Pla de Busa - Vall d'Ora

Aquesta ruta ens permet descobrir l’impressionant altiplà encinglerat de Busa. L’itinerari assoleix l’altiplà des de la plàcida Vall d’Ora al Solsonès. Aquesta comarca, amb un encant especial per ser força desconeguda, guarda un tresor que és el pla de Busa. Aïllat per altes i agrestes parets de les valls que l’envolten com són la del Cardener i la vall d’Ora. Aquesta ruta molt variada ens permetrà conèixer aquesta serra abrupta, plena de llegendes i un indret que va ser clau en la guerra del Francès.
Per la C-26 des de Solsona en direcció a Berga, passat Navès , prenem a mà esquerra un trencall molt tancat a l’esquerra on hi ha un senyal indicador de la vall d’Ora. Remuntem la vall per una pista asfaltada durant uns 10 km fins que arribem a un estacionament on deixem els cotxes, justament al davant del monument a Guifré el Pilós. Segons la llegenda, en aquesta vall a l’any 897 Guifre el Pilós, comte d’Urgell, de la Cerdanya, de Girona i de Barcelona, va caure ferit de mort al enfrontar-se a les tropes de LLop Ibn Muhàmmad. Essent vencedors els musulmans, el rei franc Carles el Calb va dibuixar les quatre barres a l’escut daurat de Guifré el Pilós amb la pròpia sang del comte.
Comencem l’excursió prenent un corriol que baixa fins al riu d’Ora que creuarem per un bonic pont romànic. A l’altra riba després de visitar la serradora del molí de Ca l’Ambròs, pugem fins al Mas del Pujol. Ens endinsem en un alzinar i anem remuntant el torrent Moixí, fins que arribem a la base de la cinglera inferior. Resseguint l’ampla cornisa sota la cinglera superior, arribarem al mas Orriols. Fins aquí el camí està senyalitzat amb pals indicadors i estaques amb fletxes. A partir d’aquí apareixen també pedres i fustes pintades de marietes.
Una mica més endavant del mas prenem un corriol per encarar la cinglera superior. Aviat ens plantem a la base de l’Escala de Busa, un grau escarpat de 50 m equipat amb una escala metàl·lica i graons de fusta encastats a la roca amb un cable de passamans. No presenta gran dificultat, però no és recomanable per persones amb vertigen. A la sortida del grau continuem pujant per una bosquina per arribar al Pla de Busa. Aquí ens trobarem amb diversos cartells on ens recomanen seguir el camí i ens prohibeixen creuar pel mig el Pla de Busa. Això ens farà fer un llarga volta pel costat de la cinglera, per vorejar tot el pla fins a la seva part superior.
El Pla de Busa va tenir un paper destacat en la guerra del francès. Atès la seva peculiar orografia es va establir un campament permanent de reclutament i instrucció militar, amb tendes i un hospital de sang per atendre als ferits. Fins i tot hi havia una presó natural per als francesos capturats en batalla, situada a la petita mola del Capolatell, coneguda també com la presó de Busa, separada de l’altiplà principal per una bretxa d’uns 20 m i amb més de 200 m de caiguda als altres costats. El campament de Busa va proclamar, després de Cadis, la Constitució de 1812 en un acte on van participar uns 8.000 soldats.
Baixarem de l’altiplà pel grau de Vilamala, copsant el clar contrast entre l’alzinar que hem vist a la pujada i la fageda de la humida obaga. En arribar al mas de Vilamala, agafarem una pista que segueix el torrent de Vilamala. En aquest tram tant enclotat, els GPS presenten una significativa deriva. En tot cas, sempre anirem baixant sense creuar el corrent fins quan aquest gira a l’esquerra que el creuarem per començar una pujada curta però de fort pendent.
Després el camí comença a planejar i flanqueja la muntanya resseguint les successives barrancades. Arribem a una collada pedregosa on les vistes són colpidores, enclotat al fons veurem el monestir de Sant Pere de Graudescales. En aquest tram impressionen la solitud, el silenci i la bellesa que ens envolten. Baixarem el grau en direcció al fons de la vall, per arribar a l’església de Sant Pere de Graudescales, és l'únic edifici que resta d'un antic monestir de monjos benedictins. Creuarem el riu d’Ora i pel GR1, que segueix la pista d’accés a l’església, arribarem a l’estacionament dels cotxes. La baixada des del mas de Vilamana no està senyalitzat, però el camí està fressat.