Pica d’Estats, Verdaguer i Montcalm en 2 etapes

Per arribar a l'inici de la ruta, agafem una pista (12km) que surt des d'Àreu. Aconsellable 4x4 o cotxe alt. Prèviament, hem fet una reserva (5€) per aparcar el cotxe al pàrquing de la Molinassa, on iniciem la ruta, direcció al Refugi de Vallfarrera. Al Refugi trobareu una font boníssima per recarregar aigua de pujada i de baixada.
Enfilem amunt, no és ascens massa dificultós ni costerut, però atenció al pes de les motxilles, que ho fan feixuc. Creuem alguns boscos, amb poca ombra i voregem el riu, amb algun salt, que en un dia tan calorós com el nostre, convida al bany.
Hi ha un tram de cadenes força vertical, no és difícil, però un cop més, atenció al pes de les motxilles. Aconsello tirar els pals i baixar sense ells.
Continuem pujant i creuem la plana de Sotllo, amb rierols preciosos, ara una mica empobrits per la sequera, però que ben segur, deuen ser ben humits i generosos en altres èpoques.
Arribem a llac de Sotllo, i poca estona després al Llac d'Estats, on plantem tenda per passar la nit.
Recarreguem aigua al rierol que alimenta el llac, hi ha gent que porta gotes potabilitzadores, nosaltres no. Crec que no calen.
Ens estrenem fent acampada, fogonet, sopa de sobre que ens sembla dels germans Roca, i nit estrellada. Meravella!
Al dia següent, d'horeta, recollim tenda i estris i deixem la motxilla en lloc una mica arrecerat. I enfilem tartera amunt, direcció coll del Sotllo, deixant enrere el llac i la glacera.
Pujada exigent, però practicable sense dificultat. Des del coll de Sotllo, amb vistes que ja són magnífiques, d'una banda als llacs, i de l'altra a França, iniciem ruta, primer amb un descens agradable, direcció a la Pica pel darrere, sent aquesta una ruta molt recomanable, i no tan difícil i arriscada com l'ascensió que surt del mateix coll.
Novament, una ascensió més llarga i costeruda ens porta a un nou coll, als peus de la Pica. Nosaltres ens desviem primer a l'esquerra per pujar al Cim de Montcalm (3.005m), el nostre primer 3000! S'ho val, les vistes són meravelloses i no és un tram feixuc.
Des d'allà, baixem i tornem a pujar, primer La Pica d'Estats (3.143m) i tot seguit, el Verdaguer (3.125m) , sense paraules!!.
Veníem preparades pel repte, però ningú no ens havia dit que fos tan bonic.
Un dia molt clar, sense vent, ni núvols, molta calor, això sí, però un regal de vistes que recordarem sempre.
Des d'aquí, celebrada la Pica, iniciem descens seguint el mateix camí de pujada, i fent parada al campament base del llac, per dinar, recollir la motxilla, carregar aigua i dirigir-nos cap al pàrquing.
Una ruta llarga, compromesa, no difícil, però sí exigent i absolutament imprescindible.
Bona muntanya!