recòndits paratges que uneixen la seua particular llegenda a la memòria oral que els atribuieix - a vegades amb raó- un encant que ni l'esdevenir dels segles ha pogut eclipsar. L'estret de l'Encantada es un carreró de roca i aigua on la llegenda de la mora aflora a poc de fosquejar. És inevitable pensar en ella en la penombra de la nit i, encara més, quan el pleniluni apareix tancat entre els penyals reflectinse en l'espill de l'aigua. De vegades algun animalet xapoteja en l'estany i un vol creure que son les nimfes que emergeixen de les profunditats per endur-se'l al seu amagatall. Ell lloc traspua misteri i, en el silenci nocturn, la cascada sembla que parla.
Just I. Sellés.
Al-Azraq. El visir qeu somiava La Muntanya (2015) p.128

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

El Congost del darrer tram del barranc de l'Encantada, en el terme de la bella villa de Planes, després de passar per la deliciosa valleta de l'antic poblat morisc de Llombo i el mas de l'Almadec, i girar de sobte i al dret cap al nord a buscar el Serpis, a l'alçada del molí de l'Encantada i de la seua font, davall les quals es forma el toll més polit i virginal de total Diània. A la vora dreta del barranc, s'alça poderosa la serra de l'Albureca, i al fons s'albira el tossal de la Dona. És un dels afluents més importants del riu Serpis i una de les meravelles cabdals del territori diànic, tant pel regal i refresc dels seus tolls com pels seus agrests entorns. No és, certament, el Kali Gandaki ni tan sols el barranc de l'Infern d'Ebo i Laguar, però descobert tot d'un plegat impressiona vivament i fortament. És la continuació, des del pont de les Calderes, del barranc de Cantacuc o de Margarida i d'una munió de barrancs i barrancons de la vora ponentina de la Vall d'Alcalà i de Beniaia, un desl quals és el barranc de Catalina o del Condoig.
Joan Pellicer.
Meravelles de Diània. P. 119.