Picancel. Serrat de Migdia.

Des del Pla de la Fusta pel Portell de l'Ovellar i retorn pels Colletons

Atenció: el desnivell acumulat és incorrecte. El real és d'uns 600 metres aproximadament.

Entre la Riera de la Portella i el Merdançol, tributaris del marge esquerre del Llobregat, a migdia de Vilada, s’alça la Serra de Picancel (Pic-en-cel). De roca conglomerada, la vegetació hi és exuberant i frondosa, especialment a l’obaga, per on es despengen les Canals de Sant Miquel, amb un devessall de torrents d’aigua cristallina que peixen el Merdançol.
Diversos camins travessen la serra. Fressats i de bon fer, permeten al caminant realitzar itineraris per a tots els gustos. I visitar racons com Pedret, la Portella, la Quar, Sant Miquel i pobles com Vilada i Borredà. Un bon grapat d’al·licients que no deixen indiferent al caminant. Un dels cimals de la serra és el Serrat de Migdia.
L’excursió circular que us proposem és curta i fàcil. Hi podreu trobar tots els ingredients que abans comentàvem i, si us ve de gust, podeu allargar-la pujant al Pic de Perris o visitant Sant Miquel de les Canals.

Accés
Passat el quilòmetre 160 de la C-26, sortint de Vilada en direcció a Borredà, prenem a mà dreta una pista senyalada a les Canals de Sant Miquel. Ben aviat deixem el vehicle a la clariana del Pla de la Fusta, just abans de la tanca que barra la pista, sobre el Pont del Climent.

Pla de la Fusta (667m)
Baixem a travessar el Merdançol pel Pont del Climent i, a l’altre marge, prenem un camí indicat cap a Sant Miquel, la Portella o Pedret. Deixem a mà dreta el camí al Pont del Doro per on retornarem.
Comencem a guanyar alçària pel marge dret del torrent (S) i travessem el Portell de l’Ovellar, un pas guanyat a la roca.
La vegetació és densa, ombrívola, formada bàsicament de pins, avellaners i boix, espurnejat de roures i alzines. A més alçària, a la capçalera de les canals, la fageda fa acte de presència i en trobarem exemplars considerables. Sovint però barrejats amb el pi i el boix.
Perdem alçària i baixem a trobar el Torrent del Coll del Tell, que seguim pel mateix marge. A la bifurcació (indicada) anem a la dreta, creuem el torrent i encetem el camí del Trencacames, però no cal amoïnar-nos pel nom. Pel de l’esquerra pujaríem el coll del Tell (Salga Aguda, la Portella,...).
Deixem la llera enfilant-nos fort, fent llaçades i una petita marrada, per continuar (SW), en moderat pendent. Un munt de pedres a l’esquerra i una cisterna tallada a la roca a la dreta, ens indiquen que ens trobem a la Casa del Bosc. Des d’aquest punt anem a buscar la canal veïna. Davallem lleugerament, passem per un llom alçat, al lloc conegut com l’Era de la Castellona, on ja podem albirar el Serrat de Migdia a ponent, el Collet dels Pins a migdia i Vilada al nord. Seguim fins abastar la llera del Torrent Fred.
Un cop al torrent, a la falda ponentina del Pic de Perris, ja no deixem d’enfilar-nos, en fort pendent, fins als peus de la cingle de la Por, on hi ha un monumental exemplar de faig. Les rondalles identificaven aquest lloc com el punt de trobada de la bruixeria dels entorns.
Per l’esquerra surt el camí al Pic de Perris. Esquivem el cingle fent un gir de 90º i seguint un corriol a la dreta que, en poca estona, ens deixa al Collet dels Pins

Collet dels Pins (995m)
Entre el Cingle de la Por i el Serrat de Migdia. Prenem un camí (indicat) a mà dreta i ens enfilem (N) pel llom a solell del pic tot salvant curtes codines de fort pendent per sobre el conglomerat. Atenyem l’avant-cim, al que ens hi enfilem desviant-nos uns pocs metres a l’esquerra del camí.
Al collet entre avant-cim i cim, una sirga protegeix un pas fàcil, delicat en cas de mullena. Darrer i curt esforç per fer cim.

Serrat de Migdia (1082m)
Envoltat de veïns més alts, és una bona talaia de la contrada, però no pas més enllà. L’entorn és formidable: albirem els Rasos de Peguera, la serra d'Ensija, els cingles de la Gotzera i del Tastanós, el Cap de la Canal Closa, el Sobrepuny, el Cap del Roig i els Rocs de Castell, així bona part del Catllaràs. Sota els peus la vall del Merdançol, amb la cua de l’embassament de la Baells, Vilada i, al fons, Borredà. Per l’altre vessant la Quar i la vall de la Portella, al peu del Serrat de les Tombes.
Retornem al collet i baixem (WSW) tot passant a prop de la font dels Cóms. Poc més enllà, una bifurcació indicada.

Camí dels Colletons (950m)
Bifurcació indicada a l’esquerra com a «Camins de la Portella» que mena al Collet de les Corts. És la millor opció si pretenguéssim anar a Sant Miquel de les Canals.
Però nosaltres anem a la dreta. En poca estona de camí planer i ben fressat, arribem a una nova bifurcació. Pel ramal de l’esquerra tornem a tenim l’opció d’anar a Sant Miquel, be pel Collet de les Corts, be per la Collada Alta.
Anem a la dreta, vers el nord, davallant fort per la canal entremig d’una vegetació exuberant, seguint el curs del Rec dels Colletons, ara per un marge, ara per l’altre. Més avall ens en separarem enfilant-nos fins a un collet des de on podrem albirar al Cingle de l’Àliga, als peus del Serrat de Migdia.
De nou tornem a davallar fort fins a retrobar el torrent a l’alçada de la font.

Font dels Colletons (662m)
És aquest un racó de singular bellesa on l’aigua cristallina hi fa un petit salt. Continuarem, travessant diversos cops el torrent, ara per pendent ara més moderat, fins a l’alçada del Riu Merdançol, negat pel Pantà de la Baells, al punt més baix del recorregut, on hi ha el Pont del Doro.

Pont del Doro (635m)
Un camí a mà esquerra baixa al Pont del Doro, cobert per l’aigua quan l’embassament és ple. Si té poc nivell, hi podem veure el pont i una resclosa construïts per Teodoro Miralles (de qui pren el nom) el 1926, que formen part de les instal·lacions que van permetre electrificar Vilada l’any 1928.
Camí amunt ens cal fer una bona marrada per salvar el Rec del Coll del Tei, abans de retornar al Pont del Climent.

Itineraris relacionats:
Amb visita a Sant Miquel de les Canals i retorn pel coll del Reposador
De Sant Quirze de Pedret a Vilada