Pilar d'Almenara 100 cims

Podeu obtenir més informació a la web http://els100cims.blogspot.com/2012/10/pilar-dalmenara.html

Recorregut fet en el sentit horari.
En el diari La Mañana, en la secció Comarques, el dia 11 d'agost de 2010, Josep Bertran va escriure un article en el que diu que diu...”Casi 25 años después de su restauración, el acceso al Pilar d’Almenara, la emblemática torre vigía medieval, continúa siendo objeto de polémica y llegar hasta ella no está al alcance de todo el público”.
Fa menció al fet que la falta d'un camí en condicions dificulta l'accés a aquest monument declarat d'interès històric i pas emblemàtic de la nova ruta dels castells, que es va crear aquell any.
Bé. Desconec com es fa per pujar al Pilar d'Almenara des de la carretera LV-3231 que es menciona en l'article però des del costat de la població de La Guàrdia o des del punt kilometric 85,650 de la carretera C-14 podem fer un bonic recorregut circular d'uns 7 kilòmetres i escaig que ens permetran gaudir d'una tranquil·la caminada per amples pistes amb bastes vistes a la plana i terres de conreu de la comarca de l'Urgell.
La caminada en sí no té cap complicació i es pot allargar o escurçar tant com es vulgui ja que al fer-se per terrenys dedicats al conreu trobarem infinitat de pistes que fan servir els pagesos per anar amb tractors a les seves parcel·les. En el cas nostre, fins i tot vam haver de fer una travessia per les llindes dels camps ja que el camí que figurava al mapa de l'ICC no existia, o va ser llaurat . Sort que el camp ja era conreat. També permet planificar-la des de diferents punts de partida. Penso que el més natural és el que parteix de la carretera de Tornabous a Agramunt, però aquesta opció fa que tinguem molt a prop del cotxe el cim del Pilar d'Almenara. Potser aquesta opció sigui l'adequada pels que vulguin fer el cim en cinc minuts i tornar ràpid a fer un altre cim. Una altra opció, una mica més excursionista, és la que parteix de la pista que surt del kilòmetre 85,600 de la carretera C-14. En aquell punt surt una ampla carretera de terra que es dirigeix a una antena que es troba a uns 1500 metres de l'encreuament. Per últim, l'opció que vam triar nosaltres i que parteix del pantà del Pobla (ICC), molt a prop de cal Soques.
El cas és que fent el recorregut que triem s'arribarà al Pilar d'Almenara. Aquesta torre de guaita del segle XI-XII ens ofereix tot un espectacle visual, sobre tot si el blat encara es troba en ple creixement, tot verd ell. També s'albira el Montsec, en tota la seva plenitud, així com algun que altre cim del Pirineu, que treu el nas pel darrera d'aquesta muntanya. Pujar a dalt del tot ja és de per sí tota una aventura. També molt a prop de la torre hi ha la desballestada ermita de Sant Vicenç, de la que reste en peu ben poca cosa. Les pedres d'aquesta església romànica van servir per bastir un niu de metralladores les restes del qual encara són visibles a la vora del punt geodèsic.
Aproximació en cotxe.
Proposo començar la caminada aparcant el cotxe al costat del pont que ens permet creuar el canal d'Urgell i que es troba situat a les següents coordenades.
31T x=340133 y=4622456
Per arribar a aquest punt cal circular primer per asfalt fins la població de la Guardia i posteriorment per carretera de terra fins cal Pobla. Des d'aquest mas fins l'aparcament es fa servir una pista en bon estat apta per a qualsevol tipus de vehicle (quan vam fer nosaltres el recorregut (octubre 2012))
També és un bon lloc el que es troba a les coordenades 31T x=341246 y=4624346
Descripció del recorregut
Una vegada ens hem colocat tots els estris que portem començarem a caminar creuant el pont per passar a l'altre costat del canal. Des d'aquest punt ja tenim a la vista el nostre destí. Nosaltres vam triar fer el recorregut en el sentit horari així que vam seguir per l'esquerra (nord-oest) iniciant una petita però atansada pendent seguint la llinia de pins que boreja la pista. Quan portem uns 410 metres de caminada ens trobem el primer encreuament de camins. Pel que sembla totes dues opcions porten al mateix lloc ja que els camins es troben uns centenars metres més endavant. El que va recte potser sigui millor a l'estiu ja que transita entre pins. El que nosaltres seguim és més asolejat. Finalment la pista entra a un pinar ( si encara no els han tallat ) i just quan sortim ens trobem que la pista gira 90º i s'orienta cap al nord-est. Portem uns 980 metres caminats. En aquest punt vam resoldre seguir recte amunt per la pista i deixar una altra que se'n va per l'esquerra. L'orientació així ens ho aconsellava. El cas és que la pista que vam seguir acaba uns metres més endavant i toca caminar entre dos camps. No és molt de tros. Són uns 500 metres que hem de fer amb cura si el camp és sembrat. Conste que al mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya hi ha pista. El cas és que als 1600 metres de caminada tornem a trobar altra pista que, ara sí, ens portarà per bon camí fins al nostre destí havent fet dos desviaments més. Primer trobarem un desviament 200 metres més endavant. Haurem de girar a l'esquerra en sentit nord-oest. Al poc trobarem un altre encreuament, aquest senyalitzat. Hi ha un pal indicador que ens mostra el camí a seguir en direcció al Pilar d'Almenara. Podem seguir per la pista. És l'opció més cridanera, però si optem per seguir-la, al final ens trobarem amb una forta pendent. Nosaltres vam fer aquesta opció i no vam trobar cap problema, però entenc que és millor optar per seguir el corriol que surt enfilant-se en diagonal en direcció a l'ermita de Sant Vicenç. Així arribarem igualment al Pilar d'Almenara però més pausadament. Fet el cim i visitat l'interior de la torre ( si el nostre cos ens ho permet, es pot pujar fins a dalt del tot de la torre ) farem la tornada desfent camí, primer fins al pal indicador anterior i seguit fins la pista que vam abandonar després de sortir del camp. Seguirem ara aquesta pista en sentit nord-oest fins anar a trobar una altra pista molt més ampla, cosa que la converteix en carretera de terra. Agafarem aquesta nova pista i la seguirem per la dreta, en sentit sud-est i no l'abandonarem fins arribar als peus d'una instal·lació de telecomunicacions, amb la típica antena blanca i bermella. Encara haurem de seguir per aquesta carretera de terra uns quants metres més endavant, fins a un encreuament que ja es veu, al menys els senyals de tràfic, des del punt en el qual ens trobem. Ja en aquest encreuament seguirem el trencall de la dreta, en sentit sud-oest, que inicia una suau, molt suau, devallada fins l'aparcament.