Planes - Barranc de l'Encantada

Inici

Aqüeducte segle XIV

L'aqüeducte forma part d'una xarxa de construccions que aprofiten aprofiten les aigües del Barranc Fondo per a regar els bancals més pròxims. Rep l'aigua de la bassa de l'Escaleta i el Canyerol i se sustenta mitjançant una sèrie de quatre arcs quasi ogivals, per tant podria haver-se construït entre finals del segle XIII i inicis del XIV. Aquest cabal porta aigua fins les immediacions del nucli urbà, punt en el qual se suma al de la Font Nova que, al mateix temps, abasteix d'aigua el llavador municipal. Mitjançant un contra-aqüeducte entubat i localitzat en la part Baixa de l'estructura, proporciona els restants d'aigua a un altra bassa. Hi ha indicis de que el aqüeducte podria haver abastit el Castell mitjançant un sistema de bombes hidràuliques, però caldrà un estudi en profunditat per a verificar-ho.

Llavador i Font Nova

Situat al costat de l'aqüeducte i en perfectes condicions, continua en funcionament. Les seues aigües no son potables ja que no han passat per cap sistema potabilitzador, però fou la Font que mes va abastir d'aigua a aquesta població des del temps dels àrabs. Al seu costat apareixen les restes d'una antiga almàssera que estigué en funcionament fins la mitjans del segle XX. El llavador es divideix en tres elements; el llavador en si, amb coberta a dos aigües; l'abeurador per a les cavallerisses i la Font Nova que rep l'aigua de l'aqüeducte.

Dreta

Panoràmica

Calvari i Ermita del Santíssim Crist

El calvari l'ermita del Santíssim Crist de Planes es localitzen a la serra de Sant Cristòfol (588 m.s.n.m.), a la part nord-est del municipi. Des d'aquest enclavament es divisa el municipi de Planes, el seu terme municipal, les pedanies do Benialfaquí, Catamarruc i Margarida, així com una important porció de les terres que conformen la comarca del Comtat.

Esquerra

Corral del Collado

Waypoint

Recte

Recte

Descens

Esquerra

Ruinas

Font del Gorg

Intersección

Gorg del Salt

Gorg del Salt

Esquerra

Presa i Toll de la Pau

Penyetes del Magre

Molí de l'Encantada

Estret del Barranc

Barranc de l'Encantada

El barranc de l'Encantada és un paratge natural amb un curs d'aigua intermitent que es forma en Les Rotges, entre els termes de Planes i de la Vall d'Acalà per la unió dels barrancs de la Gleda i el de Les Rotges. Després de recorrer 14 kilòmetres pel nord-est del terme municipal de Planes, desemboca en el riu Serpis, declarat Paisatge Protegit des de l'any 2007.Seguint el curs de la corrent, en el marge dret limita amb la serra de l'Albureca, amb unes altituds que oscil·len entre els 500–600 metres en la zona baixa, destacada per la Penya de l'Espill, arribant fins els 765 metres en el Cerrillo. En el marge esquerre cal assenyalar l'Alt de Senabre de 435 metres, fins els 680 metres de la Serra Cantalar i el Tossalet de la Dona. El seu llit varia significativament amb les diferents estacions, sent major en la tardor, l'estació en la que es registren més precipitacions en la zona.

Dreta

Esquerra

Camí de Tormos

Camí de Tormos

Esquerra

Molins del Barranc Fondo

El barranc Fondo es troba situat al nord- est del nucli urbà de la vila de Planes, amb un penya- segat d'uns 50 metres d'alçària a la part esquerra. L'aigua li arriba des de la Font Nova i tot el seu sistema hidràulic, destacat per l'aqüeducte. És en el congost del barranc Fondo on es situa un conjunt de tres molins coneguts amb els noms d'Arcadio, Font de l'Or i Font de l'Arcada. El molí d'Arcadio és el primer que utilitza l'aigua del barranc al situar-se per damunt dels altres dos. Es va construir a partir de 1813 per petició de Jaime Català Català, veí de Planes, malgrat que és Arcadio Seguí González, l'últim moliner, a qui li deu el seu nom. El de l'Arcada s'ubica a la part dreta del barranc Fondo, completament arrimat a la base d'un penya-segat en el lloc on el congost s'obri cap a una zona d'hortes, quan el barranc passa a denominar-se de “Ratilles” El nom d'aquest molí li ve donat per un antic aqüeducte situat al seu costat, i per la font que surt enfront del molí, a l'altra part del barranc, zona actualment coberta per una frondosa i exuberant vegetació. Sembla que va deixar de funcionar durant el segle XVI, fins que, al voltant de l'any 1960, "Pedro el Cantoner", veí de Planes, el va utilitzar una temporada com a lloc per a tenyir teles. El molí de la font de l'Or està també a la part dreta del barranc Fondo, en una zona vessant bastant empinada. Al costat mateix del molí es troba la font de l'Or, d'on li ve el nom, on també es poden veure una sèrie d'alcavons, realitzats en segles passats amb una clara intenció de buscar or.

Ajuntament de Planes

Castell de Planes

El castell de Planes es situa en la part més alta del poble, a 472m. d'altitud. Les cases de la població s'arrimen de tal manera al castell que quasi formen part d'ell. Presenta un recinte poligonal de 220 metres de perímetre i una superfície interior d'aproximadament 2900m². La seua data de construcció es situa en època almohade, entre els segles XII- XIII, encara que no es sap amb certesa si al seu interior hi va existir un assentament continuat o tan sols s'emprava com a refugi en cas d'asedi. El ben cert és que el castell de Planes era un dels que presentaven un sistema defensiu més complexe, amb un antemural i una entrada en colze, situada en la façana sud- oest. La part nord es troba pràcticament reconstruïda amb paredat de maçoneria pertanyent a reformes d'època cristiana, a causa d'algun enderrocament accidental. És en aquesta part on es troba la torre més gran de les huit existents actualment i possiblement l'única que fou construïda en tot el parament nord. Després de la conquesta cristiana el castell fou possessió dels diferents senyors de la Baronia. Al segle XX encara era de propietat privada, fins que l'any 1992 l'Ajuntament el va adquirir definitivament.