Pirineus (Couserans): Mont Béas en boucle, arête N + arête S
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 5.05 mi
- Elevation gain
- 2,244 ft
- Technical difficulty
- Difficult
- Elevation loss
- 2,244 ft
- Max elevation
- 6,220 ft
- TrailRank
- 54
- Min elevation
- 6,220 ft
- Trail type
- Loop
- Coordinates
- 394
- Uploaded
- September 21, 2023
- Recorded
- September 2023
near Aulus-les-Bains, Occitanie (France)
Viewed 65 times, downloaded 3 times
Trail photos
Itinerary description
Fortes pendents, trams exposats, temps sec indispensable.
Em permeto aquesta traducció del resum de dificultats que comenta en Philrando a la seva ressenya, aquí enllaçada, i que és la que he seguit:
http://philrando.free.fr/Bassies.html#20120616
El Mont Béas, també conegut com la Pique, és una muntanya ben destacada del Couserans separada de la cresta principal dels Pirineus, el que li confereix una visió molt bona igual que al seu veí més conegut el Pic des Trois Seigneurs. Té un aspecte de muntanya piramidal i aïllada des de diferents punts de la zona. Des del Col d'Agnes podem contemplar perfectament l'aresta sud, la seva ruta normal.
Volent fer una circular i buscant si algú havia fet l'aresta nord em vaig topar amb la ressenya d'en Philrando que m'ha sigut molt útil. Recomano fer el sentit Nord-Sud. L'aresta sud és més ampla, menys dreta i el camí està més traçat a l'herba. L'aresta nord, en canvi, és bastant més dreta. A més, a la part baixa de l'aresta nord (poc després de sortir del bosc) es troba un ressalt que m'ha fet fer un flanqueig ascendent cap a la dreta delicat: molt inclinat, herbes i alguns rocs no del tot agafats...
RESSENYA
Deixo el cotxe al costat del restaurant que hi ha a l'estany de Lers. Per no fer la carretera, baixo per un sender marcat fins la vora de l'estany i el creuo fins tornar a l'aparcament de l'altre costat. Creuo la carretera per seguir la pista. Uns 700m després surt un sender que puja cap a l'esquerra fins al Col Dret.
Del Col Dret ens fiquem cap al sud i pugem per dins del bosc, molt dret però sense obstacles. Arribem a un replà cap als 1600m i el seguim fins la base de l'aresta nord. Els primers metres són encara per dins del bosc. Quan sortim del bosc ens trobem amb un ressalt rocós molt dret davant. Avanço amb tendència cap a la dreta (oest) per on em sembla més senzill, per alguns petits esglaons herbats i agafant-me on les pedres semblen més enterrades, doncs algunes ballen... Respiro tranquil un cop torno a situar-me a la cresta. La continuació té trams exposats però ja no em sembla tan delicat com el que he deixat enrere. Al cap d'una estona arribo al cim del Mont Béas.
Veig que el cel s'està tapant més del que volia... en principi la previsió donava només núvols fins la tarda però a la frontera cap al Certascan veig alguna cortina... No voldria que m'agafés la pluja en una aresta herbada... Així que faig quatre fotos i segueixo ràpid cap al cim sud (cota 1884).
La baixada per l'aresta sud em sembla molt senzilla, però no hem d'oblidar que cau en picat cap a l'oest! Per si de cas, unes cabretes ja s'encarreguen de mostrar-me com d'exposades són aquestes parets sota la cresta (veure foto). Quan ja soc a la base de l'aresta sud em plovisqueja 2 min. Suficient per regalar-me una bonica foto del cim amb l'arc de sant Martí!
Com para de plovisquejar de seguida - fins i tot surt el solet - i el terra està encara sec, decideixo abandonar el sender de baixada i seguir una mica més per la cresta herbada fent tres bonys amb els seus puja-baixa fins al Pic de Lanote. Ara sí que la continuació ja la veig més dreta i no tinc informació, així que no arrisco i faig mitja volta per anar a enxampar el sender normal. No em cal tornar tot enrere fins on l'he deixat, ja que al bony intermig veig factible baixar per un ample esperó herbat en direcció est fins al sender.
La tornada la podríem fer més senzilla - i avorrida - per la carretera. Aquí, però, és on faig un acte de fe a la ressenya d'en Philrando. Al primer revolt tancat cal baixar per una petita tartera i endinsar-nos a la fageda. Des de la carretera no hi ha cap fita ni sembla que la tartera dugui enlloc, però un cop al bosc aquest és de molt bon caminar si seguim pel "fons" del barranquet que fa. De fet, jo vaig fer el primer tram més per fora del barranc, en flanqueig pel bosc, però després vaig veure que potser hauria sigut més còmode sempre pel fons. Passo per on el mapa del IGN marca un Gouffre. No hi baixo fins la cavitat ja que és terreny de bosc bastant dret i s'ha tornat a posat a ploure, però m'acosto suficient per fer una foto. Continuant per la vora del "cràter" que fa aquesta cavitat em trobo amb un altre forat, més vertical i fosc, a l'altra banda.
Tornem a creuar la carretera sense camí per baixar fins a l'Estagnol. Allà una tanca el rodeja (per protecció?) i seguint la tanca arribo de nou a marques de sender. Les segueixo fins a l'estany de Lers i el rodejo, ara per l'altre costat, fins al cotxe.
TEMPS TOTAL: 3h 30 (ràpid)
- Col Dret: 30 min
- Replà, inici aresta N: 20 min
- Mont Béas: 30 min
- Aresta S fins Pic de Lanote: 40 min
- Retorn: 1h
Em permeto aquesta traducció del resum de dificultats que comenta en Philrando a la seva ressenya, aquí enllaçada, i que és la que he seguit:
http://philrando.free.fr/Bassies.html#20120616
El Mont Béas, també conegut com la Pique, és una muntanya ben destacada del Couserans separada de la cresta principal dels Pirineus, el que li confereix una visió molt bona igual que al seu veí més conegut el Pic des Trois Seigneurs. Té un aspecte de muntanya piramidal i aïllada des de diferents punts de la zona. Des del Col d'Agnes podem contemplar perfectament l'aresta sud, la seva ruta normal.
Volent fer una circular i buscant si algú havia fet l'aresta nord em vaig topar amb la ressenya d'en Philrando que m'ha sigut molt útil. Recomano fer el sentit Nord-Sud. L'aresta sud és més ampla, menys dreta i el camí està més traçat a l'herba. L'aresta nord, en canvi, és bastant més dreta. A més, a la part baixa de l'aresta nord (poc després de sortir del bosc) es troba un ressalt que m'ha fet fer un flanqueig ascendent cap a la dreta delicat: molt inclinat, herbes i alguns rocs no del tot agafats...
RESSENYA
Deixo el cotxe al costat del restaurant que hi ha a l'estany de Lers. Per no fer la carretera, baixo per un sender marcat fins la vora de l'estany i el creuo fins tornar a l'aparcament de l'altre costat. Creuo la carretera per seguir la pista. Uns 700m després surt un sender que puja cap a l'esquerra fins al Col Dret.
Del Col Dret ens fiquem cap al sud i pugem per dins del bosc, molt dret però sense obstacles. Arribem a un replà cap als 1600m i el seguim fins la base de l'aresta nord. Els primers metres són encara per dins del bosc. Quan sortim del bosc ens trobem amb un ressalt rocós molt dret davant. Avanço amb tendència cap a la dreta (oest) per on em sembla més senzill, per alguns petits esglaons herbats i agafant-me on les pedres semblen més enterrades, doncs algunes ballen... Respiro tranquil un cop torno a situar-me a la cresta. La continuació té trams exposats però ja no em sembla tan delicat com el que he deixat enrere. Al cap d'una estona arribo al cim del Mont Béas.
Veig que el cel s'està tapant més del que volia... en principi la previsió donava només núvols fins la tarda però a la frontera cap al Certascan veig alguna cortina... No voldria que m'agafés la pluja en una aresta herbada... Així que faig quatre fotos i segueixo ràpid cap al cim sud (cota 1884).
La baixada per l'aresta sud em sembla molt senzilla, però no hem d'oblidar que cau en picat cap a l'oest! Per si de cas, unes cabretes ja s'encarreguen de mostrar-me com d'exposades són aquestes parets sota la cresta (veure foto). Quan ja soc a la base de l'aresta sud em plovisqueja 2 min. Suficient per regalar-me una bonica foto del cim amb l'arc de sant Martí!
Com para de plovisquejar de seguida - fins i tot surt el solet - i el terra està encara sec, decideixo abandonar el sender de baixada i seguir una mica més per la cresta herbada fent tres bonys amb els seus puja-baixa fins al Pic de Lanote. Ara sí que la continuació ja la veig més dreta i no tinc informació, així que no arrisco i faig mitja volta per anar a enxampar el sender normal. No em cal tornar tot enrere fins on l'he deixat, ja que al bony intermig veig factible baixar per un ample esperó herbat en direcció est fins al sender.
La tornada la podríem fer més senzilla - i avorrida - per la carretera. Aquí, però, és on faig un acte de fe a la ressenya d'en Philrando. Al primer revolt tancat cal baixar per una petita tartera i endinsar-nos a la fageda. Des de la carretera no hi ha cap fita ni sembla que la tartera dugui enlloc, però un cop al bosc aquest és de molt bon caminar si seguim pel "fons" del barranquet que fa. De fet, jo vaig fer el primer tram més per fora del barranc, en flanqueig pel bosc, però després vaig veure que potser hauria sigut més còmode sempre pel fons. Passo per on el mapa del IGN marca un Gouffre. No hi baixo fins la cavitat ja que és terreny de bosc bastant dret i s'ha tornat a posat a ploure, però m'acosto suficient per fer una foto. Continuant per la vora del "cràter" que fa aquesta cavitat em trobo amb un altre forat, més vertical i fosc, a l'altra banda.
Tornem a creuar la carretera sense camí per baixar fins a l'Estagnol. Allà una tanca el rodeja (per protecció?) i seguint la tanca arribo de nou a marques de sender. Les segueixo fins a l'estany de Lers i el rodejo, ara per l'altre costat, fins al cotxe.
TEMPS TOTAL: 3h 30 (ràpid)
- Col Dret: 30 min
- Replà, inici aresta N: 20 min
- Mont Béas: 30 min
- Aresta S fins Pic de Lanote: 40 min
- Retorn: 1h
Waypoints
Waypoint
4,968 ft
Forêt, montée raide
Waypoint
4,919 ft
Route
Waypoint
4,872 ft
Eboulis
Waypoint
4,381 ft
Route
You can add a comment or review this trail
Comments